[title]
El xuixo és, segons Josep Maria Fonalleras, "el Tapís de la Creació de la Gastronomia Gironina. Una marca de fàbrica, una identificació. Déu va crear els animals i els vents i els homes i les dones. Mentrestant, els gironins pensaven que no estaria malament de fregir aquell cilindre suprem que havien inventat poc abans del setè dia. Amén"
Aquesta pasteta deliciosa va néixer a principis dels anys vint del segle XX, a la Confiteria Puig de l'Argenteria. I, tot i que de xuixos n'hi ha molts (de bons i de dolents) nosaltres ho tenim clar: hauria de ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Exagerat? Potser sí. Però a la nostra ciutat tenim xuixos tan bons (com els mítics de Can Castelló o els de Can Tornés, per exemple) que necessiten ser protegits. Perquè són cruixents i esponjosos, amb el punt just de dolçor. Una autèntica explosió de sabors. I, sobretot, per evitar l'expansió del que Fonalleras defineix com "monstres oliosos, de crema presa i pasta encartonada".