El Bar Vint-i-Quatre significa el retorn de Carles Abellan, un dels inventors del bar de tapes modern de Barcelona, a primera línia. La reconversió del segon Tapas24 en Bar Vint-i-Quatre significa que ha tornat per la porta grossa i fent el que millor sap fer: platets per compartir, que en realitat són platassos, per l'encert dels sabors, un producte fantàstic i la ruptura d'algun convencionalisme (sense passar-se de rupturista). La diferència amb Tapas24? Doncs que aquí prima més el factor de plat de temporada que no pas el tapeig (encara que, per descomptat, es pot practicar amb solvència amb alguns clàssics com el bikini o la truita trufada o les seves meravelloses croquetes de rostit de pollastre), i que el carácter és de bar restaurant molt arreglat però informal, on pots sopar amb o sense americana.
Alguns exemples de plat sencer? Uns exquisits bolets de tardor, saltats i amb rovell d'ou de Calaf, un plat que per potència organolèptica absoluta i sensata absència d'artifici no necessita res més. O receptes que el xef ja ha testejat a Formentera, com la tonyina 'akami' –la part interior del llom– a la mantega negra, pinyons i 'kizami' wasabi, un plat molt llaminer que se't clava a la part del plaer del cervell a la primera mossegada. És un lloc per a totes les hores: esmorzars de forquilla i forquilla a base d'ous de Calaf i pa com déu mana, passant per l'hora del vermut i la tapa clàssica, i també cuina de més elaboració, on podreu menjar lleuger –recordeu el tàrtar de tomàquet marca de la casa?– o calçar-vos uns macarrons del cardenal un dissabte al migdia, amb la migdiada en el punt de mira. I té una terrassa emparada per arquitectura modernista que és de les més boniques de la Diagonal.