Casting Lear
El joc que proposa Andrea Jiménez és, d'entrada, interessant: cada nit convida un actor diferent a fer de rei Lear (a nosaltres ens va tocar Josep Julien), un actor madur que no hagi interpretat mai el personatge de Shakespeare i que estigui disposat a fer i dir tot el que la directora i un apuntador li comuniquin. Ella comparteix l'escena amb ell. Però, en realitat, Jiménez està convidant un actor a fer de pare.
I és aquí, en aquest acte tan a prop de la vida, on hi ha la màgia de l'espectacle, una obra en temps real, suposem diferent cada nit, en què l'ara i aquí es dona la mà amb la ficció. Perquè bé podria ser que tot el que ens ha explicat la directora sobre l'home que la va portar al món, els seus negocis, el seu distanciament, la seva supèrbia, fos una mentida. L'espectador, de totes totes, s'ho creurà ulls clucs, encara que no vegi l'e-mail que ell li va enviar per desheretar-la, encara que tingui algun dubte respecte a la veracitat total de la proposta. Tant és.
"No utilitza cap metàfora, només busca un contrincant, entendre el seu passat"
Són moltes les obres contemporànies que han utilitzat Shakespeare com a coartada. A 'Minetti', Thomas Bernhard ja emprava un actor a les acaballes que s'està preparant per ser el rei Lear per parlar del drama de l'existència. A 'Història d'un senglar', Gabriel Calderón buscava Ricard III per parlar de la feina dels actors i el seu ego majúscul. A 'Birnam', Víctor Sunyol s'amagava darrere del rei Duncan de 'Macbeth'... Jiménez s'atr