Botigues amb encant de Girona

El carrer de Ballesteries de Girona és una autèntica mina de botigues interessants, però a Papers li tenim una estima especial per dues raons: pel gran assortiment de productes de Tintín i perquè les seves figuretes de paper machê són un regal perfecte que mai no falla. Bé, la meitat dels nostres visitants, tintinòfils confessos, ha deixat de llegir aquesta entrada i ja va cap allà. Als que hi resteu encara, us explicarem que les figuretes representen homes i dones exercint totes les professions que se us puguin passar pel cap i, si no trobeu la que cerqueu, us la poden fer per encàrrec. O, fins i tot, mitjançant uns ràpids i segurs traços de pinzell, us convertiran un metge en una metgessa en un tancar i obrir d’ulls. També ens encanten els bellíssims papers de regal i les llibretes amb cobertes facsímil de revistes antigues.

Aquesta petita floristeria a una cantonada de la Plaça del Vi aporta un punt de llum i frescor en aquest espai tan gris i cerimoniós que a Girona juga el paper de plaça Major –d’aquest tema, ja en parlarem un altre dia. Petita i farcida de flors i plantes fins al punt que fa l’efecte que surtin per les finestres, Flor a Punt estan especialitzats en plantes de temporada i ornaments florals per esdeveniments, però també hi podem passar a comprar un ram de flors o simplement a alegrar-nos la vista amb aquests generosos comerços que consideren un deute ciutadà contribuir a fer un xic més maca la ciutat.

En Bernat i en Toni són de Manresa i Granollers i diuen que porten el tèxtil a la sang. Després de dedicar-se a la organització d’esdeveniments de moda, l’estilisme i la direcció artística, el 2015 van canviar el Perú, on hi van viure durant anys, per Girona, on la seva proposta ha calat fort doncs ofereixen un producte molt gironí (que en dirien les males llengües): roba i complements de fons d’armari, de qualitat i atemporals. Hi prioritzen les marques estatals i nòrdiques que fabriquen a Europa o de manera ètica i controlada, com els dissenys de la gallega Matka, construïts amb delicats teixits del Nepal fets amb telers de pedals i adquirits sota els principis del comerç just. Sota el principi de negoci amb consciència, delicada roba interior masculina de Foxhouse, sabates artesanes d’About Arianne i els dissenys de l’escaparatista de Gratacós Juan Pedro López conviuen en un espai diàfan i molt zen amb artesania del Perú com ara coixins o mocassins fets a mà.

Des de fa més de 30 anys que a La Carpa –homenatge als peixos que viuen a l’Onyar, que passa just per sota les seves finestres- ensenya a jugar els més petits de la casa i excita els sentits als més grans amb les seves joguines d’aire vintage però desafiants des del punt de vista didàctic. Jocs, mòbils, titelles, llums per fer projeccions a la paret o la joguina més bonica mai vista, una petita sabata de fusta amb cordills per aprendre i practicar fer-hi el llaç sense la pressió d’haver-se de calçar per sortir a córrer... s’hi atapeeixen amb molt d’ordre i concert a aquesta petita i històrica botiga del carrer Ballesteries. Si hi entreu trobareu no només el regal perfecte per als petit s de la casa, sinó també el nen que tots duem a dins i que massa sovint perdem de vista. També tenen botiga online, que no és el mateix però pot servir com a premi de consolació, i seguir-los a les xarxes és un espectacle continu de joc i color.

La parella al capdavant d’aquest petit colmado on hi ha de tot (sí, absolutament de tot) mereixen un premi. En un moment en què el Barri Vell s’omplia de botigues turístiques però cada vegada era més difícil comprar-hi taronges, en Lautaro i la Neus es van arremangar i van obrir L’Estuca per prestar servei als habitants del barri i fer-nos substituir el passeig al supermercat per una visita al colmado i una mica de conversa. Amb el pas dels anys i les ampliacions, és una fantàstica mescla de botiga de barri i delicatessen que lluita per mantenir uns preus competitius i plantar cara a les grans superfícies. Hi tenen fruita i verdura de proximitat, cerveses artesanes, vins ecològics i una mica de bodega a granel, però també hi trobareu sabó per a la roba. Ah, i a partir de 20 euros porten la compra gratis a casa, cosa que els ha convertit en la referència comercial dels ancians del Barri Vell i d’altres no tan ancians, però molt ocupats.

