[title]
"Valorant la situació, després de les notícies que hem rebut els darrers dies, si no canvien molt les coses, el 31 de maig farem el darrer concert i el Sunset deixarà de ser el què heu conegut des del 2001. Moltes gràcies als qui heu estat sempre al nostre costat!» això és el que escrivien a Facebook, fa uns dies, els propietaris del Sunset, el mític club de jazz del Barri Vell de Girona.
Quina situació? El Sunset demana més suport econòmic, logístic i normatiu a l'Ajuntament de Girona. Tot i que el local rep, per part del consistori, un ajut de 12.000 euros anuals -que no rep cap altre bar-, volen que es tingui en compte la seva excepcionalitat cultural: és l'únic club de jazz de la ciutat. Potser per això, fa poc el músic Luis González va presentar al registre municipal una "petició formal de suport econòmic i institucional de l’Ajuntament de Girona al Sunset Jazz Club".
Tot i que hi ha altres bars que, de tant en tant, ofereixen algun concert, la realitat és que l'oferta musical gironina ja és prou escassa per a quedar-se sense el Sunset. L'únic club que totalment aliè a les modes musicals, continua programant grans estrelles del jazz. Nacionals i internacionals. I que, per cert, ha aconseguit esdevenir un dels més actius del circuit jazzístic de Catalunya.
El Sunset, però, és molt més. El Sunset és història viva de Girona. Passat i present de molts de nosaltres. És el bar de les primeres copes, de petons a la llum de les espelmes. D'abraçades i retrobaments a ritme de jazz. De converses fins a altes hores de la matinada. Dels que tenim trenta, quaranta, cinquanta anys. És el bar on vas quan no saps on anar. Girona no es pot permetre viure sense el Sunset.