Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc.
L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual.
Llena, per exemple, s’hi aproxima amb una sèrie de dibuixos en paper reciclat, en un gest que recorda la pobresa franciscana. Guinovart li ret homenatge amb una obra que beu directament de la seva estètica. Povo juga amb la llum en espais foscos, evocant el mateix efecte clarobscur que va fer famós el pintor barroc. I Valldosera treballa amb projeccions lumíniques que transformen objectes quotidians en imatges espirituals, establint un diàleg amb el passat.
La mostra culmina amb dues imatges de verges levitant pintades per Zurbarán, que el pintor sevillà va plasmar amb mestria. Al seu costat, una peça de macramé d’Aurelia Muñoz, feta amb materials humils, s’eleva en l’espai com una presència etèria. Tota la mostra ens porta, doncs, a admirar la voluntat dels artistes de transcendir la matèria, la llum o les imatges per parlar d'alguna cosa que va més enllà de la representació.
A més, la versió del MNAC de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V ha estat restaurada expressament per l'ocasió, i han sortit a la llum detalls de la pintura que fins ara eren ocults. El fons, que es creia completament negre, ara mostra un arc que ens recorda que som dins una cripta i una ombra subtil que suggereix la presència d’una torxa.
