La millor guia de Barcelona

Al carrer Canigó de Barcelona, ben a tocar de la Ronda de Dalt, hi ha un petit local on el soroll de la ciutat disminueix i només s’hi senten converses, rialles i el repicar d’una màquina de cosir. És la seu de la Xarxa de Dones Cosidores, que ha passat de ser un grup de suport a convertir-se en un autèntic motor d’autoocupació que ja és referent a tot Barcelona.  View this post on Instagram A post shared by Xarxa de Dones Cosidores (@donescosidores) “La xarxa va néixer el 2019, després d’un viatge al Marroc on vam conèixer un projecte similar. Vam veure com treballaven les dones d’allà i ens va agradar molt com s’organitzaven, l’ajuda mútua que es donaven”, explica la Martha, una de les fundadores del grup. Amb l’acompanyament de la Fundació Pare Manel i la cooperativa Etcèteres, ella i moltes altres dones han demostrat que el tèxtil pot ser una via de sortida professional digna. La clau és la professionalització d’unes habilitats que moltes dones ja tenen i que ara es converteixen en el seu mitjà de vida.  Laura TapiolasXarxa de Dones Cosidores de Barcelona “L’objectiu inicial era trobar una sortida laboral a través del fil, l'agulla i el tèxtil”, apunta l’Eva, una altra de les fundadores.  Les integrants, dones que conviuen als barris d’Horta i Nou Barris, no només cusen: gestionen, trien proveïdors i decideixen el rumb de la producció amb una gestió no jeràrquica que garanteix preus justos, sal·laris dignes i horaris conciliadors, compatibles amb les realitats de cada dona.  “Els nostres clients són l'administració pública, centres cívics, petits tallers i emprenedors del territori que aposten pel nostre treball de proximitat”, expliquen les cosidores. Al llarg de la seva trajectòria han fet de tot, des de mascaretes per a la Covid-19 fins a peces d’art tèxtil per a la Biennal d’Art Manifesta 2024. En el seu dia a dia, però, les comandes més habituals són les de merchandising com bosses, porta-entrepans, motxilles, serigrafia de samarretes i gorres.  Manifesta 2024Lara Schnitger (Països Baixos, 1969) Women’s work is Never Done, Banderes per la Gran Barcelona 2024 Però la realitat és que la Xarxa fa moltes coses més: les comandes de producció es combinen amb l’oferta formativa i amb una xarxa social. Un d’aquests espais comunitaris és “El repunt”, al qual participa la Bea. Ella va arribar a la Xarxa el 2021, sense saber saber cosir: “Ni tan sols sabia enfilar una agulla, però passava per un moment personal difícil i venir aquí em va ajudar molt a desconnectar emocionalment”. A “El Repunt”, qualsevol persona que ho vulgui pot portar el que té a casa per cosir (pantalons, samarretes, mitjons…) per a fer aquesta tasca aparentment solitària en comunitat. La Bea, a part, aprofita l’espai per cosir-hi bosses i altres productes fets amb texans reciclats, que ven per a recollir diners per a la investigació del càncer infanti, sota la iniciativa “Bikeguerrer@sl”.  Laura TapiolasXarxa de Dones Cosidores de Barcelona Aquest any serà el primer en què la Xarxa de Dones Cosidores participarà en una de les trobades de manualitats més importants de la ciutat, el Handmade Festival, que la Fira de Barcelona acull del 14 al 17 de maig. Hi oferiran tallers de costura, brodat, bisutería tèxtil amb l’objectiu de donar-se a conèixer i, potser, fitxar noves integrants. “Estem una mica nervioses perquè és la nostra primera vegada, però volem promocionar qui som: dones fortes i valentes”, conclouen. 

“Tenim la sensació que és el pitjor moment i la pitjor ciutat per començar un projecte així, però precisament per això volem fer-ho”. La Isabel, la María i el Matías són artistes i tenen una galeria en un petit pis del Raval. O bé, potser millor dit, una “anti-galeria”. María CuéllarEl Piset El seu projecte d’art contemporani va a contracorrent i es desmarca de les modes i els ritmes del mercat de l’art per ajuntar les parets d’un menjador singular obres d’art ben diferents. Des d’un gravat de Goya, a un poema de Fina Miralles, passant per una peça de Pere Llobera, una pintura de Ramiro Fernández Saus o una il·lustració de Fernando Krahn.  María CuéllarEl Piset Cada mes, El Piset acull una exposició diferent que es pot visitar en la calidesa d'un entorn domèstic. Els seus creadors treballen el contacte directe amb cada artista que hi exposa. Algunes obres d’art són per a vendre, i d’altres no. Cada artista i cada obra s’exposa amb una cura especial, i darrere de cada decisió expositiva també hi ha molta reflexió. El projecte busca donar visibilitat a creadors que fan que la realitat sigui "més verdadera i més justa", expliquen els impulsors del projecte.   María CuéllarEl Piset Ara, i per celebrar el seu primer any de vida, El Piset presenta "Memorabilia", una mostra que connecta amb la seva exposició inaugural, "Memòria Viva" i que és trencadora perquè proposa fer conviure gèneres i èpoques sense complexos. En una mateixa sala, el visitant pot trobar-se amb la ironia de Winsor McCay o la delicadesa d'Antoni Llena, dialogant amb artistes com Yamandú Canosa o la pintora catalana naïf Mercè Sella. “No tenim la pretensió de salvar el món, sí d'oxigenar, d'obrir el camp i oferir el que podem perquè la gent se senti còmoda i s'aproximi a l'art no des d'un criteri ni dogmàtic ni prejudiciós, sinó des d'un terreny d'obertura”, expliquen.  María CuéllarEl Piset Fidels a la seva filosofia de proximitat, El Piset no té un horari d'obertura convencional. La idea és connectar amb el "llegat sensible" sense les barreres de les galeries tradicionals i per tant, per accedir a la galeria cal escriure’ls per Instagram o per correu electrònic, des d’on els mateixos impulsors responen als missatges i obren l'espai expressament per al visitant per donar a conèixer el projecte en persona: "És trencar el gel. No sabem per què tenim al món de l'art tantes regles… volem trencar-les perquè s'obrin i comencin a passar coses".c María CuéllarEl Piset

