Gironins que ens inspiren

Acaba de tornar de Corea, on ha presentat ‘While the machine keeps on running’ al festival Ansan Street Arts Festival d'Ansan, Korea. Una reflexió cooperativa sobre la tragèdia de l'enfonsament del Sewol a través d'Antígona. El seu darrer (i primer) espectacle ‘Most of all, you’ve got to hide from the chikcs”, estrenat a Fira Tàrrega, ha estat tot un èxit de públic i crítica. Us sembla poc? La seva companyia, LAminimAL, està representant ‘El suïcidi de l'elefant hipotecat’ a la Barts de Barcelona i assajant el proper espectacle del grup que veurà la llum a Tàrrega i al Fringe de Madrid. I, a més, la Carla aquest cap de setmana portarà les gallines de ‘Most of all…’ a l’Antic Teatre de Barcelona. Ah! i també és de les que lluita per salvar el Teatre Arnau del Paral·lel i donar-li una altra vida. 

Què podem dir de Sílvia Pérez Cruz?  És la veu més dolça del país, una de les artistes que més triomfa arreu del món i, actualment, acaba de treure nou disc: Domus. Que és, alhora, la banda sonora de la pel·lícula que interpreta: ’Cerca de tu casa’. No és, però, la primera banda sonora que fa. En només dos anys hem pogut escoltar-la a les obres de teatre ‘Terra Baixa’ (Lluís Homar) i Informe per a una acadèmia (Ivan Benet) i, evidentment, a la pel·lícula ‘Blancanieves’ per la que va guanyar el Goya. 

Gironina, escriptora, artista multidisciplinar, llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Literària i Literatura creeativa. Alícia Kopf ha guanyat el premi Documenta per la novel·la ‘Germà de gel’, on parteix dels exploradors àrtics i antàrtics per fer autoanàlisi. Un llibre que no deixarà ningú indiferent i, sens dubte, una jove promesa de la literatura catalana. 

Poseu en una batedora uns quants quilos de ceràmica empordanesa, el surrealisme de Salvador Dalí, un bon raig de la tramuntana, un munt de calaveres i barregeu-ho tot. El resultat és Bussoga, que, a més de significar ‘nyanyo’ en empordanès, és un estudi creat pel dissenyador de Sant Jordi Desvalls, Josep Motas. Bussoga realitza peces úniques de ceràmica utilitzant materials i tècniques totalment tradicionals. El matrimoni perfecte entre tradició, avantguarda i hipsterisme. Un avís: és addictiu. Si no us ho creieu, doneu un cop d’ull al hashtag #bussoga. I de Josep Motas què podem dir? No oblideu el seu nom!