10 grups gironins que no podem oblidar

Els gironins Atila van esdevenir un dels grups més rics, musicalment parlant, per als amants del rock progressiu i simfònic. Als anys 70 van treballar un so potent que jugava amb els imaginaris psicodèlics i melodies trencades. Eduardo Niebla, Paco Ortega i Joan Punyet, els membres originals del grup, es van dissoldre l'any 1978. Tot i així, encara perviuen en la memòria de molts dels seus seguidors.

Heavy per un tub. S'ha dit molt d'un grup que va revolucionar el panorama català i que deixa per al record cançons com 'Fortadora d'ànimes', 'El vol de l'home ocell' o 'Somnis entre boires'. Des de la Jonquera, Sangtraït van lluitar a capa i espasa per dignificar l'escena del heavy metal, que als anys vuitanta era incipient, per portar-la a les masses, com en el mític concert del Sant Jordi amb Sau, Els Pets i Sopa de Cabra. Los Guardians del Pont han estat una de les continuacions musicals dels seus membres més reeixides. 

L'inclassificable Adrià Puntí es va donar a conèixer amb aquest grup, on buidava totes les seves inquietuds i energies a nivell lletrístic i musical. Amb 5 discos (tres en català i dos en castelà), van jugar a fusionar ritmes blues, reggae i pop-rock que, units a la característica veu de Puntí, van ser uns referents de principis dels 90.

Garrotxinisme universal. Amb aquest estil es definien Xucu-pà, nascuts a principis dels vuitanta fent versions però que de seguida van començar amb les pròpies composicions amb un caràcter molt local i que van etiquetar com a “rock bacó”. La banda, amb quatre discos al darrere, es va dissoldre arran de la mort d'un dels seus membres, Pam Vila. 

El grup gironí Glaucs, liderat per Jofre Bardagí, es va dissoldre el 2002 entre llàgrimes dels seus seguidors més fidels. Més de 10 anys després del seu concert de comiat a La Mirona (Salt), Glaucs van anunciar el seu retorn definitiu l'any 2014 amb un nou disc sota el braç, però que no ha tingut més recorregut. Esperem que s'ho repensin i ens segueixin delectant amb les seves melodies pop i balades.

Fes-te fotre van ser un dels exponents d'aquell pop-rock dels 90 que, seguint el camí de l'anomenat rock català, va aconseguir fer-se un lloc en el panorama musical del nostre país. La banda, liderada per Albert Fort, va crear cançons com 'Maleta de pedres' o 'T'enyoro', que són encara en l'imaginari de moltes persones. 10 anys més tard de l'últim concert, van fer un petit recordatori que va ser tot un èxit a La Mirona. Tot i així, en voldríem més. Mentrestant, ens conformarem amb la seva vessant més canalla com a Orquestra Di-versiones. 

Els banyolins Kitsch van aportar un contrapunt rocker a l'onada del rock català dels 90 amb un primer disc homònim, al qual van seguir fins a 12 referències més. I si bé enyorem els Kitsch de fa gairebé tres dècades (o potser és que volem tornar a aquella època?), també és cert que hem tingut l'ocasió de gaudir de petites píndoles en forma de concerts o actuacions populars a Girona, Olot o Manresa. 

Burman Flash van ser un dels pioners de l'escena de fusió gironina i catalana, amb un estil musical que ara recullen bandes com Txarango o Animal. Amb quatre discos a l'esquena, es van fer un lloc en l'imaginari gironi amb temes com Clau de fa, Gira o Lluna de plata, que a molts encara els deuen ressonar. L'últim concert, al Pavelló de Cassà de la Selva, va fer que els seus integrants prenguessin diferents camins.   

Van de Kul eren tot energia i força. Des de la Cellera de Ter, van arribar a tenir molt d'èxit a Girona i voltants, amb una manera de fer desenfadada i directe i cançons que ben aviat es van convertir en èxits. Van compartir escenari amb grups com Sopa de Cabra o Lax'n'Busto i van editar tres discos d'estudi fins a la seva retirada, l'any 2004. 

 Hereus de Sopa de Cabra, Kabul Babà van vestir de ritme rocker les cançons dels seus tres discos. Amb canvi de cantant inclòs, volia ser una alenada d'aire fresc que tornava a les arrels més guitarreres i a melodies contundents. Una llàstima que el trajecte s'aturés abans d'hora.