Al cor de Gràcia (Badia, 12) hi ha Tube Sound, una botiga que és un petit temple per als músics de rock de Barcelona. El timbre és un pedal d'efectes (el famós TS9 d'Ibanez) i el tirador de la porta és un màstil de guitarra. Quan hi entres, si ets músic, tens la sensació d'estar en un món somiat, un lloc on t'entenen quan utilitzes paraules estranyes per a la resta com fuzz, RAT o wah. Per això no és estrany trobar-s'hi membres de l'escena musical catalana. Un Mishima, un Love of Lesbian... "Lo guapo és quan Mishima es troba amb Ferran Palau", diu l'Adrià Roy, que a més s'ha fet famós pels reels que fa de la botiga. "És que vénen a veure'l. Moltes vegades passen només a veure'l". Es refereix al Miquel Viadel, que és qui la va muntar el 2003. Foto: Rita Roig / Time Out BarcelonaAdrià Roy & Miquel Viadel, Tube Sound   "Pensa que faig això des dels 18 anys. La botiga en té 23, però jo porto tota la vida", diu el Miquel, que és tècnic electrònic, especialitzat en equips de vàlvules i un malalt dels instruments, els amplis i els pedals vintage. "El Miki Florensa de La Pegatina porta una pedalera amb quatre chorus que s'ha fet aquí amb el Miquel", diu l'Adrià. "Sí, de fet, pràcticament tota l'escena barcelonina porta pedaleres muntades per nosaltres", afegeix el Miquel [per a qui no ho sàpiga, una pedalera és una plataforma on els guitarristes o baixistes porten els pedals d'efectes].  Foto: Rita Roig / Time Out BarcelonaTube Sound Barcelona El que la gent no sap S'han guanyat la confiança a còpia d'anys i de servei tècnic personalitzat. Anar a Tube Sound és el contrari de comprar per internet. "Jo crec que comprar una guitarra per internet és d'ignorant. No dic que ens l'hagueu de comprar a nosaltres, però sí a un lloc que t'assegurin, que surt quintada i ajustada, perquè això molta gent no ho sap. Compren una guitarra per internet i arriba que és un escàndol, que no es pot tocar". Ells s'enorgulleixen de deixar-la perfectament a punt. "Les guitarres s'ajusten i es calibren a fàbrica però, quan arriben a Europa, han sofert una sèrie de canvis de temperatura, d'humitat, de tot, que fa que l'instrument arribi desquintat. Nosaltres el tenim 24 hores aclimatant-se i després li fem un ajust i un calibrat que no fa absolutament ningú. I després ho tornem a fer al gust del client. I si alguna vegada torna per algun tema d''és que mira, és que em trasteja una corda', no ho enviem al servei tècnic, ho fem nosaltres". Foto: Rita Roig / Time Out BarcelonaTube Sound Barcelona Peces de museu És un gust passejar la mirada per les guitarres Gibson, Fender, Taylor i Martin, entre altres, que tenen exposades (la més barata, 200 euros, la més cara uns 15.000, una Martin signada per Eric Clapton), però una altra cosa que els fa especials és l'oferta en pedals d'efecte. "El Miquel és tècnic electrònic, porta tants anys amb pedals, que no veuràs un pedal que no moli a Tube Sound", diu l'Adrià. "És una selecció que faig des de fa molts anys –afegeix ell– precisament perquè m'agrada molt l'electrònica, sóc tècnic, i m'agrada veure'ls per dins, mirar com estan construïts i descarto tot el que veig que no és de veritat. Ens agrada molt el tema analògic i fet amb components de veritat, no amb SMD i cosetes d'aquestes que es fan avui en dia d'usar i tirar. Busquem pedals autèntics, fabricats més a mà". Viralitat L'Adrià fa tan bé els reels on explica les guitarres que els arriben i també amb grups de música que els visiten, que ja els coneixen a Xile i no fa gaire van haver d'enviar una guitarra a Mèxic. Si voleu saber la història la Gibson Les Paul Custom Mick Ronson o de la Fender Arm The Homeless de Tom Morello, o voleu veure continguts amb grups com Alcalá Norte, Alavedra i El Diablo de Shanghai, segui-los a @tubesound.bcn. View this post on Instagram A post shared by Tube Sound Guitar Shop (@tubesoundbcn)   I si a més d'instruments t'agrada comprar vinils, aquí tens algunes de les millors botigues de discos de Barcelona

L’Helena i la Carlota són dues germanes de Barcelona. Comparteixen sang, una energia encomanable i dues passions: la lectura i la bona teca. I malgrat les dues treballen el sector del màrqueting, ara fa un any que van decidir començar un projecte compartit, en les seves estones lliures, que transformés els seus interessos en un espai de trobada. El resultat? Un club de lectura gastronòmic que porta el nom de La Sobretaula.   

