Pantà de Portbou

Portbou és per si mateix una presència estranya a una costa esquitxada de municipis que es remunten a la nit dels temps. Té poc més de 100 anys de vida i va néixer a l’abric i al servei de la majestuosa estació de tren, que encara avui és un excel·lent lloc per a jugar-hi a espies i una autèntica meravella de l’enginyeria civil. El pantà s’alimenta d’una riera i presta servei d’aigua potable –a vegades, no del tot- a un poble on hi flota la sensació de rellotges aturats i veus de ràdio anunciant la mort de Stalin. Si ens deixem anar en els braços d’aquesta dolça onada de decadència, podem agafar unes bicicletes i arribar a l’embassament en poca estona. Envoltat de pineda i clavat als peus de les roques grises de l’Albera, la bassa desprén un encant boirós, gairebé escocès; la frescor de l’entorn ens embolcalla i ens explica històries de contrabandistes i d’exili.