Guia per sortir de nit a Girona

El seu nom indicaria que es tracta d’una simple cafeteria que, per la seva ubicació, s’erigeix en el lloc de pas perfecte per a fer una aturada de les agitacions diàries. Però és molt més que això. La seva indiscutible calidesa, acompanyat de l’esperit festiu de la clientela, també el converteix en el punt de partida de les millors festes. T’hi pots prendre unes bones cerveses a preus assequibles i t’encomana el bon rotllo necessari per agafar forces per a aquelles nits que només interromp la llum del dia. Ha estat la seu de batalletes llegendàries que, dia rere dia, s’expliquen amb entusiasme a qualsevol fill adoptiu del Barri Vell.

Vet aquí un cas de local que, per aparença, pot portar a equívocs. És un bon restaurant de luxosa posada en escena, d’aires sofisticats i amb una de les millors terrasses interiors dels casc antic de la ciutat. Però també és un lloc ideal per a degustar unes copes i imbuir-se de l’atmosfera necessària per a un itinerari nocturn de qualitat. El seu principal atribut és que permet interpretar-hi molts papers: pots conversar-hi amb tranquil·litat, beure-hi bé i portar-hi tot tipus d’acompanyants, i a la vegada és tota una invitació a continuar la festa. I aconsegueix el difícil repte de ser apte per a clients de diferents generacions sense que cap d’elles se senti fora de lloc.

S’ha de dir: a casa nostra, de tavernes irlandeses que semblin veritables tavernes irlandeses, n’hi ha poques. Una de les que aconsegueix que viatgis al paradís de la cervesa és aquesta, situada, com ha de ser, en plena Rambla. A banda de la seva variada selecció de marques, sap transmetre un ambient de nocturnitat canalla gràcies a una distribució de taules i tamborets que et fa sentir al bell mig d’una bacanal de gerres alçades. A més té el do de l’ambivalència: quan no està ple, t’hi sents com el típic client bohemi que evoca el seus herois de ficció; i quan és a vessar, et fa sentir membre indispensable d’una gran comunitat de bevedors.

Si del que es tracta és de donar-ho tot amb estil, no hi ha dubte que un dels destins imprescindibles és aquest temple de música dels 80 i de gent guapa que ja porta uns quants anys reinventant-se en ple Call Jueu. En tractar-se d’un espai únic, sense diferenciació d’ambients, resulta ideal per a estimular contactes directes i allò tant de pub clàssic de tenir comunitat pròpia. Hi contribueix decisivament que sap disfressar-se a conveniència: a la tarda, permet relaxar-s’hi bevent un bon vi o un còctel, mentre que a la nit és torna una gran pista de ball on s’hi salta amb entusiasme. També ofereix concerts de rumba.

Un local que ha sobreviscut a Girona des de l’any 83? Sí, és el Cucut, un autèntic clàssic de la nit gironina que ha aconseguit prevaldre gràcies a la fidelitat a un principi fonamental: la festa ens l’hem de muntar tots. A més de saber reunir una clientela d’edats molt diverses, compleix tots els requisits del local de batalla que regala grans nits amb una encertada selecció musical i un ambient de festa major que sembla no acabar-se mai. Que estigui mig amagat encara li dóna un aire més subversiu, però tampoc no el fa sectari: de fet, un dels seus grans atributs és que convida a anar-hi a fer una cervesa a qualsevol hora del dia.

Un dels grans tòpics que havien instal·lat els noctàmbuls gironins és que a la ciutat costa trobar locals que posin bona música. Doncs el tòpic es va superar definitivament amb el Yeah!, cita obligadíssima per als fans dels bars amb personalitat i que et disparen les ganes de festa fins a l’infinit. La seva escenografia, tan austera com efectiva, sumada al bon rotllo que transmeten els seus responsables, et fa sentir com a casa. Per tant, només té l’inconvenient que t’hi quedaries a viure, perquè saps, mirant la resta de clients, que se senten exactament igual que tu. També compta amb una variada programació d’actuacions en directe.

Parlem clar: a Girona sempre ens han posat l’etiqueta de “pijos” per allò del poder adquisitiu i l’ambient que s’apodera d’alguns locals. Però això no està renyit amb què les discoteques siguin atractives i sàpiguen donar-nos l’excusa per aprofitar les nits fins al final. El Lux, més que una marca, és ja un estil de vida, perquè ens permet aproximar-nos a la rabiosa actualitat musical amb luxe, sí, però amb un respecte escrupolós per les essències d’una bona discoteca: Dj’s, copes, ball i a gaudir fins que el cos aguanti. Es dirigeix a un públic jove, que s’hi reuneix fidelment amb ganes de molta festa. Per això és un dels destins (finals) imprescindibles de la ciutat.

El veterà local ha passat per diferents etapes, se li han volgut imprimir altres ambients i fins i tot ha patit alguna crisi d’identitat. Però Platea sempre serà Platea: la síntesi de les desigualtats de la nit gironina, i també de les seves incomptables virtuts. Té el privilegi de ser un dels locals més macos de la ciutat, i és, per la seva condició de temple o n donar-ho tot sense límits, una font inesgotable d’anècdotes memorables. A Platea hi vas, sobretot, a perdre la noció del temps, a ballar per damunt de les teves possibilitats i a muntar-te la festa de la teva vida. S’hi ha forjat matrimonis, separacions i històries que no poden passar de pares a fills. Ja se sap, el que passa a Platea es queda a Platea.