10 esglésies amb encant de Girona

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.

El monestir de Sant Pere de Rodes, situat a Port de la Selva, va ser un monestir benedictí de l’antic comtat d’Empúries. Es tracta d'un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l’església,-d'estil romànic i influït per l'arquitectura tardoromana-,el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a un simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que passa a ser considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. El veritable origen, però,encara es desconeix.

Aneu cap a Figueres? Atureu-vos a Vilabertran! La Canònica de Santa Maria de Vilabertran és un antic monestir romànic, augustinià consagrat al s. XII. L'església, que va ser escenari l’any 1295 del casament entre Jaume II d'Aragó i Blanca d'Anjou de Nàpols, està coronada per una imponent torre d’estil llombard i, a l’interior, per una creu d’or i argent del segle XIV de gairebé dos metres d’alçada. A més, Santa Maria de Vilabertran constitueix sense cap mena de dubte un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals.

El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós- segurament sobre un de l'època visigòtica-, va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval. Pocs decennis més tard, Ripoll es convertirà en un dels símbols nacionals de la Renaixença, i veurà en la restauració del monestir, promoguda pel bisbe Josep Morgades, l’exemple més viu de la descoberta i recuperació del primer estil artístic nacional: el romànic. Ho tenim clar: Visitar Santa Maria de Ripoll és acostar-se a un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art i la història. 

L’església de Santa Maria és el punt més alt de Cadaqués. Un edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals, original del segle XIII, tot i que per culpa dels saquejos dels pirates al segle XVI va haver de ser reconstruïda en estil gòtic. La seva joia artística, però, no és tant el recinte com l’al·lucinant retaule barroc d’iconografia marinera elaborat amb fusta daurada. I, també, les al·lucinants vistes que s’obtenen des del mirador sud. Espectaculars! 

El Monestir de Porta Ferrada és un dels monestirs romànics més importants del món, sent original del segle IX, encara que bona part de l’estil barroc que s’observa és del segle XVIII. Deu el seu nom als característics arcs de la ferradura de la façana. L’església està formada per una gran nau d’estil gòtic amb tres absis poligonals. Destaquen, a més, les antigues torres de defensa clarament visibles: la Torre del Fum i la del Corn.

És una església d'estil neorromànic i de grans dimensions, situat a la vora d'un puig i adossat a una construcció amb aparença de masia. Els orígens de l’ermita de Sant Grau els trobem més o menys al segle XIII, al voltant d’una llegenda relacionada amb Maria de Montpellier,-mare de Jaume I-. Està situada a 360 metres d’altura, al bell mig de les muntanyes de les Ardenyes o les Cadiretes, un preciós entorn natural que, a més, ofereix un al·lucinant mirador a la costa. Si hi accediu des del camí de Ronda, no us oblideu la càmera! 

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més importants de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de la ciutat, a la riba esquerra del riu Galligants. Tot i que no es coneix la data de fundació del monestir, hi ha documentació des de finals segle X. De fet, se sap que l’any 1131 Ramon Berenguer el Gran va fer un important donatiu per sufragar les obres. Es tracta d’un monestir de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d'esfera. La disposició de l’absis del costat nord i la porta arcaica,-força anòmales-, fa pensar en l’existència d’un edifici anterior. Des del 1857 és la seu del Museu d’Arqueologia.

Hi ha esglésies que estan en aquesta llista perquè són al·lucinants, perquè són autèntiques joies arquitectòniques o perquè, com aquesta, són una autèntica màquina del temps.  El nucli de Santa Pellaia data de l’edat mitjana i l’església està documentada des del segle XIII. Des del cim d’aquests 350 metres, hi veurem des del Cap de Creus fins a les Guilleries i hi podrem experimentar la calma profunda, medieval, d’aquest tros de país gairebé intocat.