Girona, terra de rodatges

A l'escalinata de la catedral es va rodar una escena protagonitzada per Jamie Lannister. En aquesta escena, el germà més polifacètic de la casa Lannister va pujar a cavall les escales de l'edifici. Tot i que encara no s'ha fet públic a quin territori de la ficció pertany aquesta part de la sèrie, sí que sabem que Jamie Lannister (Nicolaj Coster-Waldau) no estava sol. Al capdamunt de la catedral l'esperaven Tommen Baratheon (Dean-Charles Chapman) i Margaery Tyrell (Natalie Dormer). Però aquesta no és la primera vegada que la catedral de Girona sedueix una productora. A les escales de l'edifici gironí també s'hi han rodat les pel·lícules Agnosia i The monk.

Durant el rodatge de Joc de trons, en aquest racó del Barri Vell vam poder veure com Arya Stark (Maisie Williams) feia salts mentre s'escapava d'una dona que, ara per ara, és un personatge desconegut de la sèrie. Les escales de la Pujada de Sant Domènec, però, també han servit a altres pel·lícules per transportar l’espectador a pobles misteriosos d’aire medieval. Els graons que porten a l’església de Sant Martí són famosos, sobretot, per una escena de la pel·lícula El perfum on el protagonista segresta una prostituta pèl-roja.

David Trueba també va escollir la pujada de Sant Domènec per una de les seves pel·lícules però, en el seu cas, va optar per gravar una escena des de l’interior del restaurant Le Bistrot, que es troba a mà dreta de les escales. A Soldados de Salamina, Ariadna Gil escolta la història de la pel·lícula assegura en una cadira d’aquest establiment, el mateix des d’on Javier Cercas va descobrir els fets que, més endavant, es convertirien en la novel·la i després en el film homònim sobre soldats fugitius.

El Truffaut és molt més que una sala de cinema en versió original, però aquesta doble identitat la porta una mica amagada. El pis situat al damunt de la sala de projeccions ha tingut usos cinematogràfics, tot i que en lloc de mostrar pel·lícules ha servit com a espai de gravació. A La lapidation de Saint Étienne, aquest local es va convertir en el pis del protagonista, un home gran que la propietària de l’habitatge vol fer fora de la casa. Isaki Lacuesta també es va deixar seduir per les quatre parets del damunt del Truffaut, on va rodar parts de la comèdia negra Murieron por encima de sus posibilidades.

No hi ha turista que marxi de la ciutat sense una foto feta des dels ponts que creuen l’Onyar, amb les cases de la riba emmirallant-se en l’aigua i la catedral de fons. Però els gironins sabem que el campanar de l’església de Sant Feliu també acostuma a treure el cap en aquestes imatges, tot i que ho fa des de lluny i quasi d’amagat. Malgrat el paper a l’ombra que ha adquirit aquesta església per als que visiten Girona, Mar Coll va trobar-hi el lloc ideal per rodar-hi el funeral de Tres dies amb la família. Al film, l’església de Sant Feliu cura les seves ànsies de protagonisme, ja que l’edifici hi apareix tant des de l’interior com des de l’exterior.

Tant si passegeu acompanyats com si no, el pont d’en Gómez o de la princesa mereix una visita. Lluny del roig estrident del pont de les Palanques Vermelles (que tots coneixem com pont de les Peixateries Velles o d’Eiffel) el d’en Gómez i la princesa és molt més senzill, però no per això té menys encant. De fet, aquí Mario Casas i Clara Lago van interpretar una de les escenes més romàntiques de la pel·lícula Tengo ganas de ti. Sota la llum de les estrelles, ell va col·locar un cadenat al pont i va llançar-ne la clau al riu com a símbol del seu amor etern. Val la pena contemplar l’Onyar des d’aquest pont tot i que, per fer-ho, no cal que passeu abans per cap ferreteria: fa anys que l’Ajuntament es dedica a treure els cadenats que els enamorats deixen al pont.