Si passegeu pel centre de Ciutat Vella, potser topeu amb una finestra especial on sempre hi ha una obra d'art exposada. Si la trobeu, fixeu-vos-hi encara més: descobrireu que només s'hi exposen peces fetes per dones. La vitrina és una iniciativa de la Fundació Úniques, un espai situat al barri Gòtic (carrer de les Magdalenes, 2) que va néixer amb una missió concreta, la de "rectificar el passat de l'art i modificar el present i el futur de les dones artistes". Aquestes són les paraules que fa servir la directora del projecte, la Natàlia Foguet, per descriure'l. Des que va obrir les persianes l'abril de 2024, la Fundació Úniques ha despertat l'interès de més de 300 artistes, demostrant que el circuit de l'art contemporani encara té molts deures pendents pel que fa a la igualtat. Foguet ho té clar, cal promoure l'art de dones que sempre han estat menys representades en les col·leccions públiques i privades, per acabar impactant al públic: "Volem contribuir al fet que, d’una manera militant, la població s'adoni que pot veure exposicions només de dones". A més, cada exposició sempre va a càrrec d'una comissària, per posar també en relleu el valor d'aquest rol en el món de l'art.  A més, a la fundació entenen que l'art no ha de ser un espai tancat. Per això, el projecte de "La Finestra" funciona en paral·lel a les exposicions comissariades de l'interior, L'objectiu és que el que es veu des de fora generi prou curiositat per convidar a tothom a entrar, de forma totalment gratuïta i, tal com explica la directora, "descobrir que les artistes parlen de temes que ens afecten a tots, des de la gestió de l'aigua fins a la tecnologia". Es tracta, doncs, d’un aparador artístic pensat per connectar directament amb els vianants que vol visibilitzar el talent femení.  Ara, la finestra llueix una pintura de  l'artista internacional Eva Armisén. Tot i ser originària de Saragossa, l'Armisén està profundament arrelada a Barcelona i s'ha convertit en una de les creadores amb més projecció de l'Estat, amb exposicions en metròpolis com Seül o Los Angeles. La proposta que veurem a l'aparador és una ampliació de la seva exposició 'La Vida Pintada', que també es pot visitar al Cercle Reial Artístic, on demostra que ha sabut adaptar el seu llenguatge a objectes quotidians.  View this post on Instagram A post shared by FUNDACIÓ ÚNIQUES (@fundaciouniques.art) Ah, i si la proposta de "La finestra" us sedueix i decidiu travessar el llindar, a l'interior de la fundació hi trobareu una exposició comissariada per Montse Badia on, sota el títol Cartografies d'aigua, s'exposen peces de creadores contemporànies que s'han relacionat amb aquest element des de diferents angles. Hi ha obres d'Anna Dot, Caterina Miralles Tagliabue, Stella Rahola Matutes i Fina Miralles.  Aquesta Santa Eulàlia arriba carregada d’activitats. Aquí et deixem una selecció de propostes amb gegants, bestiari infantil, concerts i molt més.

El Poble-Sec vol convertir-se en el nou epicentre cultural i social del flamenc a Barcelona. El barri s’omplirà de tallers, actuacions, juergas i trobades de tota mena sota la batuta d’Edgar Platón i Noemí Osorio, fundadors de l’acabada de néixer Penya Flamenca del Poble-Sec. La presentació d’aquesta nova entitat, que no té una seu fixa, va ser a la bodega La Belter, al carrer Nou de la Rambla, un espai que formarà part del teixit d’establiments que dinamitzaran les activitats de la penya i agitaran la vida cultural del barri.  L'objectiu, explica Platón, que és guitarrista de formació és "que la penya sigui un punt de trobada obert, viu i arrelat al Poble-sec, on el flamenc es visqui en totes les seves formes: el cante, el toque, el ball, la paraula i la convivència". Platón és veí del barri i va veure clar que l'ànima popular del Poble-sec era el brou de cultiu perfecte per al projecte, així que va posar-se a treballar la relació amb espais emblemàtics com el Centre Cívic Albareda o el Sortidor per fer arrancar la nova penya.  Amb un format itinerant i molt participatiu, la Penya Flamenca del Poble-Sec oferirà tallers de guitarra, ball i palmas, així com concerts íntims i sortides als tablaos de la ciutat. “La idea és que la gent que no coneix el flamenc s’hi acosti de manera lúdica”, diu Platón, “i que després puguin participar a les juergas que organitzarem”.  Però, què és una juerga? I què la fa especial? Platón explica que són festes, sí, però la gràcia rau en el fet que “no hi ha separació entre el públic i l’escenari, sinó que hi participa tothom, tant els artistes com els que no ho són”. El que volen des de la Penya Flamenca Poble-Sec és que els artistes vagin al barri, sí, però també “que vinguin aquells que no tenen coneixement del Flamenc”. I per això les juergas són essencials, perquè tothom participi d’aquesta cultura a partir del que ha après en un context d’esbarjo.  Eugènia GüellLa Belter La penya tot just acaba de néixer, però ja té la mirada posada en futurs acords amb llocs icònics com El Molino. A part dels cursos i els tallers, també preparen una bateria d’actuacions de flamenc on tothom hi és convidat, entre les quals hi haurà festes dedicades a la rumba a La Belter, aquesta bodega que honora el gènere i que és plena de fotografies de grans noms del flamenc, cada primer divendres del mes. Aquest 5 de desembre donen el tret de sortida.  “Les nostres activitats neixen amb la voluntat de mantenir viva la tradició i, al mateix temps, donar espai a les noves generacions de flamencs i flamenques" explica Platón, que vol reivindicar el flamenc com a part de la cultura barcelonina. “Ja fa més de cent cinquanta anys que el tenim a Barcelona i és de tothom: ningú s’hi ha de sentir forà”, sentencia.

