[title]
Trenta anys no es fan cada dia i per això Sabor de Gràcia ho celebren amb un gran concert i una pila de convidats que el 15 de març ompliran de gom a gom l'escenari de la sala Paral·lel 62. "Tenim ja confirmats convidats com la Lucrecia, com la María Toledo, el Pep Sala, el Juan Carmona de Ketama, l’Aziz Ibrahim [Simply Red i Stone Roses] que ve a tocar rumba amb guitarra elèctrica", explica Sicus Carbonell. "També hi seran els 31 Fam, el Muchacho, Maruja Limón, el José Fernández, que és un nano de Figueres que canta increïble..." i així fins a arribar a uns 40 o 50 músics i ballarins dalt de l'escenari. D'això i de moltes altres coses parlem amb el líder d'una formació que ha passejat per mig món la rumba catalana i el barri de Gràcia.
Estem asseguts a l'escenari del Centre Artesà Tradicionàrius, on va debutar Sabor de Gràcia fa 30 anys.
Sí, el 25 de novembre del 1994, fa 30 anys i uns mesos que vam estar aquí dalt i vam debutar quan aquest espai no era així, era blanc i vermell, era totalment diferent. I en aquell moment qui hauria pensat que estaríem 30 anys fent rumba, la passejaríem gairebé arreu del món i que ara ho celebraríem.
En 30 anys també ha canviat el barri de Gràcia.
Home, ha canviat el barri de Gràcia, he canviat jo, que tenia 20 anys i ara en tinc 50 [riu]. Tot ha canviat, hi ha coses que estan molt bé i sento molta nostàlgia per coses que ja no hi són. Quan vinc per aquests carrers del barri recordo quan era més jovenet i botigues que ja no hi són, veïns que ja no hi són i familiars que també han partit. I vulguis o no, quan veig el barri sento alegria, però de vegades em cau la llàgrima, perquè tinc aquesta nostàlgia.
Es podria dir que sou ambaixadors de Gràcia al món.
L’hem portat gairebé a tots els continents. Passegem el nom d'un barri que ha sigut sempre un mirall entre la convivència entre els gitanos i els paios, els no-gitanos que jo dic. I aquí no hi ha hagut paios ni gitanos, aquí hi ha hagut graciencs i gracienques. És la sort de poder passejar un barri que ha sigut un mirall per a tothom i sobretot un dels bressols de la rumba catalana.
I quin és aquest sabor de Gràcia?
És el sabor que tenim els gitanos a l'hora de fer rumba, això ho deia el Gato Pérez, quan algú li agradava li deia “tens sabor”. I quan no li agradava li deia, “ets una mica gallego”, perquè ell era argentí. Quan era un nen, me'n recordo del bar Petxina de Gràcia, unes juergues amb el Pescaílla, el seu germà l'Onclo Joan, la Lola Flores, el Moncho, el cantant de boleros, que era cosí de la meva àvia; el Chango, en pau descansi també, que era el rumbero de l'època. Venien d'altres barris a veure les juergues que fèiem al barri de Gràcia, al bar Petxina, i els casaments. Aquí s'han fet casaments gitanos. Et venen tants records… és un barri amb molt de sabor.
"A vegades la gent confon el que és la rumba catalana"
Qui va inventar la rumba catalana?
Fàcil, és fàcil. El Pescaílla el que feia era una rumba abolerada. I feia aquesta rumbeta a mig temps molt Frank Sinatra, molt de la bossa nova, de la música brasilera i del flamenc. Era una rumba més flamenca, més de portes endins, per entendre’ns, una rumba flamenca abolerada i fusionada amb la bossa nova i la música brasilera, inclús feia els mambos, els metalls, amb la boca, el Pescaílla. I el Peret feia la rumba catalana tal com la coneixem. A partir d'aquí va sortir també el Txatxo, que va ser el primer gitano que va ficar el piano, i també els Amaya, que els Amaya van fer la rumba a mig temps. Qui no ha ballat amb això? I els primers paios que van fer rumba catalana i que van tenir molt d'èxit va ser Rumba Tres. I després va venir el Gato Pérez. Ho dic perquè a vegades la gent confon el que és la rumba catalana. Una rumba catalana és això.
