[title]
Es poden fer acudits sobre ETA? Els atemptats de la banda poden ser explicats en forma de comèdia? Poden ser quatre etarres uns personatges gairebé sortits d'una producció de l'Ealing britànica, tipus 'El quinteto de la muerte'? L'estrena de la pel·li ens ha tret del dubte: es pot fer, però s'ha de fer bé. O millor. I és que 'Fe d'etarras', sí, és una mica més punyent que 'Ocho apellidos vascos', però no gaire més. Ens hem quedat tots una mica, bastant destrempats.
Quatre terroristes sense missió
El problema és que 'Fe de etarras'... fa molt poca gràcia, potser perquè han anat amb peus de plom per no ofendre ningú. L'argument? Els protagonistes (interpretats per Javier Cámara, Miren Ibarguren, Gorka Otxoa i Julián López) estan amagats en un pis franc esperant instruccions per fer un atemptat. Però les ordres no arriben, comencen a posar-se nerviosos, desconfien de tot i de tothom, les diferents personalitats topen... i una veïna (la fantàstica Tina Sainz) els ofereix croquetes casolanes. Es poden fiar d'ella?
Julián López és un geni, això és així
Com ja succeïa en una altra peli de Cobeaga, 'No controles', l'actor més destacat, el més brillant, és Julián López, que encarna un etarra motivat, que es fot calent amb l'estètica de les seves companyes d'agrupació i que té les millors frases del guió. Malgrat que la frase que tothom més ha destacat a les crítiques la té Javier Cámara: "Hace años, en ETA se comía de la hostia".
Sense bona teca, no hi ha manera
El film de Cobeaga és això: la història d'un comando etarra que, en el bloc on s'ha amagat, ha d'aguantar l'eufòria espanyolista d'aquells dies (la Selecció Espanyola de futbol pot guanyar el mundial de futbol, i els veïns estan excitats) i, per acabar d'adobar-ho, està menjant fatal. I han d'omplir el temps amb jocs de taula o fent-se preguntes entre ells. Per exemple: qui creuen que, com a terroristes, són millors? ETA, l'IRA o les Brigades Roges? Fa gràcia 'Fe de etarras'? No diré que no (l'aparició del personatge de Bárbara Santa-Cruz ens transporta al Rafael Azcona de títols com 'El pisito'), però s'hi podien haver esforçat més. O arriscar més.