10 micropobles de Girona i la Costa Brava

La Vajol, el poble més alt de l'Alt Empordà i que compta amb poc més de 80 habitants censats, va ser situada al centre del mapa a meitats de la Guerra Civil espanyola. El president Negrín va trobar entre els boscos i les parets d'aquest indret el lloc idoni per guardar els tresors de la República, sota les mines de talc que fan frontera amb França. Més endavant, tot l'Estat Major s'hi va instal·lar, a les acaballes de la guerra. A banda de les efemèrides, també va ser territori de pas de milers i milers de refugiats anònims que fugien cap a territori francès. Avui es pot visitar el monument als exiliats i l'església romànica de Sant Martí de La Vajol.  

Aquest poble medieval, a la vora del Ter, conserva encara els carrers estrets i les places del que va ser fa més de mil anys. Fent d'element central, destaca l'església del segle XIX amb façana d'estil neoclàssic, que queda a mig camí del riu i de les Gavarres. 

Com a curiositat - i segons diuen al web municipal - va ser un dels pocs pobles gironins sense cap veí afiliat a la Falange Española a la primera dècada del franquisme. 

A finals dels anys 60, l'antic poble de Susqueda va quedar negat per les aigües del pantà artificial que s'hi va construir. Els diferents nuclis del voltant van adoptar el nom i, des d'aleshores, s'ha convertit en un indret incomparable pel que fa a vegetació, paisatge i camins on fer senderisme. No deixeu de visitar El Far, des d'on veureu les comarques gironines des de les altures!

De 400 habitants a més de 6.000 en pocs dies: són els visitants que arriba a acollir aquest petit poble en la Fira de l'Avellana de la Selva, que ja porta 22 edicions. Terra d'avellaners i situada entre pinedes, castanyedes i alzinars, Brunyola disposa de l'imponent Castell de Montsoriu des d'on es poden contemplar unes vistes espectaculars i degustar cuina tradicional catalana. 

Si diem La Pera, el primer que ens ve al cap a molts és el Castell de Púbol i tot l'imaginari dalinià. Tot i així, a la part més baixa, resisteix un municipi que les ha vistes de tots colors i estils; i que encara conserva un gran fragment de la muralla que envoltava el poble. A través de la casa de Can Canada es pot accedir intramurs. 

Carrerons estrets, places petites... en definitiva, un poble on s'hi respira història. El Madremanya és un dels racons preferits per aquells que fan del turisme rural la seva raó de ser i també és el punt de partida de rutes a peu o motor per les entranyes de Les Gavarres. A més, un cop l'any se celebren la Festa de la Germandat i Trobada de puntaires i el Festival Emergent, que acull propostes d'arts escèniques de nova fornada. 

Un poble disseminat en quatre entitats de població que ha sobreviscut a la baixa demografia al llarg del temps. Sales de Llierca es troba situat enmig d'una vall de difícil accés, però que rep els visitants amb la màgia del seu paisatge i de les runes del que un dia va ser. Parada obligatòria és el Gorg Blau,una font monumental i un llac en un paratge que, si no existís, s'hauria d'inventar! 

A quilòmetres de distància ja es pot apreciar el majestuós Castell de Sant Mori, que s'enlaira a la dreta del riu Fluvià. Dividit en dos nuclis urbans (barri del Castell i barri del Puig), Sant Mori conserva estructures del segle XVII i construccions anteriors, com l'església de Sant Maurici, que està construïda en fonaments del segle XIII.

Un poble, 6 nuclis i 8 esglésies i santuaris. Aquest petit poble de l'Alt Empordà manté l'essència d'abans i la tranquil·litat que donen els seus carrers i habitants. Quim Curbet va escriure que "Cabanelles és un poble inundat per un paisatge aclaparador. El cel i la terra es fonen en una mateixa línia allargassada". Sobren les presentacions d'un lloc ple de matisos i indrets per perdre's.

Si els carrers de Sant Martí Vell parléssin... dirien que van ser els darrers que van veure Antonio Machado abans que s'hagués d'exiliar a França, reconeixerien haver estat testimonis muts del casament de Salvador Dalí. Però no només del passat viu el poble, sinó que a banda de tenir un paisatge privilegiat, té un taller de fusteria silvestre regentat per Roger Romagosa i l'artista Elsa Peretti (Premi Nacional de Cultura 2013) hi fa vi ecològic.