Alguns fragments d’una instal·lació que fa poc lluïa l’Espai 13 de la Fundació Miró ara són sobre una taula que presideix l’espai. Som al taller de l’artista, investigadora i activista sorda Hac Vinent, que es troba a l’interior de la fàbrica de creació L’Escocesa, al Poblenou. Normalment, els estudis dels artistes són llocs privats, reservats per a la creació i l’experimentació que requereix l’art abans de ser exposat, però la secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès ha decidit que també poden ser indrets d’interès per al públic.  Rita RoigTaller d'Hac Vinent “Estem acostumats a veure l’obra d’art, però no el procés o el lloc on ha estat creada”, explica l’Alba Font, ponent d’Arts Visuals de l’Ateneu. Per mostrar aquesta cara desconeguda de l’art contemporani han impulsat el cicle Talent Ixent, un programa de visites a tallers de creadors catalans que té la intenció de divulgar sobre art ensenyant allò que sovint no es veu. La proposta ja ha permès al públic (les visites són per a socis i no-socis de l’Ateneu) visitar tallers com el dels pintors Jan Vallverdú o Diego Hernández.  Hac Vinent, fa cinc anys que treballa des de la fàbrica de creació La Escocesa i té el seu taller allà. L’espai és ple de materials i peces que han estat exposades en centres d’art, com les de l’exposició Accident de la Fundació Miró. “En aquesta mostra vaig treballar entorn la idea del plaer: sovint, els cossos de les persones discapacitades s’associen amb el dolor i la incomoditat. Volia trencar amb la idea que els cossos “disca” són poc desitjables”, indica l’artista.   Rita RoigEspais comuns de La Escocesa “Jo treballo amb formats molt diversos, des de l’escultura a la instal·lació, passant pel vídeo i per la performance, cada projecte té una forma o una altra en funció de la temàtica”, explica Hac Vinent. L’artista, però, considera que la seva obra queda homogeneïtzada per la seva pròpia mirada del món com a persona sorda i “disca”. “Tots els meus projectes estan travessats per l’anticapacitisme”, afegeix.  Hac Vinent va entrar al món de l’art contemporani després de matricular-se a la carrera de Sociologia i adonar-se que els estudis que havia escollit no eren accessibles per a una persona sorda. Ara, amb la seva pràctica aprofundeix en aspectes de la construcció identitària dels cossos amb diversitat funcional, però agraeix poder mostrar el seu treball des d’un altre angle, com en aquestes visites de Talent Ixent. “M’agrada poder fer l’art més accessible a tothom i allunyar-lo de la idea elitista a què sovint l’hem vinculat. L’art es pot viure de diferents maneres, una pot ser anar a exposicions, però fer-ho coneixent l’artista i el seu espai de treball em sembla molt interessant”, reflexiona.  El programa de visites Talent Ixent continuarà programant aquestes trobades amb creadors en els seus espais de treball durant l’any i l’Ateneu té previst visitar també els estudis dels creadors Albert Gironès, Sara Bonache i Helena Laguna pròximament. Vols veure més art? Aquestes són les millors exposicions de Barcelona. 

A Barcelona passa que et trobes algú que fa temps que no veus, però que viu no gaire lluny d’on vius tu, i us dieu: “hem de quedar un dia!”, per no tornar-vos a veure fins al cap de sis mesos. Ara bé, davant de la realitat d’una ciutat amb un bullici infinit i plena de feina a vessar, podem lamentar-nos o podem comprometre’ns a trobar-nos amb la gent que estimem per fer alguna cosa de profit. Els integrants de Vettejous han optat per aquesta segona opció i ja fa més de trenta anys que, dijous sí i dijous també, es troben per fer allò que més els agrada: caminar.  Vettejous ve de “veterans dels dijous”. El grup va néixer el 3 de març de 1994 a Collserola, amb una primera sortida fins a l’ermita de Sant Medir en què hi van participar una desena de persones. D’aquesta proposta senzilla -sortir a fer una excursió ben a prop de Barcelona- en va sorgir un costum que encara dura. Primer, feien excursions per la serra de Collserola, que els caps de setmana ja estava prou massificada, però entre setmana oferia excursions més tranquil·les i menys concorregudes. Aviat, les trobades es van anar diversificant i els veterans senderistes van expandir la seva àrea d’actuació. Ara, els caminaires es troben cada dijous plogui, nevi o faci sol per descobrir racons de Catalunya a cop de bota. “Tenim en comú que tots som jubilats: qui més pot sortir d’excursió un dijous?”, expliquen.   I com funciona la cosa? Doncs fàcil: cada dijous hi ha excursió. La ruta la proposa algú del grup, es comparteix i tothom que vulgui s’hi pot afegir. Per apuntar-se als Vettejous no hi ha quotes ni burocràcia: només calen ganes de caminar. Tot i que es tracta d’un grup independent, per sortir a caminar si que cal estar federat amb algun centre excursionista, pel simple fet d’estar vinculat a l’assegurança mèdica. D’integrants n’hi ha de tota mena: senderistes experts, gent que va passar la seva joventut fent alta muntanya, caminaries recreacionals i persones que, després de jubilar-se, han decidit que calia sortir a la natura. Però darrere d’aquesta iniciativa d’aparença casual hi ha moltíssima feina.  Les sortides són variades, des de rutes suaus fins a travesses més exigents, i moltes ja han quedat penjades a Wikiloc amb el segell “fet amb els Vettejous”. Els encarregats de proposar una ruta sempre fan una expedició de prova per comprovar que els camins siguin segurs, i després fan de líders a la resta del grup. Les sortides poden oscil·lar entre una caminada fins a l’Església de Sant Medir o el Pi d'en Xandri, fins a fer el cim del Matagalls. Ara bé, com ens podem imaginar, l’èxit de les trobades va més enllà de l’activitat estrictament excursionista.  Els Vettejous són sobretot trobades socials: caminar junts per fer amics, posar-se al dia i, de pas, veure món. I així és com, per molts barcelonins amants de la natura, un dijous qualsevol pot acabar sent una petita aventura compartida, amb paisatges nous i converses entre persones jubilades, moltes de les quals viuen soles i no tenen gaires espais d’oci i socialització. La Rosa Vilalta, de 82 anys, ho relata així: “Els japonesos en diuen ‘banys de bosc’, però aquí s’ha fet tota la vida. A més, és una oportunitat per parlar de la teva vida i les teves experiències amb altra gent mentre fas excursions a la teva mida. A la nostra edat ja no ens cal demostrar res!”.  És per aquest motiu que amb els anys, els Vettejous han esdevingut gairebé una institució de l’excursionisme català. Són la prova que la constància pot ser divertida i que, a vegades, n’hi ha prou amb reservar-se un dijous per descobrir que el país és molt més gran del que sembla al mapa, i sortir de l’excursió més connectats amb la natura que tenim a la vora, però també amb la comunitat que ens envolta. T'agrada caminar? Potser t'agradaria visitar els jardins més bonics de Barcelona. 

