14 joies arquitectòniques de Catalunya que has de conèixer

El pentàgon de la Ciutadella barcelonina s'aixecà als pocs anys de finalitzar la guerra de Successió per tal de tenir sota control els barcelonins. Però el 1869 la força del poble va fer girar com un mitjó el seu ús, s'enderrocaren gran part dels edificis, i la Ciutadella es començà a assemblar a la que coneixem avui, aquest pulmó verd de la capital i espai per al gaudi. Dels edificis que quedaren dempeus destaca sens dubte el Palau del Parlament, de primer arsenal, després palau reial, i avui seu de les batusses dialectals entre els polítics nostrats.  

Parc de la Ciutadella, s/n, Barcelona. Més informació: www.parlament.cat

A Felip V li va donar per suprimir totes les universitats catalanes existents i fer anar els joves catalans cap a terres d'interior si volien estudiar carrera. Això sí, en un senyor edifici, majoritàriament barroc però amb algunes parts neoclàssiques, i que avui està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Per les seves aules hi van passar personatges com Narcís Monturiol (el del submarí), el General Prim, o el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, un dels impulsors de la Renaixença. 

Plaça de la Universitat, 21, Cervera. Més informació: http://www.ruta1714.cat/escenaris/universitat-de-cervera/

L'obra mestra de la pintura barroca catalana. Heu d'anar a la basílica de Santa Maria de la capital del Maresme, i allí cerqueu aquesta bella, tot i que fosca, capella, amb pincellades que representen els Set Dolors de Maria i el Via Crucis. Pugeu també a la Sala de Juntes del mateix Conjunt dels Dolors, on Viladomat hi pintà l'Assumpció de la Mare de Déu. I de pas, a l'església admireu el Retaule del Roser, de l'any 1691 i amb signatura de l'escultor local Antoni Riera. 

Plaça de Santa Maria, s/n, Mataró. Més informació: http://www.masmm.org/museu

A Barcelona ciutat no és que hi hagi gaires edificis barrocs, però aquest es troba en un indret privilegiat, traient el nas a la Rambla des del carrer del Carme. Els jesuïtes que hi acudien fins que van ser expulsats d'Espanya el 1767 contemplaven les mateixes parets exteriors i les columnes salomòniques que avui podem veure nosaltres; en canvi, l'interior era molt més sumptuós, ric en obres religioses, que no van superar la Guerra Civil.   

C/ del Carme, 2 - Rambla, 107, Barcelona. Més informació: http://barcelonaturisme.com

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.

Racó d'aquells emblemàtics i bucòlics, el de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona. Això sí, potser haureu d'esquivar alguna pilota dels nens que hi juguen. I el lloc a més té al damunt el pes de la història: ben visibles són a la façana de l'església les marques del bombardeig de l'aviació italiana del 30 de gener de 1938. El temple annex, la Casa de la Congregació de l'Oratori, encara és anterior a l'església, de l'any 1673, i hi viuen els clergues seculars amb els germans i els novicis. 

Plaça de Sant Felip Neri, 5, Barcelona. Més informació: http://barcelonaturisme.com

Hem volgut incloure aquest edifici a la llista per la seva singularitat i ubicació, al petit poble altempordanès de Vilarig. Tot i que de la construcció ja se'n tenen referències des de l'any 978, la reforma a fons que s'hi feu el segle XVII fa que puguem parlar d'un castell-masia d'estil barroc, conservant poquets elements d'anteriors etapes, com ara els tres finestrals renaixentistes a la façana principal, amb un escut de la població. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Veïnat de Vilarig, s/n, Cistella. Més informació: Ajuntament de Cistella

Aneu cap a Figueres? Atureu-vos a Vilabertran! La Canònica de Santa Maria de Vilabertran és un antic monestir romànic augustinià consagrat al s. XII. L'església, que va ser escenari l’any 1295 del casament entre Jaume II d'Aragó i Blanca d'Anjou de Nàpols, està coronada per una imponent torre d’estil llombard i, a l’interior, per una creu d’or i argent del segle XIV de gairebé dos metres d’alçada. A més, Santa Maria de Vilabertran constitueix sense cap mena de dubte un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals.

El Monestir de Porta Ferrada és un dels monestirs romànics més importants del món, sent original del segle IX, encara que bona part de l’estil barroc que s’observa és del segle XVIII. Deu el seu nom als característics arcs de la ferradura de la façana. L’església està formada per una gran nau d’estil gòtic amb tres absis poligonals. Destaquen, a més, les antigues torres de defensa clarament visibles: la Torre del Fum i la del Corn.

L'espai que emmarca l'església de l'antic convent de Sant Martí és, en si mateix, una petita joia. Aquesta església, una de les més velles de la ciutat i dedicada a Sant Martí i pertanyent a l'antic convent i col·legi dels jesuïtes, es va edificar fora muralles al final del segle XVI en un pendís anomenat sa Costa.  El relleu de la façana, també dedicat a Sant Martí és obra de l'escultor Onofre Fuster i el picapedrer Llàtzer Cisterna.