Les 21 millors coses que pots fer a Roma

Poques coses són tan sinònim de Roma com la silueta icònica del Coliseu. L'Amfiteatre Flavià, amb capacitat per a 70.000 persones, va ser erigit entre el 70-80 DC i posseeix el títol del més gran de la seva classe mai construït. Originalment va ser edificat per a albergar actuacions per al públic, incloses les més espantoses batalles de gladiadors, caça d'animals, execucions i fins i tot batalles navals, quan la sorra s'omplia d'aigua i autèntics vaixells solcaven el Coliseu. Tenint en compte el maltractament que ha sofert al llarg dels anys, és un miracle que gran part dels seus murs encara estiguin en peus. Pots passejar pels túnels subterranis, on es trobaven els presoners; les graderies i molt més. Per a evitar les cues, dirigeix-te a la Muntanya Palatino per a aconseguir el teu bitllet. Això et permet ingressar a totes dues atraccions (així com al Fòrum Romà), sense cost addicional i amb una sola cua nominal.

A principis del S. XX va ser una central elèctrica d'última generació, però a finals de la dècada dels 90, la Centrale Montemartini va ser triada per a albergar part de la col·lecció dels Museus Capitolins.

Les antigues i belles estàtues esquitxen l'entorn industrial; Faunes i Minerves, tabolaires bàquics i Apol·los es troben estranyament a casa contrastant amb la imponent maquinària de l'estació generadora fos de servei. No et pots perdre el cap i el peu gegants de la deessa Fortuna trobada en el Largo di Torre l'Argentina, ni els esdeveniments musicals ocasionals, que inclouen concerts de jazz entre les estàtues.

Aquest oasi de calma celestial en mig de l'estressant trànsit romà ha estat el lloc de descans final de Roma per als estrangers no catòlics des de 1784. Conegut extraoficialment com el Cementiri Protestant, aquest racó encantador de la ciutat també alberga budistes, cristians ortodoxos russos i ateus: un senyal apunta a la tomba d'Antonio Gramsci, fundador del Partit Comunista Italià. La nova construcció, molt més gran i concorreguda, s'inclina fins als merlets del Muro Aureliano. Si estàs de visita, també assegura't de mirar (amb respecte) les tombes dels seus més famosos residents permanents, com les icones literàries John Keats i Percy Bysshe Shelley, així com l'artista rus Karl Brullov.

Roma té dos clubs de futbol de primera divisió, l'AS Roma i la SS Lazio, que comparteixen el Stadio Olimpico. Quan Roma i Lazio juguen entre si, la tensió es palpa en tota la ciutat: els derbis són una excusa perquè romanisti i laziali intentin superar-se entre si amb les pancartes més enginyoses, els càntics més rudes i les exhibicions més impressionants de pirotècnia amb els colors de cada equip. Si bé només el visitant més intrèpid pot voler assistir a un joc Roma-Lazio, un viatge a l'estadi és un espectacle de bengales i càntics; un toc de drama atmosfèric a una distància d'un milió de quilòmetres de l'elegant centre històric. Si et planteges visitar l'estadi (la instal·lació esportiva més gran de Roma, per cert) però no et va molt el futbol, sempre tindràs la possibilitat d'acudir a una trobada de rugbi.

La Galeria Borghese, un excel·lent contenidor per a una col·lecció superlativa, és la vila d'esbarjo del segle XVII on el cardenal Scipione Borghese va amagar les seves estàtues de Bernini i pintures de Caravaggio. Dues obres de Bernini romanen aquí: Dafne es converteix en un arbre de llorer mentre fuig del luxuriós Apol·lo; i Plutó s'apodera de la deessa de la collita, Proserpina. El procés (obligatori) de la pre-reserva valdria la pena només per totes dues obres mestres. La imponent façana de l'edifici estava originalment adornada amb escultures i relleus antics que, juntament amb moltes de les joies de valor incalculable de la galeria, es van vendre a Napoleó en 1807 i ara es conserven en el Louvre.

Un dels museus més grans del món, el Vaticà pot arribar a ser un laberint aclaparador. Però persevera i seràs recompensat amb meravelles com la Capella Sixtina, antigues escultures que van pertànyer al Papa Juli II i l'obra de Miquel Àngel i Rafael. En la col·lecció es troben també articles funeraris etruscos, peces de Matisse i un petit tros de la lluna donat per Richard Nixon en 1973. Però cap visita al Vaticà estaria completa sense entrar en el seu cor verd: els exuberants jardins botànics .