El ventilador?
És aquest moviment que fem amb la mà dreta o esquerra, si ets esquerrà. Fem un cop a negres a la guitarra, que es pot fer o més agut o més greu, depenent de la cançó, i que és com un bombo de bateria a negres. I aquest rascat és del güiro cubà, és de la música cubana. Abans aquí ho fèiem també amb l’ampolla d’Anís del Mono. I tot junt sona així [toca la guitarra], però hi ha set tipus de ventiladors. I depenent de la cançó queda bé un ventilador o un altre.
Hi ha definició de rumba catalana?
A mi m'agrada una definició que va fer el Marcos Ordóñez, que diu que “la rumba és un pensament alegre que es balla”.
"La rumba és un pensament alegre que es balla"
Fareu un superconcert de celebració al Paral·lel 62 dins del Festival Mil·lenni, amb molts convidats. Com serà?
El 15 de març celebrarem els nostres 30 anys amb un concert irrepetible. Només es veurà aquest dia, no es veurà més. Hi haurà una festa final amb la família, amb el ball de guerra, que això no es veu a dalt d'un escenari, com aquelles juergues que feien nosaltres aquí al Bar Petxina. Amb els convidats inclosos, a l'escenari, serem uns 30 o 40 o 50 al final, i farem una juerga totalment improvisada.
Hi cabreu, tots a l'escenari?
Sí, home, allò és gran, allò és molt gran. Tinc la sort d'estar molt ben rodejat, una banda de quinze músics amb metall, amb violí, una passada. I sobretot aquesta festa final, que em fa molta, molta il·lusió perquè cantarem tots. No és allò de dir “canto jo i m'acompanyeu”, no, ahir ho parlava amb María Toledo, “oye mira, vamos a hacer esta fiesta”, “¿y qué canto?”, “lo que tú quieras”, saps? I estarem allà amb les guitarres, amb la percussió, amb les palmes, el que fèiem a les juergues nostres d'aquí, fent rumba catalana, fent alguna coseta de flamenc, ho vull plasmar dalt d'un escenari, que la gent ho gaudeixi.
"A Catalunya tenim el mal vici de fer-ho tot petitet"
Quan sabrem si la rumba catalana serà candidata oficial a esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco?
El mes de maig es presenta el Consell de Territori, que és de totes les comunitats autònomes, ho presentarà la Generalitat de Catalunya. I si les comunitats autònomes de la resta d'Espanya voten a favor, tindrem la rumba catalana com a candidatura oficial. Després, el Ministeri i el Govern d'Espanya han de dir quin any es presenta a la Unesco. Esperem que també s'hi sumi el Govern francès per fer una candidatura internacional i llavors es pot presentar quan es vulgui.
Ja seria mala sort que alguna comunitat no votés.
Home, qui no ha ballat una rumba catalana? Del Peret, dels Amaya o del Pescaílla? Però fa poc he fet un petit treball d'investigació i ara t'ho preguntaré a tu, agafaré el micro i t'ho preguntaré.
Ui, ara quedaré malament.
Ja veuràs, deixa'm, que això m'agrada. El micro aquest m'agrada. Mira, per exemple, els Amaia. Tu d'on creus que són els Amaya?
Catalans?
No. Un va néixer a Oviedo i l'altre va néixer a la Coruña. Van venir cap aquí, però ells són d'allà. Maruja Garrido, que és rumbera, que viu aquí. D'on creus que és?
No ho sé.
De Múrcia. El Pescaílla, gitano de Gràcia. On està enterrat?
A Madrid.
Molt bé. El Chango, un gitano que es va criar aquí, és nascut a Madrid i està enterrat –aquesta la contesto jo perquè no la sabràs– a Palma de Mallorca. El Chacho, nascut al barri del Raval. Saps on viu?
Mataró?