A l’estiu, Barcelona bull de festes majors: de Sants a Gràcia, del Poblenou a Horta, cada barri es guarneix amb les seves millors gales i treu a passejar mil expressions de la cultura popular barcelonina. I just quan les banderoles i els envelats encara no s’han despenjat del tot, ja som a les portes de la Mercè, la gran cita festiva de la ciutat. Per parlar de gegants, correfocs, castells i tradicions, entrevistem a l’exdirector de la Casa dels Entremesos i actual vocal d'actes i activitats d’aquesta institució que conserva i aviva la cultura popular barcelonina. Xavier Cordomí és una veu de referència en el món de la cultura popular i coneix en profunditat la tradició festiva de la ciutat que tant estimem. 

Hem entrat per unes grans portes de fusta al que sembla un magatzem de dimensions interminables. No hi ha gaire llum i intuïm objectes, mobles i altres andròmines cobertes per una capa de pols. Quan la Cristina Thió encén el llum, és impossible no quedar-se amb un pam de nas: cadires de tota mena pengen dels sostres on també hi ha motllures de guix com les dels pisos de l’Eixample, mobles antics, reproduccions de làpides, pots de pintura, rajoles hidràuliques…i una carrossa suspesa d’una biga. “És un carruatge del segle XVIII, que prové d’Olot!”, explica Thió. “Si us hi fixeu encara s’hi poden veure les pintures”, afegeix. I nosaltres acluquem els ulls per afilar la vista i descobrir com la fusta deixa veure un festival de colors apagats pel pas del temps. El seu local, ple d'objectes antics, és només la conseqüència de trenta anys de feina als edificis de la nostra ciutat.  Rita RoigChroma Restauració “La gent no s’imagina el que hi pot haver darrere d’una façana anònima”, ens adverteix Cristina Thió. Llicenciada en Belles Arts, fa trenta anys que lidera una empresa que es dedica a restaurar el patrimoni arquitectònic català. Pel camí, ha vist les cases més boniques de la ciutat i n’ha reconegut la bellesa: “Motllures, esgrafiats, pintures, frescos, treballs de forja i de fosa, cornises, mènsules… tot és bonic, encara que sigui d’una casa que ningú reconeix”. Ens ho diu una experta: hi ha art més enllà de la Casa Batlló i tot el patrimoni arquitectònic de la ciutat, absolutament tot, s’hauria de protegir. Per què? “Tot el que s’ha construït aquí ho han fet persones amb un ofici i un coneixement valuosíssim. I tot el que hem construït és susceptible de ser estimat”, sentencia.  Rita RoigChroma Restauració Partint d’aquesta premissa, Thió i el seu equip reben encàrrecs d’arquitectes, de particulars, de presidents d’escala, d’Ajuntaments i altres institucions que volen restaurar algun aspecte d’un edifici per retornar-lo a la seva esplendor original. És una feina molt semblant a la de desenterrar tresors: “A vegades fas els estudis d’un edifici humil i descobreixes que sota l’última capa de pintura hi ha un patrimoni magnífic”, explica la restauradora. La seva empresa es diu Chroma Restauració i va néixer l’any 1991, fruit d’una il·lusió de tres amigues que sortien de la facultat de Belles Arts amb ganes de restaurar-ho absolutament tot. “A elles els interessaven més les pintures i el mobiliari, i a mi més l’arquitectura, així que al final ens vam acabar separant”.  "Ara tot té caducitat, però abans les coses es construïen perquè fossin eternes” Chroma RestauracióChroma Restauració La majoria de treballs es fan in situ, als mateixos edificis. Cada cas requereix una tècnica concreta que s’ha de dominar: “Hem restaurat patrimoni romà, barroc, neoclàssic, isabelí, modernista, noucentista… ho he tocat tot!”, riu la restauradora. La seva feina consisteix a aplicar tècniques antigues, de més de quatre-cents anys d’història, però pensades per a sobreviure tota mena de circumstàncies. “Tu vas a una botiga de pintures i no hi ha cap producte que duri un segle sencer! Ara, tot té caducitat, però abans es construïen les coses perquè fossin eternes”. La seva missió és recuperar la bellesa dels edificis, sí, però també allargar-los la vida com un metge que, a part de curar-te una malaltia, et dona pautes perquè tinguis una vida llarga i sana, de qualitat.  Chroma RestauracióChroma Restauració Restaurar, de fet, té quelcom quirúrgic. “Quan agafem un edifici està tan maltractat… cal anar amb molta cura: Ara, per exemple, hem restaurat un edifici que el balcó tenia 15 capes de vernís”. Són treballs complexos perquè, encara que no ho sembli, treure és molt més complicat que afegir: “Has de saber retirar sense que se’n vagi la capa de pintura original, i no tothom té aquesta tècnica”. Per això, a Chroma Restauració també formen professionals en tècniques que, durant un temps, semblava que desapareixerien per sempre.  Chroma RestauracióChroma Restauració Tornem al taller. Després d’haver tafanejat tots els racons del passadís, arribem a una zona il·luminada on els restauradors treballen en diversos projectes. Algú està fent un panell amb trencadís. Al costat, algú altre treballa amb el cap d’un fanal que es veu que ve del Tibidabo. Piquen al timbre i dues treballadores s’emocionen amb el paquet que arriba: és un mirall enorme, daurat, una cornucòpia, que han de deixar com nova. La Cristina acaba per fer-nos una llista de tots els edificis de la ciutat on ha tret el cap per a restaurar-ne algun aspecte: han anat al Born, als vestíbuls modernistes de l’Eixample, a les façanes esgrafiades de prop de la Via Laietana i, sobretot, han treballat a Ciutat Vella. “Barcelona és plena d’art, però és que Ciutat Vella té 300 anys d’història i té molts metres quadrats. Aquí hi van fer feina tota mena d’oficis que encara podem identificar quan passegem pels carrers. Només cal saber on mirar”, acaba.   Chroma RestauracióChroma Restauració NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions que pots veure a Barcelona  Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

