5 cerveses artesanes catalanes que has de tastar

Ja d'entrada sorprèn la tria dels seus ingredients: brown ale amb avellanes d’Alcover. I Déu n’hi do si es noten! Tot i tractar-se d'una cervesa torrada resulta lleugera. No cal dir-ho, hi prevaleix la presència de malta.

Any 2008. En Kristian descobreix el món de la cervesa (artesana i industrial) a Bèlgica. Va comprar un kit i, amb els amics, van començar a fer-ne en una olla de 20 litres. Dels kits i de les cerveses impossibles de beure van passar al procés cerveser tradicional amb ingredients naturals i a destinar-li una habitació sencera. Dos anys després, comencen a comercialitzar-la i el 2012 ja tenien un obrador per elaborar-la. La Popaire és una cervesa dolça però amb caràcter, feta amb aigua del mar desalinitzada, llevat, malta d'ordi i llúpol en flor. Actualment podem trobar quatre ‘popaires’ al mercat: l’escuma de mar, la tinta de pop, l’escórpora i la tramuntana. 

Fa honor al seu nom: Imperial IPA de llibre, on senyoregen llúpols Simcoe i Amarillo. Especialment indicada per als amants de la contenció ja que no és massa alcohòlica. En matèria de sabor presenta una amargor persistent i bona base de malta.

Abans de deixar la seva feina i dedicar-se únicament a l’elaboració d’aquesta beguda, en Josep Borrell, de Sarrià de Ter, es va encomanar a Sant Narcís i, per aquest motiu, va batejar la seva marca com a Moska. Potser per això molts la consideren la cervesa artesana de Girona per excel·lència. Es tracta d’una birra elaborada amb el sistema tradicional que conté maltes de primera categoria, ordi, llúpol en flor i llevats originals. Actualment tenen quatre varietats diferents: la negra, la rossa, la torrada i la de poma. No sabeu amb quina quedar-vos? Nosaltres tampoc, però si n’hem de triar una, optem per la de poma. Per la sorprenent combinació d’ingredients: llúpols Centennial i Fluggel, closca de taronja i poma Golden macerada. El resultat és una cervesa refrescant, afruitada i àcida alhora que recorda el gust de la fruita al forn. Només li falta la canyella. 

Equilibri al tast. Estem davant d'un beuratge ben compensat. Comença per un bon cos, amb una escuma que mereix un capítol a banda i, finalment, el toc de llúpol clàssic d’aquest estil. Els paladars més selectes gaudiran de valent.