No. Se n’ha anat a una altra comunitat autònoma. Viu a Jerez, Andalusia. I en queda una altra, Dolores Vargas. Dolores Vargas està enterrada a València. Perquè va viure molts anys a Xirivella i és d'aquí. Què et dic amb tot això? Que la rumba catalana i els rumberos estan a tot arreu d'Espanya. Si hi hagués alguna comunitat que votés en contra seria per desconeixença, perquè algun rumbero ha nascut o està enterrat a la seva comunitat. Es diu rumba catalana perquè l'han feta a Catalunya. És com la crema catalana. No es pot dir crema espanyola perquè no seria el mateix. O el cocido madrileño. Cadascú tenim a la nostra comunitat trets diferencials que ens fan més grans. No que ens separen, que ens uneixen i ens fan més grans. I la rumba catalana és això, crea ponts.
I encara te n'has deixat un de més lluny, el Gato Pérez.
Sí, el Gato Pérez era argentí, va venir aquí i està enterrat aquí. Però ja no vaig a buscar el Gato Pérez. O els Gipsy Kings, els avis eren de Lleida i a la guerra del 36 se'n van a França i ells ja neixen a França. Vull dir que són catalans i parlen català i mengen escudella igual que nosaltres. I després hi ha tots els gitanos de la Catalunya Nord, de Perpinyà, de Montpeller, de Tarascó, de Narbona, que són gitanos catalans i diuen que són catalans. I canten rumba catalana. Vull dir que la rumba és molt gran, és un gènere molt gran, i a vegades el fem petit nosaltres mateixos. A tot això també hem de dir que també hi ha grups com Estopa, com La Troba Kung-Fú i com La Pegatina, que també han flirtejat amb la rumba, i grups joves que cada dia més agafen la rumba catalana com a canal d'expressió. I això fa més gran el gènere. L'altre dia vaig estar fent una petita entrevista pel documental de la rumba catalana de l’Alfred García. I ell és un cantant melòdic que ve i fa una rumba, perquè li va ensenyar el seu tiet. Què vol dir, que la rumba catalana és petita? No, és més gran del que nosaltres creiem. El que passa és que a vegades aquí, en aquest país, a Catalunya, tenim el mal vici de fer-ho tot petitet. No, no, això és gran, això és universal, i hem de ser nosaltres els que ho portem per tot el món.
"Els grans festivals no compten amb la rumba"
Ets un dels impulsors de la candidatura a la Unesco.
Sí, jo soc el vicepresident de la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana. La presidenta és la Rosa Pubill, la filla d'en Peret, i hi ha tot un grup de gent a darrere, el Dani, el Miliu, el Manel, l’Oriol, gent, paios i gitanos, perquè som rumberos. I més gent, la majoria de grups de rumba els tenim a la Plataforma, i estem preparant el Dies de la Rumba que farem al setembre, que ja ho vam fer l'any passat, i aquest any tornem a la plaça Catalunya. Estem preparant també a assaltar Madrid fent tres dies de rumba, i no només aquí, també un festival, que ja es pot avançar, que apadrinem a Sabor de Gràcia, que es dirà Rumba Tour Festival, es farà a diferents indrets de Catalunya, i serà també un festival on la majoria d'artistes seran emergents. Per què? Perquè l'artista emergent de la rumba catalana no té on tocar. No es programa rumba, es programa molt poc i t'ho diu un grup que porta 30 anys, i si fas una miqueta d'investigació, veuràs que als grans festivals no es compta amb la rumba. Quan és un promotor particular que juga els seus calés, cadascú fa el que vol, però quan tens subvenció pública, jo també pago. I els rumberos també paguem, llavors has d'apuntar també la rumba catalana. Si a nosaltres, que portem 30 anys, ens passa això, què li passarà a un emergent?
Quan serà aquest festival?
Si Déu vol, després de Setmana Santa, ja us avisarem, passarem totes les dates de tots els pobles, perquè no és només Barcelona, la rumba també la portem a diferents llocs de Girona, de Lleida, de Tarragona, tenim un de lligat a Montblanc, i allà hi haurà actuacions de rumba catalana, hi haurà actuacions també per canalla, i classes de tallers de rumba catalana, de guitarra, de percussió, de palmes, de ball, i sobretot també per públic familiar. Per què? Perquè a les 11 de la nit s'acaben les actuacions. Perquè si no el nivell d'alcohol puja, i després diuen, “veus?, la rumba catalana porta mal ambient”. No, és l'alcohol el que porta mal ambient, però no només la rumba catalana, en qualsevol música.