10 llocs de la Costa Brava que no surten a les guies

A banda de sol i platja, la Costa Brava és també terra de vins. En trobaràs per donar i per vendre, però si busques un celler autèntic i amb un producte singular, no t’ho pensis més i visita el Mas Molla de Calonge. Situat a les faldes de les Gavarres, en aquest mas del 1338 hi podreu comprar durant tot l’any vi de pagès, un producte fet de forma tradicional en botes de fusta vella per mitjà de les varietats autòctones de ceps de la terra. Una fórmula seguida per diverses generacions d’aquesta família de pagesos que dóna com a resultat un vi natural, viu i irrepetible que pots comprar directament al celler per gaudir plenament de l’experiència. La família Molla et farà sentir com a casa i t’assessorarà millor que cap guia vitivinícola que puguis trobar a la biblioteca. Si et motives per aprendre més coses del vi de pagès de Calonge i la seva elaboració, també organitzen degustacions! Amb reserva prèvia, això sí.

Com un rat penat, que passa la nit despert, en Josep Almar ha fet del seu insomni la força per construir a base d’anys de treball una col·lecció d’art particular incommensurable enmig de la seva casa de la Vall de Mascanada a Sant Feliu de Guíxols. Amb una estètica modernista, el Museu del Rat Penat inclou diverses sales expositives farcides d’obres tan enginyoses com els noms que les bategen on podem trobar-hi des d’escultures vives, maquetes navals a escala i grans mosaics florals al més pur estil gaudinià a més d’extenses col·leccions d’eines o antiguitats entre d’altres. El Ratpenat sempre ha reivindicat el seu espai com un lloc de culte sovint desprestigiat pel món, així que haureu de demanar-li cita prèvia perquè la casa museu no sempre està oberta al públic.

Segur que tots heu tastat les mítiques galetes Graupera, però sabíeu que la botiga original encara és oberta i es troba just a sota de les emblemàtiques voltes de La Bisbal d’Empordà? Quan hi entreu fareu una regressió cap als anys 60, i és que l’establiment es conserva amb la mateixa aparença que tenia quan va obrir, convertint una estètica que algun dia va ser antiquada amb una proposta d’allò més vintage i autèntica. 6 generacions de la mateixa família, capitanejades per la encantadora àvia Teresa, han construït aquest negoci centenari esculpit sobre la base de l’amor pels dolços. N’elaboren més d’una seixantena! El que més triomfa és la clàssica bossa que mescla un batibull de galetes diferents per fer un tastet del bo i millor de la casa. Amb el pas del temps, l’han consolidat com un souvenir més preuat que qualsevol postal per tot aquell qui passa per la Bisbal d’Empordà.

El castell de Foixà és el guardià del poble i el qui et dóna la benvinguda imponent dalt d’un turó tant bon punt hi arribes. Aquesta construcció medieval del S. XIII s’ha guanyat la fama de lloc encantat, ja que durant l’Edat Mitjana va ser objecte d’un setge per part dels francesos però el castell mai va caure ni van faltar provisions als seus hostes. Un fet que va ser classificat per l’enemic com a bruixeria! No és un lloc de parada convencional perquè actualment està en mans de particulars, però la sola excursió a peu per enfilar-t’hi ja val la pena si vols gaudir de la vista de la plana als teus peus. Et recomanem visitar-lo a la primavera, quan tot l’entorn es cobreix de roselles i et regala una imatge que no es paga amb diners.

La Tastaolletes és un oasi íntim enmig del massificat passeig de Sant Antoni de Calonge. Un petit espai gastronòmic de categoria fill de la Xantal i en Miquel, que el 2010 van decidir fer un canvi de vida i endinsar-se en el món apassionant de la restauració per sort de tots els seus fidels comensals. Ja sigui escollint els seus menús o la carta, veuràs que és un d’aquests llocs on els ulls són igual d’importants que el paladar, perquè els plats són autèntiques obres d’art. La seva cuina mescla la tradició catalana i diverses influències internacionals i compta amb plats tan divertits com canelons sense pell, baos de port ibèric, abricoc i parmesà o “Ens ha caigut el cheesecake” (tal i com ho llegiu!). No és un lloc per anar-hi cada dia perquè el preu és elevat, però està a l’alçada de l’experiència que t’ofereixen. T’ho deixaràs perdre?  

