15 curiositats de Girona que segurament no saps

La catedral de Girona és coneguda, sobretot, per la seva enorme nau gòtica, de gairebé 23 metres d'amplada. Això ho sabem tots. El que potser no sap tothom és que Guillem Bofill, un dels responsables de les obres de la catedral, va desaparèixer poc després. Què va passar? Mar Bosch a '1001 curiositats de Girona' apunta que alguns asseguren que es va matar, de la por que li feia que la nau s'ensorrés. Altres versions no són tan dignes d'una pel·lícula de Hollywood, i diuen que per no veure com s'ensorrava, va decidir marxar cap a Itàlia. Potser mai sabrem què va passar-li a Guillem Bofill però el que està clar és que no tenia gaire confiança en la seva obra...

Sabeu que tenim el cràter volcànic més gran de la Península Ibèrica i un dels més grans d'Europa a tan sols 10 quilòmetres de Girona? És el volcà de la Crosa, pertany a Estanyol, Aiguaviva i Sant Dalmai i té un diametre de 1.250 metres. Ah! I es va originar fa aproximadament mig milió d'anys, per culpa d'una gran bossa d'aigua subterrània.

Recordeu l'expressió "ser més lleig que l'home de Santo Domingo"? Doncs prové de Girona. Al convent de Sant Domènec hi havia una escultura a escala real d'un home gairebé nu amb llargues barbes que, tal com podeu comprovar actualment al Museu d'Art, era força lleig. Lleig i malgirbat. Tant que d'aquesta estàtua va sorgir l'expressió del principi. El que no sabem del tot és què representava. Uns diuen que era un heretge condemnat per la inquisició, altres un adamita (els primers nudistes de la història) i altres un religiós que la va liar ben grossa. També hi ha qui sostè que es tracta del dimoni.

La capella de Sant Nicolau actualment acull exposicions del Bòlit, però antigament es va fer servir com a magatzem de cuir i, després, de serradora. A principis de segle Santiago Rusiñol va intentar convertir la capella en la seva casa-taller, ja que estava molt enamorat de Girona, però (malauradament) l'ajuntament s'hi va negar. I la ciutat es va quedar sense el conegut Cau Ferrat.

Ara són una fotografia indispensable i una de les fotos de Girona que més ho peten a Instagram, però fins fa no gaire éren gairebé motiu de vergonya. No us ho creieu? Mireu què en deia Joaquim Ruyra: "Des d'aquí hom veu les cases de Girona, estendre's a banda i banda del riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apadaçades amb tota mena de parracs". També Segarra les trobava espantoses: "cases tomabals i estrafolàries" i Josep Pla, que assegurava que tenien un aire popular-pintoresc-decrèpit.

Quants de nosaltres o dels nostres fills no han jugat a les lletres toves de davant de l'antic Santa Caterina? Fins i tot l'Escola Eiximenis les fa servir com a mètode pedagògic pels nens! Aquest grup escultòric, obra de Torres Monsó, s'anomena 'a, b, c, q' perquè, tot i que les lletres havien de ser 'a, b, c , d' quan es va fer la maqueta de la lletra d, es va capgirar sense volter i es va convertir en una q.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica Coma Cros es va rebatejar com a 'Kropotkin' i va esdevenir una fàbrica d'armes i bombes al servei de la República. Curiós, oi?

Si les cases de l'Onyar són una de les fotografies més emblemàtiques de Girona, el cul de la lleona és l'escultura més coneguda. I, evidentment, el cul més famós de la ciutat. Més que el de Kim Kardashian. Però d'on ve la lleona? Ningú sap massa bé perquè al carrer Calderers hi havia una columna amb un lleó enfilat però probablement tingués alguna cosa a veure amb l'hostal del davant, l'Hostal de la lleona. I per què li fem petons? Doncs aquesta tradició (la més arrelada de Girona) va sorgir de casualitat, ja que tothom podia arribar fàcilment a tocar el cul de l'animal.

Segurament tots sabeu que sota les voltes de la rambla hi ha un mapa de París. El que potser no sap tothom és l'origen: Data del segle XIX i, contra tot pronòstic grandiloqüent, no és res més que un reclam publicitari de la botiga del davant: La Parisién. Bé, de fet la botiga es deia La Emperatriz però s'anuncia com a 'corsetería parisién' i els gironins s'hi van acabar referint així.