[title]
Antoni Gaudí no era només un reconegudíssim arquitecte, sinó un cristià amb una profunda fe que el va acompanyar en tots els edificis que dissenyava. El 10 de juny de 1926, Gaudí moria atropellat per un tramvia mentre s'encaminava cap a la Sagrada Família des de l'església de Sant Felip Neri. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris que ha vist Barcelona, amb nombroses misses i homenatges d’admiració i afecte. Arran de la seva mort, l'historiador de l'art Manel Trens i Ribas va batejar-lo com "l'arquitecte de Déu" ja havia concebut la Sagrada Família com una "Bíblia de pedra". Avui, el Papa Francesc ha signat un decret que podria acabar convertint-lo en sant.

Gaudí ha estat declarat «venerable servent de Déu» pel papa Francesc, després d'haver acceptat els vots favorables dels Consultors Historiadors, Teòlegs i Cardenals i Bisbes membres del Diacasteri de les Causes dels Sants de la Santa Seu. I això què vol dir? Ser nomenat «venerable» és el primer pas cap a la santificació i és un reconeixement per haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes. El següent pas per acabar sent considerat sant és ser beatificat, que és l'últim estadi abans de la canonització.

Aquesta notícia té el seu origen a finals de 2023, quan l'Arquebisbat de Barcelona es va implicar en la nova Associació Canònica Pro Canonització d'Antoni Gaudí i van presentar una petició a la Santa Seu per demanar que Gaudí sigui considerat Sant. Després d'estudiar la demanda amb detall, el Vaticà ha considerat que el contingut presentat permet declarar a Gaudí «Venerable», i s'obre la porta al reconeixement de la santedat del nostre arquitecte. En concret, en el decret que s'ha fet publicat aquest dilluns al migdia, el Papa reconeix les "virtuts heroiques" de Gaudí.

Gaudí, un arquitecte de la fe
Gaudí és l'arquetip de l’aliança entre l'Evangeli i l'Art. Les reiterades referències a la natura en la seva obra no són només recursos estilístics, sinó que són un homenatge a la perfecció de la creació Divina. Hi ha elements religiosos en totes les seves construccions: evidentment, hi són en la Sagrada Família, però també en edificis menys coneguts com la Casa Vicens o la Torre Bellesguard. El seu llegat és un exemple de la fusió entre el treball professional i la fe. De fet, l'arquitecte repetia que la seva màxima era "servir Déu a través de l’arquitectura".