Mercè Rodoreda és una de les catalanes més universals gràcies a la seva obra, però sabeu què la va inspirar? Si sou uns freaks dels clàssics de l’autora heu de visitar el petit però encantador nucli de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro. Allà Rodoreda hi va viure i escriure els darrers anys de la seva vida i encara avui segueix en peu la que va ser casa seva. No s’hi pot entrar perquè és propietat privada, però des del camí boscós podreu veure l’edifici i especialment el jardí que va inspirar “Mirall trencat” i al voltant del qual s’estructura l’obra, on hi llueixen elements insígnia del llibre com l’estany o l’olivera. Després de visitar la casa podeu fer parada al cementiri, on hi reposen les restes mortals de l’escriptora.

Discretament situat en un dels carrers més cèntrics del nucli de Begur, Casa Juanita és el mar posat al plat. El peix de roca és l’estrella de la casa i te’l cuinen suculentament acompanyat de patata, tomata i ceba al forn de llenya d’alzina. Treballen amb la pesca del dia, amb la qual cosa la oferta de la casa varia a cada àpat. Deixa’t assessorar pels propis restauradors, que et portaran el peix en una safata perquè escullis què vols menjar i t’assessoraran si això del penegal, la rascassa o el corball et sona a xino. Si encara no t’hem convençut, pensa que l’experiència és un grau i aquest restaurant ja té gairebé 40 anys d’història! No trobaràs a Begur un lloc més autèntic.  

A l’entorn del petit nucli baixempordanès de Colomers, hi ha una imponent presa de formigó de 103 metres de llargada i 6 metres d’alçada per sobre del riu Ter ideal per descobrir en bicicleta. L’indret és de postal, amb un paisatge verd i boscós digne de qualsevol foto del vostre Instagram. La presa, que data del 1970, es troba actualment en desús però no per això l’entorn està menys cuidat. Visiteu-la amb amics o en família i regaleu-vos un dia off ben a prop de casa. Ah, i si esteu motivats i voleu seguir amb l’excursió, hi ha una passera per cicloturistes per poder creuar el riu!

Casa Irla o Cas Romagué està fora de la ruta convencional de bars de Sant Feliu de Guíxols, però ei, t’assegurem que arribar-t’hi valdrà la pena. L’establiment està situat a l’antiga casa de Josep Irla, el president de la Generalitat ganxó a l’exili. Història a banda, els darrers temps s’ha convertit en un lloc de trobada de gent cultureta, inquieta i sense pressa per anar a dormir. La programació de concerts és un reflex del mestratge dels qui hi entenen i s’apassionen per la música en directe. Podràs gaudir-ne setmanalment a l’hora del vermut, mentre sopes o tot fent el toc. A l’espai hi trobaràs també exposicions de pintura o fotografia i nits temàtiques de Quiz pels qui creuen que jugar no és només cosa de nens. Activitats a banda, hi trobareu bons vermuts, tapes de categoria, cerveses, vins i combinats com déu mana i una pantalla gegant per les nits de futbol.

Vermut amb olives, gambes, anxoves de l’Escala, foie gras... tots són aperitius fantàstics, però i si us diem que els podeu tastar en un gelat? Tots aquests gustos i una infinitat més els podreu trobar a la botiga Gelat Artesà de Peratallada, un establiment que s’ha fet famós arreu pel seu gran assortit de gelats salats Si bé tenen propostes clàssiques, compten amb gelats amb alcohol com el de baileys, el de ratafia amb nous o el de whisky així com amb gelats d’herbes com el romaní o la farigola i delícies dolces com poden ser el gelat de mel del Montgrí, llima amb mel i gingebre o xocolata amb te. A més a més, els gelats i sorbets no són l’únic apartat creatiu de la botiga, ja que compta també amb una exposició d’obres d’art. Aquest establiment tan peculiar porta la firma d’Angelo Corvitto, un mestre gelater sicilià reconegut internacionalment i que té el seu obrador al municipi d’Ullà, des del qual fa les seves creacions. El propi Jordi Roca, pastisser del Celler de Can Roca, va definir aquests gelats com els millors del món, us fan falta més excuses per tastar-los?