[title]
Viure és morir, cada home és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis... I deixa'm 500 peles per a xili amb carn, que va dir el genial poeta Rapael De la Ghetto en un capítol d''El Príncep de Bel Air'. S'ha obert la veda dels sopars de grup, i la quantitat d'imbecil·litats que direm i farem –després d'un any de sequera– ens retiraran momentàniament la condició humana, i serem boles de vi de garrafa i fregit barat que caminen, durant unes quantes hores (dies, fins i tot, alguns). Aquí us donem un petit decàleg de deu coses que no heu de fer al sopar d'empresa si voleu evitar un descens als inferns socials. De res.
1. Seure al costat del cap. Llevat que et caigui bé i siguis amic seu. Pilota!
2. Tirar-li els trastos a algú fora del teu abast. Faràs el ridícul, i els silencis incòmodes a l'oficina cauran sempre del cantó dolent: el teu.
3. Tirar-li la canya a algú que saps que picarà. L'endemà, els silencis incòmodes seguiran jugant en contra teu, i a sobre et sentiràs malament per haver-te'n aprofitat. No li tiris la canya a ningú de la feina. Recorda que el marasme 'eròticoetílic' del sopar de feina converteix la gent en un 'busca i destrueix' d'objectes de desig, i durant la nit et creuaràs amb: cambrers i cambreres, sommeliers, personal de BCNeta, fanals... ¿Per què enfangar-te on et guanyes les garrofes?
4. Arribar tard al sopar d'empresa (reviseu el punt 1). Qui arriba tard té el pitjor lloc i és l'últim a demanar la canya d'aperitiu. El reconeixereu perquè s'asseu a taula amb un cul de cervesa quan tothom beu vi. Al costat del cap, esclar.
5. Mantenir la sobrietat. Llevat que siguis abstemi o tinguis alguna condició mèdica que t'impedeixi beure. Temptar l'ordre natural de les coses sol acabar malament. Déu farà que t'ennueguis amb el gas del 'Perrier' o et dessagnis per tall d'aquella pàgina tan esmolada de la teva Moleskine.
6. Fer un amic invisible de merda. Si el joc de robar de l'amic invisible acaba sent un desastre, és perquè la gentussa com tu compra la tassa més barata de Mr. Wonderful amb l'ànim de canviar-la per l'ampolla de Jack Daniels viatgera. Quina vergonya!
7. No deixar propina. Després de la col·lecta entre 40 comensals, us han tornat un canvi de 13 euros. "El podem fer servir per a les cerveses!", dirà l'avar de torn. El podem fer servir perquè el personal del restaurant compri una mica de perfum per sobreviure al vostre alè etílic, estimades borratxes.
8. Clavar la pallissa a la gent amb les teves especificitats de dieta. D'acord. Tots sabem que ets un vegà celíac musulmà que de proteïna només pot menjar 'tempeh' sense gluten que s'hagi cuit de cara a la Meca. Perfecte. Però la gent del restaurant ja prou fa amb proveir segons les teves manies. Calla i menja, i no brasegis el personal sobre els avantatges del teu 'lifestyle' i ideologia. I agraeix que la correcció política, a més de fer triomfar la ultradreta, possibiliti que tinguis el teu excel propi d'excepcions digestives.
9. Parlar de política. Al punt 8 em remeto. Dues birres i et creus un anarcosindicalista de barricada. No. Ets un anarquista de saló.
10. Creure que ets invulnerable. Aquest clàssic de "quina hòstia em vaig fotre, per sort anava borratxo", només serveix durant l'estona que dura l'anestèsia de l'alcohol. L'endemà, les dents escapçades, els morats i els esquinços et recordaran el teu lloc en aquest món de merda.
NO T'HO PERDIS: Consells per minimitzar la ressaca