El nom ja és tota una declaració de la intenció d’estimar profundament l’Empordà, i de fet és d’allà d'on provenen gairebé totes les peces d’aquesta botiga, que alhora també és gabinet d’interiorisme i d’il·luminació creativa. A la venda de records típics però no tòpics sobre les comarques de Girona, com pot ser la ceràmica de La Bisbal o obres d’artistes establerts a l’Empordà, hi sumen l’activitat del seu propi taller, situat a Camallera, on treballen la recuperació de mobles antics i la creació de làmpades úniques. A partir d’aquests objectes units per la noblesa dels materials, i a través de la col·laboració amb el substrat artesanal local per tal d’ampliar-ne els canals de venda, a Tocats pel vent ens podran fer un projecte a mida per a interiors o simplement aportar-nos aquella peça que capgirarà l’aspecte del nostres mobles suecs. Van obrir el desembre de 2015 i tenen previst ampliar aviat.

Aquesta dissenyadora de joies és néta de l’arquitecte gironí Rafael Masó (1880-1935) i la seva obra està fortament influïda pel moviment modernista del qual Masó en fou referent. A les seves creacions, que elabora amb metalls nobles nous o reciclant-ne els aportats pels clients, hi notem fàcilment la dualitat d’aquest estil a cavall entre l’allò orgànic i la recerca de l’equilibri racional. Així, a algunes peces geomètriques d’inspiració clarament arquitectònica s’hi sumen algunes de tendència ètnica i d’altres directament inspirades en l’obra del famós arquitecte. Els vitralls de la mosca i la gallineta, instal·lats a la casa natal de Masó del carrer Ballesteries –es pot visitar sota reserva prèvia- són referències constants en els seus penjolls i arracades. Nausica no va conèixer el seu avi, però n’admira profundament l’obra i s’hi sent unida pels seus treballs respectius: Masó també dissenyava joies per a la seva dona.  

La creixent població de barbes per cuidar ha fer reflorir el negoci de la barberia tradicional, aquells llocs amb olor de fusta i masculinitat que havien anat tancant des que els futbolistes depilats van començar a erigir-se com a referents globals de la bellesa masculina. Des d’aquesta, oberta el 2015 com a extensió del saló d’un perruquer amb 30 anys d’experiència, i amb un disseny que només per ell sol ja mereix una visita, celebren la mort del metrosexual i l’arribada del normcore, un home que ha après a cuidar-se sense perdre l’oremus i que gaudeix d’una estona per a ell sol. Rituals com l’afaitat amb navalla i tovallola calenta i el truc per dur la perfecta barba de tres dies, disponibles només prèvia reserva d’hora.      

Si vius al planeta Terra, segurament no fa falta ni tan sols dir-te que Girona allotja el que ha estat considerat, més d’una vegada, el millor restaurant del món: el Celler de Can Roca. Els amos, els tres germans Roca, són uns ferms compromesos amb la ciutat alhora que uns dels seus veïns més il·lustres; i la constatació que el Celler no és per a totes les butxaques els va dur a idear com tota la ciutadania, o gairebé, podia gaudir d’almenys dels seus postres. Van voler recuperar la tradició del carretó de gelats ambulant, però la normativa és la normativa i van aparcar-se a un obrador al carrer Santa Clara que ens fa sentir com Charlie dins la fàbrica de xocolata. Però parlem d’allò que importa de debò: els seus gelats. Ofereixen sis gustos que van canviant segons les temporades –les últimes fórmules, de lila i coco o la barreja de verdures verdes, han fet furor- i un “fons d’armari” de terrines per emportar que van des d’aromes més o menys convencionals, com pot ser la xocolata amb te verd, a autèntiques filigranes com el gelat de pa torrat amb oli d’oliva. No us perdeu l’experiència.