[title]
El saben aquell que diu que si un gironí va a la platja voldrà aparcar el cotxe directament a la sorra? Doncs això, que mal ens pesi el gironí és un ésser essencialment acomodat que no es desenganxa del cotxe ni amb aigua calenta.
Malgrat tingui una infinitat de vehicles al davant que van tots cap a la seva mateixa destinació, confia que ell serà l’afortunat que trobarà un lloc a primera línia. Distingireu el gironí d’un fanga perquè no toca al clàxon i manté la pressió arterial a ratlla quan fa cua. És més, si algun insensat intenta suggerir-li que seria millor rendir-se en el seus intents d’aparcar a primera fila i recular, ell et respondrà alegrement que ni hablar del peluquín; “ei, que som de Girona!”.
El podríeu titllar d’ingenu però la seva fe cega en el món i en l’angelet de l’aparcament és admirable. El gironí és un ésser feliç que va per la vida sense pressa i es pot permetre el luxe de perdre el temps en fer dues voltes i intentar trobar un forat per aparcar perquè sap que la perseverança té premi i que sinó no passa res. Al cap i a la fi, Girona no deixa de ser una ciutat petita i fa sensació de poble. Allà no hi trobaràs ni trànsit dens, ni gent emprenyada al volant, ni senyores palplantades a la zona blava fent de guardianes del lloc on han decidit que aparcarà el seu marit. I què coi, lluny i a prop són conceptes relatius i directament proporcionals a la teva paciència.