Us ve de gust viure un sarau gastronòmic fet a mida per al vostre paladar? A Sarau Barcelona han ideat un concepte exclusiu on els clients sou els veritables amfitrions i els millors xefs del territori esdevenen els convidats d'honor. La gran màgia del projecte és que funciona com una residència temporal: cada mes, un cuiner diferent s'apodera de la barra per dissenyar un menú degustació únic i autobiogràfic que serveix per explicar-vos les seves arrels, la seva història i la seva filosofia culinària a través de cada mossegada. Un xef nou, un nou viatge Aquesta rotació constant fa que la proposta no sigui estàtica, sinó que està en transformació constant, convertint-se en l'oportunitat ideal per viatjar culturalment a través de la cuina sense haver de sortir de la ciutat. L'experiència passa tota en una barra de només 12 places, una distància mínima que us permetrà veure en directe com es cou cada plat mentre xerreu amb el xef i connecteu amb el talent i el storytelling que hi ha darrere de cada mossegada. El menú té un preu de 85 € (beguda a part) i, per garantir l'ambient íntim i el ritme d'un servei compartit, tots els comensals comenceu l'aventura alhora, a les 21 h en punt. És la cita perfecta per als amants de la bona taula que busqueu descobrir propostes efímeres i talent pur. Si voleu reservar el vostre tamboret en aquest punt de trobada únic a Sant Gervasi (Tavern, 11 bis), feu un cop d'ull a la seva web i trieu quina és la vostra propera parada culinària. I no us encanteu, que les places volen!

A Faire, inevitablement, es comença i s'acaba el dia amb bon peu. Dos locals separats per tot just uns metres: Faire. Brunch & Drinks (Girona, 81) de tònica diurna i Faire. Tapas & Wine (Girona, 79), nocturna. L'un ofereix brunchs contundents, com la shakshuka, per arrancar el matí; l'altre, tapes vegetarianes i vins naturals per tancar el dia com es mereix. I tots dos obren la seva terrassa en ple carrer de Girona de l'Eixample. Un lloc on l'ètica passa per damunt de tot. Els ous són ecològics, els lactis locals i treballen amb productors de referència compromesos amb la sostenibilitat. A més, planten un arbre a través de Tree Nation per cada tiquet emès. Faire. Brunch & Drinks El local del número 81 està especialitzat en brunch vegetarià amb opcions veganes. La carta va des dels tradicionals ous Benedict amb salsa holandesa casolana fins a plats mediterranis com la shakshuka. Moltes receptes compten amb alternatives vegetals, com cansalada viada vegana, salsitxes plant-based o scrambled de tofu en substitució de l'ou. L'oferta es completa amb torrades d'alvocat, bols d'açai i granola, pancakes casolans i reposteria elaborada diàriament. I la carta de begudes no es queda enrere: bellinis, mimoses, batuts i cafès d'especialitat conviuen amb propostes com els elixirs de Sapinca, el matcha latte ecològic, el chai casolà, la kombutxa artesanal de Bioma o la beguda de cacau ceremonial de PureKakaw. Faire. Tapas & Wine Al número 79 es desplega la seva versió nocturna. La carta combina tapes i plats per compartir amb influències mediterrànies i internacionals. Hi destaquen les Patates Bravarissa amb harissa i majonesa de miso, la Miso Roasted Eggplant o la Burrata Hibiscus con bolets ostra i demi-glace vegetal. L'experiència es completa amb una selecció de vins naturals i biodinàmics, a més de còctels clàssics, Aperol Spritz i gintònics, perfectes per acompanyar un sopar relaxat o allargar la sobretaula. Preparats per al banquet?

