La Girona més dolça

Tots tenim al cap la típica imatge de pel·lícula de la protagonista caminant pels carrers de Nova York amb un cafè a la mà. Doncs bé, a Girona també ho podem fer. I amb un cafè més bo que el de la coneguda franquícia i un local que triomfa (més) a Instragram. A l’Espresso Mafia, situat al bell mig del Barri Vell, podeu demanar un cafè per emportar o prendre’l allà mateix: dins o fora, a la terrassa. A més, disposen d'un petit ventall de reposteria creativa: ‘cinnamon rolls’, pastís de llimona, de xocolata, ‘cookies’ i el seu producte estrella: el croissant amb glacejat de xarop d’auró i nous caramelitzades. 

És entrar a La Terra i que us agafin ganes de treure la ‘Moleskine’ i començar a acolorir esbossos, escriure versos, o encaminar uns acords d’aquella cançó que esteu component… Les històries afloren a bars com aquest del carrer de Ballesteries, una terra plena de creativitat, encant i un pastís de pastanaga per caure d'esquena. 

Amb unes arcades neoclàssiques que li fan de paraigües i damunt d’una estora de sanefes geomètriques, trobareu el Cafè Royal, un clàssic gironí situat a la plaça de la Independència, una de les més concorregudes de la ciutat. S’hi poden carregar les piles per començar el dia, prendre una bona dosi de cafeïna per encarar la tarda o gaudir d'algun dels seus magnífics pastissos. És difícil triar-ne només un! 

Si algú creu que passejar-se en 'culottes' i 'maillots' apretats no compleix els cànons estètics urbans, que s’oblidi d’entrar a la cafeteria La Fàbrica. Aquest local creat per Christian Meier -ciclista professional- i la seva dona, s’ha convertit en la meca de molts dels ciclistes establerts a terres gironines. El secret? Un cafè dels autèntics. Amb una filosofia al voltant del comerç just i l’agricultura sostenible, hi trobareu tota classe de temptacions dolces per acompanyar les tasses cafeïnades. A més d’esmorzar o prendre alguna cosa a la terrassa (no patiu, les calories, al damunt de la bicicleta, es cremen soles), hi podreu veure etapes del Tour de France o intercanviar idiomes. Un autèntic v(b)ici.

Can Xapa, a Bordils, és un secret molt ben guardat que mereix deixar de ser-ho. Instal·lada dins un castell del segle XIII, els amos us ensenyaran de gran l’obrador i el jardí interior de la pastisseria si hi aneu quan no tenen massa feina. Hi trobem una producció d’inspiració molt francesa, amb l’impressionant pastís Saint Honoré com a protagonista, i altres receptes més contemporànies, com un pastís de gintònic.  L’estrella de la casa, però, és la xocolata a granel. La fabriquen en teules d’un quilo i mig que s’esmicolen en trossets de cacau al 85% i fruits secs garapinyats. Anar-ne a buscar mereix un passeig en bicicleta des de Girona, i a més així en podreu menjar amb la consciència més tranquil·la, o sense cap mena de remordiment: a Can Xapa es comprometen a fer servir només el sucre mínim necessari en tots els seus productes. 

Qui cregui que les ‘dulces’ són exclusives dels diumenges que no entri a la cafeteria Tornés. Després d’anys d’estendre diàriament les aromes més llamineres al carrer de la Creu, aquesta pastisseria de referència ha obert un espai de perdició prop del parc del Migdia on hi trobareu tot el que els ha fet tan coneguts: alta qualitat en un increïble ventall de pastissos, pastes de te, xocolateria, bunyols, panellets o rebosteria de producció pròpia per llepar-se’n els dits. Prepareu-vos per obrir l’arca del tresor i que la vista us quedi farcida amb les opcions del bufet dolç i salat d’esmorzar i berenar. Afegiu-hi una selecció dels millors cafès, tes, sucs naturals, batuts o xocolata desfeta d’elaboració pròpia i... adéu, dieta!

