La Pedrera 9:30
Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.
Així doncs, el pati del passeig de Gràcia de la Casa Milà és només un tastet del que el públic trobarà dins la sala d’exposicions: més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).
“La repetició és una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor”
L’obra de Sean Scully és reconeixible per les franges verticals i horitzontals de color que caracteritzen les seves pintures i escultures. Influenciat per Henri Matisse, Paul Klee i Piet Mondrian, Scully presenta un seguit de línies i blocs orgànics de colors profunds que, segons ell, juguen amb la simplicitat i la repetició fins a suggerir un ritme a l’espectador. “En aquesta repetició hi ha també una porta d’entrada a l’espiritualitat i a la humilitat del pintor”, explica l’artista. Scully sap que la seva obra té èxit: “S’hi interessen als Estats Units o Alemanya, però també a la Xina o Corea del Sud”, explica. I se n’enorgulleix perquè aquest era el seu objectiu: “em vaig interessar en l’abstracció perquè em permetia aspirar a un llenguatge universal, que s’entengués arreu del món”, afirma.
El comissari de la mostra, Javier Molins, explica que l’obra de Scully es pot contemplar com un tema comú amb infinitat de variacions. Això es fa palès a mesura que exposició avança cronològicament, des de les obres figuratives dels seus inicis o l’etapa minimalista dels anys setanta, fins a arribar a les últimes abstraccions. Malgrat el canvi de llenguatge, la pulsió que uneix tots els quadres i que fa d’Scully un artista excepcional és la seva voluntat de retornar l’emoció a la pintura abstracta.