Pedralbes acaba de guanyar un punt de trobada salat i dolç que solucionarà més d'un aperitiu, un berenar o una reunió d'aquelles que s'allarguen. Oblideu-vos de la clàssica cafeteria d'hotel avorrida: l'espai Philosofia, situat a la planta baixa de l'hotel Grand Hyatt Barcelona, li dona una volta completa al seu concepte de coffee book per apostar fort pel producte artesanal i la cuina conscient. Un oasi ideal per instal·lar-se a la seva terrassa enjardinada en plena Diagonal, veure la vida passar i, bàsicament, lliurar-se al noble art del picoteig sense mirar el rellotge. Masses de 48 hores i reposteria amb firma Aquí la carta no va de postureig, sinó d'ingredients reals. Si us decanteu pel salat, la temptació ve en forma de focaccies gurmet brutals fetes amb massa mare i una fermentació lenta de 48 hores, com la Caprese 2.0 o la de pollastre i alvocat amb majonesa lleugera, a més de croissants salats farcits de burrata o bols frescos pensats per menjar bé sense sortir rodolant. Per a primera hora, la bolleria clàssica s'eleva amb mossegades cruixents com la caragola de panses o el seu croissant d'ametlla acabat d'enfornar. Però el veritable perill per als addictes al dolç és a la seva Vitrina d'Autor. Darrere d'aquestes joies de l'alta pastisseria hi ha el segell d'Oriol Babot, un pastisser de raça format en la prestigiosa escola del Gremi de Barcelona que porta l'herència dolça a les venes. Babot s'encarrega de temptar el personal amb una tècnica impecable visible en creacions com la taronjada de xocolata i praliné 5 Quirats, la seva mousse de gerds i iogurt, versions finíssimes de les tartaretes Massini i Òpera, o un pastís de formatge La Viña que és un pur espectacle. Prepareu el paladar, perquè Philosofia es convertirà en el vostre nou lloc de peregrinació preferit per pecar amb coneixement de causa.

El termòmetre cansa a Barcelona i la cerca del refugi refrigerat definitiu ha començat. Oblideu-vos de les tarrines i els clàssics cucurutxos: aquest estiu la tendència gastro té accent sicilià i se serveix entre pa i pa. Es tracta del tradicional brioche col tuppo, un pa dolç tendre, lleuger i amb el seu característic copet que es farrussa al moment amb autèntic gelat artesanal. Aquesta delícia premium però estranyament pràctica, ideal per menjar amb la mà mentre passegeu, promet convertir-se en el vici absolut de la temporada. Recordeu el seu nom, Bun Brioscia amb gelat, perquè quan el demaneu per primera vegada, hi repetireu un munt de cops. Darrere d'aquest fenomen que acaba d'aterrar a l'Eixample s'amaga Bilmonte (Consell de Cent, 282), una sofisticada boutique del gelat nascuda del somni d'infantesa de Giacomo Conti i Vincenzo Squatrito. Aquests dos socis originaris de Palerm van decidir plasmar la seva herència italiana en un concepte modern i elegant. El seu aval? Un èxit rotund a Londres, on van irrompre a finals del 2021 i van conquerir el mercat britànic precisament gràcies a l'autenticitat del seu Bun Brioscia amb gelat. Ara, porten aquesta mateixa passió a Barcelona elaborant cada sabor diàriament i de forma artesanal al mateix local, i amb ingredients naturals, pistatxo de Bronte DOP, avellana del Piemont IGP, sense gluten i amb opcions veganes de residu zero. Tenen un nombre limitat de sabors per poder concentrar-se en la qualitat abans que en la quantitat, tot i que cal destacar que cada dia afegeixen un o dos sabors especials. Salses fluides i cafè d'especialitat La màgia del dolç estrella no ve sola. Els brioixos s'elaboren a Sicília i s'envien en càpsules amb atmosfera controlada per preservar intacte el seu aroma i la seva frescor artesanal. A més, per als devots del cacau, proposen el Drip Code Concept, una versió decorada amb un hipnòtic abocament en viu de xocolata fluida, gianduja o pistatxo de primera qualitat que regalima sobre el brioix. L'experiència Bilmonte es completa amb una temptadora oferta que cobreix des de primera hora del matí, gràcies als seus tradicionals cornetti (cruixents) d'esmorzar, elaborats amb mantega francesa d'alta qualitat i ingredients de primera que els confereixen una textura cruixent i un sabor exquisit, i personalitzats amb les mateixes salses. I també una cuidada carta de cafès especials i Iced Lattes perfectes per combatre la xafogor barcelonina. Així que ja ho sabeu: aquest estiu trenqueu les regles i passeu per Consell de Cent a clavar-li la dent al brioix més cobejat de la ciutat. De res!

