[title]
Ets de Cola Cao o de Nesquik? Mark Lenders o Oliver Aton? Platja o muntanya? Cafè o té? Als grans dilemes del primer món ara hi sumem un clàssic: truita de patata amb o sense ceba.
Explica -una de les moltes llegendes- que un general durant les guerres carlistes va entrar afamegat a casa d'una senyora de Bilbao i aquesta, molt pobre ella, li va preparar un remenat d'ous i patates que va entusiasmar al militar. Aquest va interioritzar la recepta i va popularitzar el plat entre les tropes: naixia la truita de patates, un dels grans invents gastronòmics.
Ara bé? I la ceba? Els puristes truiters fent servir l'argument etimològic, diuen que la truita de patates només són patates, però servidora de vostés defensa amb ungles, dents i pa amb tomàquet que la cremositat, el gust dolcet i la textura esponjosa que aporta la ceba al plat és imprescindible perquè una truita de patates sigui una GRAN truita de patates.
Sigui com sigui hi ha pocs plats tan democràtics com la truita de patates: tots hem portat una truita a un sopar de Sant Joan, o hem fet un pintxo de truita al bar amb un cafè amb llet (ideal per les ressaques abans que s'inventés el brunch) o recordem la nostra primera truita de patates (sí, sí, la que va acabar al terra de la cuina de la teva mare) i tots hem fet aquell Erasmus en un país fred, on els nostres companys de facultat, alemanys o anglesos, aplaudien excitats davant la nostra exquisidesa a base d'ou i patata (la meva amb ceba també!).