La Moda

Va obrir les portes el 1935 com a merceria i botiga de novetats, i continua essent una cosa i l’altra. L’auge de la costura com a hobby ha substituït els desapareguts sastres i modistes i les cremalleres, les betes i els fils s’hi venen amb alegria. Pel que fa a les novetats, no els cal ni comprar el Vogue per assabentar-se de què es durà en els propers mesos: ara ja han començat a vendre molts pedaços per als texans i pompons per penjar-los a les bosses de mà. I és que La Moda és el paradís dels qui no es resignen a vestir-se com borregos: a la immensa botiga o a una de les dues plantes de magatzem us hi podran localitzar uns botons antics per customitzar un abric avorrit, o us hi vendran el darrer crit en trapillo per fer-vos el cabàs de moda al vostre gust. Les tendències, però, van i vénen, expliquen la Sílvia Sureda i la seva filla Anaïs, segona i tercera generació respectivament al capdavant del negoci. Fa tres anys es van afartar de vendre tatxes metàl·liques i ara ja no se’n veuen pels carrers; però les bones cremalleres sempre tenen demanda.