Els tres blocs amb forma d'escarabat d'aquest vibrant centre d'arts escèniques en els suburbis del nord alberguen concerts de música clàssica i contemporània, reunions amb autors, festivals de ciència, el festival anual de cinema de Roma i una infinitat d'esdeveniments. Lacaveaa l'aire lliure (el recinte) és una pista de patinatge a l'hivern i el lloc perfecte per a concerts a l'estiu. Molts artistes també han signat la paret de l'Auditori, així que estigues atent als gargots de les teves celebritats favorites.

Actualment en la seva vint-i-quatrena edició, aquesta sèrie d'esdeveniments multiculturals conformen una institució de l'estiu romà. Músics de tot el món toquen en un escenari al costat del llac, sota els venerables arbres del parc Vila Ada. Més enllà de la música, el festival també presenta debats polítics, exposicions d'art, lectures de llibres i tallers, juntament amb deliciós menjar de tot el món.

Necessitaràs un tiquet per a tots els esdeveniments importants, però tot el que té lloc en l'espai del Parc D’Ada és gratuït. El que diferència al festival de Vila Ada de la resta d'esdeveniments que se celebren a Roma és la seva labor de promoció de les cultures mundials, amb un fort missatge polític i ètic que impregna cada edició.

Aquest petit (i gratuït) museu es troba en l'antiga Porta Sant Sebastiano. Hi ha una petita col·lecció d'artefactes associats amb els vells murs i carreteres romanes, que inclou un parell de bonics models a escala. Però l'atracció principal és, sens dubte, la bella vista des de les muralles de la porta, que mira a través del verd Parc de l’Appia Antica cap als pujols de Alban en la distància. També hi ha una passarel·la que condueix al llarg d'una secció del mur, amb petites ranures des d'on albirar sense risc a l'enemic que avanç cap a l'edifici.

Amagat entre Termini i l'esvaïda grandesa de la plaça Vittorio Emanuele, es troba l'animat i caòtic Mercato Esquilino. L'àrea ha estat durant molt de temps un centre multicultural, la qual cosa es reflecteix en la rica varietat de productes que ofereix el mercat. Els llocs de menjar africans i asiàtics emmagatzemen fruites, verdures i espècies que són difícils de trobar en altres parts de la ciutat; mentre que al costat d'ells les fruiteries, peixateries i carnisseries més tradicionals competeixen sorollosament per a atreure clients. Passa a primera hora (les coses generalment es relaxen per a l'hora de l'esmorzar), i després ves al Mercat Central per a prendre un refrigeri.

Descoberta sota el Palazzo Valentini, la Domus Romana ofereix una mirada a les clamoroses vides de l'elit adinerada durant l'època de l'Imperi Romà. Amagada sota el nivell del carrer, pots trobar vestigis de mosaics d'intricats dissenys, opulents i acolorits sòls de marbre i fins i tot pintures murals que reflecteixen l'esperit de l'antiga esplendor romana. Gràcies als esforços col·lectius d'arqueòlegs, arquitectes i historiadors de l'art de l'Administració Provincial, les excavacions es van restaurar per a la seva exhibició pública, creant una topografia que posa en context aquesta civilització imperial.

Acabada en 1589, Sant Luigi (Sant Lluís) és l'església de la comunitat francesa de Roma. La majoria dels visitants ignoren el luxuriós interior i es dirigeixen a les espectaculars escenes de Caravaggio de la vida de Sant Mateu en l'última capella de l'esquerra, la capella funerària de Mathieu Cointrel. No deixis que la lluentor meditabunda de Caravaggio i els efectes dramàtics de la llum i l'ombra t'impedeixin veure els bells frescos de les escenes de la vida de Santa Cecilia de Domenichino, que es troben en la segona capella de la dreta. No oblidis portar algunes monedes per a gaudir de la il·luminació instantània.

Oblida't d'intentar l'esgotador viatge a Pompeia durant la teva estada a Roma i fes una còmoda excursió d'un dia a l'antic port d'Òstia Antica, un lloc ideal per a familiaritzar-se amb la vida quotidiana en una ciutat romana. La llegenda diu que Òstia va ser fundada per Ancus Martius, el quart rei de Roma, en la segona meitat del segle VII AC, encara que les restes més antigues daten del 330 AC. Abandonada després de la seva destrucció per bàrbars en el segle V, la ciutat va ser gradualment sepultada pel llot del riu. L'entrada et dóna accés a les restes que es troben sota i al museu; i l'ideal és visitar-la en un assolellat dia entre setmana.