Si fa uns anys la llenceria fina cridava l’atenció de l’aparador d’aquest establiment ubicat a les Voltes d’en Rosés, el que salta a la vista ara no són les calces ni els sostenidors, sinó els xurros! Montse L’Artesana –la segona generació d’una família que s’hi dedica des de fa més de 30 anys– ofereix diverses varietats de dolços: des dels clàssics xurros amb xocolata i amb sucre, passant pels bunyols de l’Empordà, xuixos farcits de dolç de llet i de crema i, fins i tot, patates xips banyades amb xocolata. Se us fa la boca aigua, oi? Doncs penseu, ara, en una tassa de xocolata desfeta en la petita i acollidora terrassa entre la Rambla i la plaça dels Raïms (la més petita de Girona i d’Europa). Ho haguessin tingut les generacions i generacions de gironins que travessaven diàriament la Cort Reial per anar al Conservatori de Música, ubicat just al costat, convertit ara en Centre Cívic!

La Reverter és un bon exemple de pastisseria que prospera tot i la bogeria anticalories que assota la nostra, d’altra banda, molt ben alimentada societat. La botiga, situada al burgès Eixample gironí, conserva la màgia d’altres temps mentre exhibeix productes ben innovadors: unes sorprenents patates fregides dolces (són de xocolata blanca i negra) i el producte estrella, la Coca d’Ermessenda, inspirada en la figura de la primera abadessa de monestir de Sant Daniel. I és que l’obrador de la pastisseria està situat al costat d’aquest monument mil·lenari, a l’entrada de la Vall de Sant Daniel, un bosc on la ciutat s’hi endinsa sense avisar i que acull centenars de fonts i algunes de les herbes aromàtiques que Reverter fa servir en les seves receptes. A l’obrador hi han acabat posant un petit mostrador i una cafetera, doncs el tràfec de ciclistes i runners a la caça d’un croissant no para de créixer a cada cap de setmana que passa.  

Si vius al planeta Terra, segurament no fa falta ni tan sols dir-te que Girona allotja el que ha estat considerat, més d’una vegada, el millor restaurant del món: el Celler de Can Roca. Els amos, els tres germans Roca, són uns ferms compromesos amb la ciutat alhora que uns dels seus veïns més il·lustres; i la constatació que el Celler no és per a totes les butxaques els va dur a idear com tota la ciutadania, o gairebé, podia gaudir d’almenys dels seus postres. Van voler recuperar la tradició del carretó de gelats ambulant, però la normativa és la normativa i van aparcar-se a un obrador al carrer Santa Clara que ens fa sentir com Charlie dins la fàbrica de xocolata. Però parlem d’allò que importa de debò: els seus gelats. Ofereixen sis gustos que van canviant segons les temporades –les últimes fórmules, de lila i coco o la barreja de verdures verdes, han fet furor- i un “fons d’armari” de terrines per emportar que van des d’aromes més o menys convencionals, com pot ser la xocolata amb te verd, a autèntiques filigranes com el gelat de pa torrat amb oli d’oliva. No us perdeu l’experiència.

La Granja Bescuit va ser fundada a mitjans dels anys 80 per dos matrimonis gironins. En Josep i la Maria, i la Montse i en Quim. Junts van decidir obrir una cafeteria diferent i original davant de l’escola La Salle. L’any 1993 la granja va canviar de propietaris i va passar a mans d’en Toni i la Vicky però va continuar mantenint la seva essència: bons dolços i bon ambient. I, tot i que actualment la carta s’ha ampliat i ja fan menú diari, de cuina catalana i de proximitat, la gran especialitat continuen essent els pastissos: Postres artesans a mig camí entre la modernitat i la tradició. El gran protagonista, però, és la xocolata amb xurros. Qui l’ha tastat no en té mai prou! El nom de Bescuit, per cert, prové dels dolços de Can Graupere de La Bisbal, que en Josep i la Maria servien amb el cafè a la dècada dels vuitanta.