11 raons per anar a Tossa de Mar

Raó número u. Veure el castell de Tossa (possiblement un dels millors de les nostres terres?) de la millor manera possible. A prop de la platja del Codolar,-poc més de mitja hora a peu-, trobem el Mirador dels Cards des d’on, totalment envoltats de naturalesa, podem contemplar la vella muralla medieval, el castell de Tossa de Mar i els penya-segats del voltant. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. 

Raó número dos. Es Codolar, que ha estat port segur a redós de la tramuntana i el llevant, i també el somni –o el malson, pels qui hi estaven en contra- d’especuladors que volien convertir-la en port esportiu. En pocs indrets de la costa és tan visible la petja de la història com en aquesta petita platja de còdols d’uns 80 metres de llargada, encaixada als peus d’una de les torres de guaita del recinte medieval de la Vila Vella de Tossa de Mar, a la falda d’un penya-segat que es desploma uns 50 metres. A l’estiu val la pena anar-hi d’hora i marxar-ne al migdia, quan el sol enfilat al punt més alt del sud hi pega de valent. Com que per arribar-hi cal travessar el recinte emmurallat i davallar un bon reguitzell d’escales, les famílies sovint ni s’hi plantegen anar-hi i els matins d’agost esdevé un dels llocs favorits de la cadellada adolescent local i visitant. 

Raó número tres. El castell, és clar.  Fem una mica d'història, perquè raons per anar-hi no en necessitem. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.

Raó número quatre. Un xiringuito a uns 2 quilòmetres de Tossa de Mar. En un entrant de gairebé 100 metres dins del mar, amb unes aigües cristal·lines i un entorn natural amb aires caribenys, s’hi troba el Xiringuito Cala Bona. L’establiment està camuflat a la naturalesa tal i com si formés part del paisatge. Amb la mirada posada cap al mar, es serveixen tapes, amanides i paelles fetes amb llenya. Prohibit marxar sense tastar la sangria, els mojitos o els magnífics gintònics que serveixen. Ideal per venir-hi amb amics o muntar-se una escapada romàntica en un entorn que molts qualifiquen de màgic. Si us hem convençut no us despisteu perquè és un local que només obre durant la temporada d’estiu. 

La raó número cinc està a uns 5 km del centre urbà de Tossa de Mar. Per arribar-hi, per tant, és necessari agafar el cotxe i aparcar a prop del complex turístic Pola-Giverola. Un complex vacacional impulsat el 1987 per la cooperativa professional de carters suïssos. Tot i estar un xic allunyada, es tracta d’una de les platges més freqüentades de la Costa Brava ja que gràcies al complex gaudeix d’una pila de serveix. Això sí: només durant els mesos de juliol i agost. Al setembre la cosa canvia, les famílies tornen a la rutina i aquesta magnífica cala de sorra torna al seu oblit habitual. Si Vallpresona està massa allunyada i el Senyor Ramon massa massificada, Giverola és la vostra platja! 

Ja toca una mica de teca, no? La raó número sis està al costat de la muralla de Tossa i hi podreu menjar bon peix. Can Carlus és ideal per anar-hi en grup i compartir uns quants plats dels entrants inacabables de peix que fan salivera: gambeta, calamar, xipirons, peix fregit, cloïsses a la marinera o rap a l’Orly. Són especialistes en cuinar el llobarro o la dorada al forn, a la sal o a la planxa, respectant sempre el protagonisme del peix. Al·lucinareu amb les mariscades calentes amb llobregant, el cim i tomba tossenenc o el suquet de bestina (la rajada de Tossa). Tempteu sense por la fideuà negra amb turbot. Tingueu en compte que tenen el savoir faire de 40 anys dominant els fogons de la cuina marinera de la zona.

Si opteu per una estrella Michelin, també teniu on triar. És la nostra raó número set: La cuina de can Simón. És la cuina de sempre però posada al dia, poc treballada però atractiva. Per exemple, el cim i tomba, un suquet que feien antigament els pescadors de Tossa a la barca amb el peix que pescaven, el fan sense espines i amb una cocció curta. És el rei de la carta: porta patata bullida, allioli i bastina, com en diuen a Tossa de la rajada. El toc divertit l’aporten la tasseta de suc servida a part, que acaba de coure la bastina, i les pinces amb què s’ha de menjar, a l’estil japonès. El serveixen amb poca salsa i el munten sobre patates onejades. Els popets de Blanes els fan a la lionesa, amb patata i ceba. La pilota la farceixen de tòfona i les escopinyes les preparen amb carxofes i pernil de gla. Aquesta reinvenció dels plats típics de la zona els ha merescut una estrella Michelin, que mantenen des de 2001.

Raó número vuit: Casa Granados Boutique Hotel. Perquè qui hi ha estat, repeteix. Es tracta d'un petit hotel ubicat a l'antiga propietat familiar del compositor Enrique Granados amb més de 200 anys d'història i reformat per Sophia Maria Hanssen, actual propietària. Disposa de set habitacions, uns jardins, dissenyats per Adam Martí, més romàntics que un llibre de Jane Austen, piscina i, fins i tot, una sala d'spa amb sauna i centre de massatges. Íntim, tranquil, elegant i luxós al bell mig de la Vila Vella de Tossa de Mar. 

Raó número nou: Peix, peix i més peix! Fa una trentena d’anys que a Can Pini serveixen una àmplia varietat de plats tradicionals mariners des de davant mateix de la torre de les hores de Tossa. Els calamarsets saltats amb all i julivert són un must, però també tota la corrua d’arrossos: a la cassola amb cabra de mar i escamarlans, o amb llobregant de Tossa, la paella del “senyoret” de peix i marisc net. No feu un lleig a la fideuada amb gambes i calamar. Tenen un menú diari de cuina molt mediterrània cada dia de la setmana. El peix, evidentment, hi té molt de protagonisme i, fins i tot, teniu la possibilitat de menjar una senyora paella si hi afegiu uns euros més de suplement.

Raó número deu i que farà que vulgueu tornar.  Un petit paradís: una petita cala on es banyaven les dones. Explica la llegenda (que podreu contrastar parlant amb els més grans de la vila) que els homes es banyaven a la Platja Gran i les dones a la Mar Menuda. Aquesta cala petita, íntima i d’aigües tranquil·les, s’ha convertit, amb el temps, en la preferida de moltes famílies. A més, esclar, de lloc de peregrinatge de molts addictes a l’snorkel, ja que entre les seves roques hi ha una pila de peixos. Un d’aquells racons de la Costa Brava que s’ha de visitar. I, de pas, fototografiar!