Pots fer-te una idea de l'esplendor original de les Termes de Caracalla, construïdes entre 213 i 216 DC, visitant les seves ruïnes. En dues sales cavernoses estaven els gimnasos, on els romans practicaven esports extenuants. També hi havia un gran natatio (piscina) a l'aire lliure per a nedar, a més de saunes i banys de diferents temperatures. El complex també contenia una biblioteca, jardí, botigues i llocs de venda al públic. Sota tot, hi havia 9 quilòmetres i mig de túnels on els esclaus rondaven, trepitjant els molins gegants que bombaven aigua neta als banyistes i atenent els enormes brasers que escalfaven les cambres des de sota les rajoles i a través de canonades en les parets. Les Termes de Caracalla es van utilitzar durant més de 300 anys: la diversió es va esvair en 537 quan els visigots van saquejar Roma i van tallar els aqüeductes de la ciutat.

L'actual església del segle XVI d'aquest magnífic complex religiós va ser construïda sobre una basílica del segle V, que al seu torn incorporava un titulus (o casa on es reunien els primers cristians). Les excavacions sota l'església proporcionen una àmplia evidència dels primers edificis romans i paleocristians. En el primer pis hi ha un cor des d'on les monges del convent contigu poden mirar cap a l'interior de la basílica des de darrere d'una reixa.

Si hi ha alguna cosa que plena d'orgull a Itàlia, és el seu excel·lent menjar, i l gelato(gelat) és la joia de la corona de Roma. Des de monges precipitades fins a polítics pomposos i el personal elegant de la boutique, tots poden ser sorpresos prenent-ne un con en un dia calorós. Els últims anys han vist una revolució en la cultura del gelato. Al gelat tradicional (processament) romà s'han sumat tot tipus de productes orgànics, sense glútens ni lactosa, i nombroses varietats gurmet per a triar.

La Maratona della Città di Roma atreu alguns corredors de renom, hordes d'afeccionats al running i esbarts de vilatans i visitants que estan aquí per a gaudir de l'espectacle. Un ambient festiu preval quan els corredors parteixen joiosament cap al sud i després tornen coixejant pel centre històric fins a la línia de meta. La carrera seriosa comença i acaba en via dei Fori Imperiali; la carrera de Stracittadina, que té lloc el mateix dia, és un trot de 5 quilòmetres que recorre alguns dels llocs antics més gloriosos de Roma i és una mica més festiva: pot usar els teus patins o portar al teu gos si el prefereixes.

El Jardí Botànic de la ciutat es va plantar per primera vegada en el segle XIII, per ordre del papa Nicolás III, i es van conrear simples(plantes medicinals) i arbredes de cítrics. Avui dia, els jardins són administrats pel departament de Biologia Ambiental de la Universitat de Roma com un museu vivent, i ofereix un refugi deliciós dels rigors d'un dia calorós i polsós. Allí tindràs escales barroques flanquejades per cascades, retaules al voltant de fonts i estàtues, un bosc de bambú i varietats de plantes i flors exòtiques. Fa un cop d'ull als cactus, les orquídies i la col·lecció 'tocar i fer olor' per a les persones amb discapacitat visual.

Val la pena pujar al cim d'aquest monument, no només per a apreciar l'enormitat de la seva grandària, sinó també per a veure els mosaics de Art Nouveau en la columnata i, el més important, per a gaudir de la vista des de l'únic lloc on es pot veure tota el centre de la ciutat. Encara més impressionants són les vistes des del nivell més alt del monument, aconseguit per un elevador de vidre al qual s'accedeix des de darrere del monument, al costat de l'església de Aracoeli. I si bé el monument ha tingut una recepció desigual per part de turistes i vilatans, és un dels llocs que has de visitar a Roma (senzillament no te'l pots perdre).

La família Doria Pamphilj és part de l'aristocràcia papal de Roma, amb un palau històric que cobreix tota una mançana i una col·lecció d'art excepcional en mans privades. A més del retrat de Velázquez del papa Innocenci X, hi ha obres de Caravaggio i Tiziano, Filippino Lippi i Lorenzo Lotto i sumptuosos interiors aptes per a un príncep. També pots assistir a una de les nits de "Música en el Palau", on gaudiràs d'una visita artística i actuacions en viu de músics que toquen instruments barrocs.

Encara que avui queden pocs rastres de les arrels de la classe treballadora del Trastevere, els residents de la zona celebren els seus humils orígens amb entusiasme durant la Festa de Noantri. Les festivitats s'inicien amb una processó celebrada en honor a la Madonna del Carmine, a la qual es dedica teòricament tot l'assumpte. Segueixen dues setmanes d'esdeveniments artístics i espectacles de carrer, i els focs artificials completen la nit de clausura.