Fred als ulls

Fred als ulls
Antònia Vicens
Cafè Central
56 pàg. 12 €

Els llibres que et marquen, els marques. Aquest és el cas de 'Fred als ulls', un poemari memorable que, per això mateix, subratllaràs. I un llibre subratllat és un llibre esclat, que aprofites i del qual t’apropies. La seva autora, Antònia Vicens (Santanyí, 1945), és una escriptora de cap a peus que, després de 50 anys publicant novel·les, ara es belluga cap al vers. “Quan la meva vida em va començar a caure a trossos, vaig adonar-me que la poesia era un recipient més adequat que la prosa per agafar-los”. I aquests trossos els ha recollit a 'Lovely' i a 'Sota el paraigua, un crit', dos llibres que precedeixen aquest 'Fred als ulls', en el qual explora els camins de la vellesa sense clixés. El formen prop de 40 poemes bons i breus, de versos curts que es poden llegir com un de sol fent moltes pauses, això sí, perquè, entre l’un i l’altre, cal un temps per aturar-se i respirar. Si no ets lector de poesia encara, aquest llibre pot ser un bon bateig. És diàfan i tenebrós alhora. És serè i encapotat, tempesta i bonança. Familiar i foraster. Un gel que et crema. La paraula d’Antònia Vicens és pelada i crua, desvestida. S’aixeca dreta al capdamunt de la pàgina nevada. I el jo poètic és un tu que ja ha arribat a un dels darrers saltants d’aigua de la vida: ja no li creixen lliris a la sang, arrossega els peus i quan salta del llit, trepitja vidres.