Hi ha plans que s'organitzen amb setmanes d'antelació i d'altres que sorgeixen gairebé sense voler. D'aquells que comencen com una copa en sortir de la feina i acaben convertint-se en el millor moment de la setmana. Precisament d'aquesta idea neix La Siesta, la nova proposta de SALT Restaurant & Beach Club by W Barcelona, un ritual pensat per allargar les tardes dels dijous davant del mar. Fins al setembre, cada dijous de 17 a 21 h, la terrassa es transforma en un punt de trobada on el temps sembla avançar més a poc a poc. Amb el Mediterrani com a teló de fons, l'experiència combina sessions de DJ en directe, la llum daurada del capvespre i una oferta gastronòmica concebuda per compartir i gaudir sense presses. Una invitació a desconnectar de la rutina en un dels enclaus més privilegiats de la ciutat. La proposta aposta per una fórmula senzilla però irresistible: vermut ben fred, tapes clàssiques i bona música. Per a l'ocasió, SALT ha creat un menú especial de vespreig per 18 euros que inclou dues begudes —cervesa, vi o refresc—, olives i dos pintxos de truita. A tot això se suma una carta amb imprescindibles per picar, com les gildes amb anxova, les croquetes de pernil, les patates braves o les emblemàtiques olives de la casa. Amb una atmosfera relaxada però sofisticada, La Siesta reivindica el plaer de les trobades espontànies i de les tardes que no necessiten grans plans per ser memorables. Perquè quan la música acompanya, el mar queda a pocs metres i el capvespre tenyeix l'horitzó de taronja, marxar deixa de ser una prioritat. I això és exactament el que proposa aquest nou vespreig de W Barcelona: quedar-se una estona més.

HIVERN DEL 2025: Teniu fred i molta gana? La brasa està de moda: i ho certifiquen les propostes de Leña de Dani García i Kresala de Sagardi, carn i peix d'altíssima volada que demostren que amb el primitivisme es poden fer filigranes gastronòmiques i tècniques (també cal ser un mestre i tenir el millor producte possible, és clar). I prossegueix l'etern i gustós retorn al bar i a la cuina catalana: en Carles Abellan torna per la porta gran amb el Bar Vint-i-Quatre, els amics de Lluritu obren el Lluritu 3 –una marisqueria de mar i muntanya com una casa, camuflada amb una barra– i Slow and Low, un restaurant Michelin, obre una barra de tapa i al capipota amb el Bar Canyí (sí, amb 'ny'). Deia Michelin? Doncs pel 2025 l'han merescuda dos restaurants estimats i reivindicats per aquesta casa des que van obrir com són Mae i Teatro. Una abraçada a tothom i bon profit!   Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, els millors llocs on menjar escollits amb cura, empirisme i precisió (que hi hem anat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pels restaurants amb estrelles Michelin, la millor cuina italiana  i també llocs on menjar bo i molt barat.  NO T'HO PERDIS: Teniu més set que gana? Aquests són els millors bars de Barcelona

A Barcelona el sushi, més que una moda, és una tradició. Si us cenyiu a aquesta llista de restaurants japonesos us assegurem que teniu garantit menjar el peix més fresc, el tall més fi i l'arròs més ben fet. Però si el peix cru no és la vostra tassa de te, teniu rotllet de menjar japonès per a la resta de la vostra vida: tasteu el millor ramen de Barcelona. I si voleu seguir amb els sabors asiàtics de qualitat, no deixeu de tastar altres gastronomies irrenunciables, amb els millors restarants xinesos i també els restaurans coreans més espectaculars de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona

La cuina italiana és, possiblement, la més popular del món. A qualsevol racó d'Occident és ben fàcil trobar un restaurant del país de la bota o degustar un bon plat de pasta, una pizza ben feta o delícies dolces com el tiramisú. Barcelona, on viu una important colònia d'italiana, és tota una referència d'aquesta gastronomia fora d'Itàlia: descobriu els millors restaurants de cuina italiana que podeu trobar a la ciutat, i mengeu italià més enllà del binomi pasta-pizza (que també l'hi trobareu!). Però si us decanteu específicament per les pizzes, feu un cop d'ull a aquesta altra llista. I si han de ser sense gluten, consulteu-ho aquí. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Els bars de tapes són una religió laica i una excusa perfecta per reunir-se amb amics i passar una bona estona. Poden ser un aperitiu perfecte abans d'un àpat potent, o un festival variat que es justifica per si mateix. Les tapes són les reines dels bars i del bon menjar i beure (amb especial volença per patates braves i croquetes). On menjar les millors tapes de Barcelona? Us recomanem que us deixeu guiar per aquesta llista de bars amb tapes infal·libles. Visca la tapa! NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

Si en les distàncies curtes era quan un perfum se la jugava, amb els restaurants això passa amb els menús de migdia. Qui més qui menys, ja no pot prescindir d'aquesta fórmula. I encara que en alguns casos això ha provocat una retallada de qualitat per augmentar el marge de benefici, en molts d'altres ha provocat una competència ferotge a l'hora d'oferir el millor producte i elaboració. El plaer és nostre. A gaudir. I si allò que voleu és beure fi, els 100 millors bars de la ciutat esperen les vostres natges als seus tamborets.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona triats per Time Out Barcelona

Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional, com ho demostren les 39 estrelles Michelin que atresora la ciutat, repartides entre 29 restaurants. A la guia vigent per al 2025 entren al tauler de joc amb una estrella els restaurants Teatro, Mae, Prodigi i Fishology, en una aposta de la guia francesa en reconeixement del talent jove i de restaurants amb un servei de sala heterodox. Si voleu fer-vos un homenatge, aquests restaurants no poden fallar. I recordeu que el territori català és ple de talent gastronòmic estrellat. Bon profit!NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Si esteu preparant una primera cita, un aniversari, una vetllada especial, si celebreu Sant Valentí o Sant Jordi, o si només us agrada sopar en parella en un ambient romàntic, els locals d'aquesta llista us faran quedar com Déu. Remateu la cita amb un bon còctel o a una terrassa amb vistes i en Cupido s'encarregarà de la resta. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona