Entre el mar embravit i cristal·lí i els primers pendents dels Pirineus, hi ha una plana plena d'atractius: l'Empordà.
Casa estiu teniu convidats a casa i us toca fer de guia turístic? Us proposem (només) 10 llocs de l'Alt i el Baix Empordà que els seduiran. 10 llocs força tòpics i típics però absolutament al·lucinants.
Majestuós i elegant Castell del segle XIV, centre de l'antic comtat de Peralada i amb diversos estils arquitectònics que li han anat conferint el seu aspecte actual. Durant juliol i agost els jardins del Castell acullen el Festival Castell de Peralada i el restaurant La Parrilla, on podreu degustar sota les estrelles un excel·lent i variat bufet mediterrani acompanyat de música en directe. I per tancar la nit podreu prendre un combinat premium al Pati de les Hores i temptar a la sort al Casino.
Paisatge rocós, una mica extraterrestre, esculpit pel mar i per la tramuntana, en l'indret situat més a l'est de la Península. El Cap de Creus és al·lucinant. Un d'aquells espais que no es pot explicar: s'ha de veure. I, evidentment, visitar una vegada i una altra i una altra...
“Le château de Gala, la Gala du château” així definia Dalí el Castell de Púbol. Una fortificació gòtica-renaixentista del segle XI que esdevingué centre de la baronia de Púbol i, als anys 70, residència i refugi de Gala. Un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri. De fet, Dalí no hi podia entrar si abans no ho demanava per escrit. Tot i que, evidentment, va ser ell l’encarregat de la decoració: quan el va comprar, el Castell estava molt deteriorat, amb els sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. El geni va optar per no amagar l’aspecte ruïnós i utilitzar les parets i sostres semiderruïts per crear espais insospitats i dimensions contrastades. Si hi aneu, fixeu-vos, sobretot en les representacions pictòriques als murs, les falses arquitectures, el barroquisme tèxtil o la simbologia de caire romàntic. No té desperdici. I, per acabar, una curiositat: sabeu que Gala va ser enterrada aquí? Dalí va dissenyar el mausoleu pels dos, però, finalment, ell va decidir romandre per sempre més al Teatre-Museu de Figueres.
Can Baldiri no és, només, una de les fleques amb més història de Palafrugell,-va ser fundada l’any 1856-, també són els creadors d’uns dels millors croissants de les comarques gironines. Tant de mantega com de xocolata. Sense exagerar. Potser perquè, actualment, més de 150 anys més tard del seu naixement, continuen pastant i elaborant el pa de manera artesanal i matenint, sempre, la fórmula familiar. De fet, l’any 2014 l’Ajuntament li va concedir el Diploma al Mèrit Ciutadà per la seva trajectòria. Si hi aneu, a més d’un parell o tres de croissants (si estan acabats de fer tocareu el cel) no podeu marxar sense tastar el pa de pagès. Impressionant.
A l'Empordà, com sabem, moltes poblacions conserven uns bells centres històrics d'origen medieval, amb carrers i cases de pedra, arcs de mig punt arreu, esglésies gòtiques, muralles... I, a més de Peratallada, ens encanta Pals, amb la seva magnífica Torre de les Hores –torre mestra de l'antic castell– i un extraordinari mirador que ens permet divisar els camps als peus del Montgrí i, mar endins, les illes Medes.
Que no us ho expliquin: l’encant de la Devesa de Tor s’ha de sentir en pròpia pell. Arribeu-vos al petit poble empordanès i endinseu-vos en aquesta masia del segle XVI restaurada. L’ambientació us portarà a un espai-temps indefinit, exòtic i sensual, d’on no voldreu tornar. Passeu per qualsevol de les sales de nom suggeridor (la Cova, l’Íntima, la Clandestina, el Cel...) i, si aneu ben acompanyats, prepareu-vos per una vetllada romàntica de fil musical ‘chill-out’ i llum d’espelmes. Us encisaran els beuratges com l’Elixir del Carib, les Bombolles exòtiques, el Cupido o la Marilyn, i també la selecció de ginebres amb les tòniques més sofisticades, les cerveses i les begudes sense alcohol. I, si tant de misticisme us obre la gana, acompanyeu-ho d’un assortit d’embotits ibèrics, formatges de la zona o ‘foies’. Us quedarà gravat a la memòria.
Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits.
Qui no ha anat de petit, amb la família, de visita a Peratallada? És, com diu Adrià Pujol Cruells a la 'Guia sentimental de l'Empordanet' la nostra Carcassona: "una mica massa restaurada però amb molts menys restaurants i botigues de quincalleria cavalleresca". Tot i així, tampoc hi podia faltar. Peratallada és un dels nuclis d’arquitectura medieval més importants de Catalunya,- de fet va ser declarat conjunt històrico-artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional-,. i, com sabem, encara conserva el seu antic aspecte feudal, les muralles, torres i castells. És de fotografia.
Orgulloses elevant les seves roques per damunt les onades que remullen l'Estartit, les illes Medes són un paradís per a la fauna, tant aquella que respira aire i que hi fa niu, com, sobretot, aquella que es troba submergida. Peixos de mil colors s'ho passen pipa en aquest espai protegit. Si no us atreviu a carregar a l'esquena una bombona d'oxigen i bussejar, una més que recomanable opció és embarcar-vos en algun dels vaixells turístics proveïts de finestres que permeten visualitzar el màgic món submarí.
Per acabar aquest recorregut per l'Empordà, no us destaquem un lloc físic, sinó una beguda que evidentment té una relació amb la terra i el clima. Els vins DO Empordà estan en auge i cada vegada en són més els admiradors i els experts que en canten les excel·lències. No us serà gens difícil observar plantacions de vinyes quan us endinseu a l'Empordà. Fer-vos amb algunes ampolles d'aquests bons vins pot ser una bona manera d'emportar-vos un bocí d'Empordà a casa... i també al paladar!
