15 curiositats de la Costa Brava que segurament no saps

Si camineu pel barri vell de Cadaqués, sobretot pel carrer del Call, descobrireu el rastrell, l'antic paviment de la vila. Per construir-ho es van extreure còdols de vora el mar i es van situar amb forma d'espiga, perquè absorbís la pluja i la gent no rellisqués. 

"Tío Alberto, que suerte tienes cochino, en el final del camino, te esperó la sombra fresca..." Recordeu la cançó de Joan Manuel Serrat? Doncs aquest 'Tío Alberto' és, ni més ni menys que l'empresari textil Albert Puig i Palau (1908-1986), el propietari de la casa del mateix nom a la platja del Castell de Palamós.  Serrat va conèixer el jove burgès quan la seva fortuna ja minvava. Puig i Palau, a més de ser un autèntic vividor, va sr el que va convèncer Albert Lewin perquè rodés Pandora a Tossa de Mar.

Aquest petit entrant a recés dels penya-segats sota el castell de Cap Roig, situat entre Mont-ras i Calella de Palafrugell, s’anomena així perquè la mestressa del paratge, la senyora Woevodsky, hi baixava en burro per banyar-s’hi nua. Que la dona no fos russa sinó britànica no ens espatllarà ni la llegenda ni l’excursió pels senders que davallen des del jardí botànic de la finca fins aquest entrant de roca vermellosa, d’aigües sempre tranquil·les i immensa soledat, oficialment registrat com cala Massoni. 

Recordeu '39 escalones' de Hitchcock? Doncs bé, Madeleine Carroll, la seva protagonista, va ser una de les principals promotores de la Costa Brava a Hollywood. Va visitar per primera vegada el litoral gironí el 1934, animada pels russos de Cap Roig (sí, els de la "banyera de la russa"), el matrimoni Woevodsky. Es va enamorat tant de la Costa Brava que va adquirir el castell Madeleine i, des del 1998, les seves despulles descansen al cementiri de Calonge. 

Tots sabem que Joan Manuel Serrat va 'parir' Mediterráneo a l'Hotel Batlle de Calella de Palafrugell, però sabeu que durant els estius del 1960 al 1962, el gran escriptor Truman Capote va allotjar-se a Palamós (primer a l'hotel Trias i després en una casa de la platja la Catifa i cala Sanià) on va escriure el best seller 'A sang freda'.

Agafeu-vos fort: La Floridita, el mític bar de l'Havana, bressol del daiquiri i popularitzat per Hemingway, estava regentat per dos lloretencs: Ribalaigua i Miquel Boadas. Primer, però, es deia La Florida. No va ser fins que aquest parell van renyir i Boadas va tornar a Catalunya, que Constantí va passar a anomenar-se Constante i el bar, La Floridita. I sí: és el mateix Constante que apareix a Islands in the Stream, de Hemingway. 

La Cova d’en Gispert és la més llarga i espectacular de la Costa Brava. Està situada entre les cales d’Aiguablava i Aiguaxelida. No us deixeu enganyar per l’estretor de l’entrada: la cova d’en Gispert té una longitud de gairebé 150 metres i la podreu recórrer en caiac fins al final. A més, té dues parts ben diferenciades: la Galeria, que ocupa els primers 90 metres des de l’entrada, i la Sala Final on trobarem una petita illa rocosa,-que molts anomenen ‘Taula’,-, on podrem seure. Pocs metres abans del pòrtic que condueix a la Sala Final, s’obre una bifurcació que permet un pas subaquàtic a la sala. Que la cova és espectacular, però, no ho diem només nosaltres: Durant la dècada dels 60, i impressionat per la seva acústica, Dalí va organitzar un concert de cant privat a la Sala Final. A més, a mitjans d’agost (normalment els dies 21 i 22), quan els raigs del sol arriben fins al final de la cova, normalment s’organitza el Despertar del sol de la Cova d’en Gispert’: una emocionant expedició en caiac poc ababns de la sortida del sol per contemplar el naixement del dia des de dins. Una experiència inoblidable.

Als anys seixanta els hippies també van arribar a Cadaqués. De fet, Dalí els rebia cada dia a les 8 del vespre. El seu xofer i ajudant, Artur Caminada, servia copes de cava rosat, mentre la vintena o trentena de hippies passejava per la casa i xerrava amb Dalí, que mullava el dit dins la copa. Als anys 80, però, l'ajuntament va prohibir acampar, menjar o dormir al ras. De manera que va ser el final de l'època hippie i el nomadisme de motxilla. 

Des de principis del segle XIII fins a l'actualitat, a les aigües de la Costa Brava s'han enfonsat més de 300 vaixells. Un dels més coneguts és el del Douaumont, l'any 1929 a s'Aranella. Un pailebot francès que després d'anar a la deriva va embarrancar amb els esculls de l'illa i es va partir en dos. 

El Far d'Empordà, a l'Art Empordà, va ser durants molts i molts anys conegut com Alfar. De fet, no va recuperar le nom actual fins l'any 1979. 

L'escriptor Jordi Arbonés, autor de '1001 curiositats de la Costa Brava', explica que l'any 1971, a Roses, uns militars disparen contra un "ésser estrany", un humanoide impressionant que "atacava en les instal·lacions de l'Esquadró de vigilància aèria de Roses". Aquest va ser, diuen el primer d'una sèrie de successos anormals produïts a la base. 

Com ho llegiu. Vlad Tepes no és l'únic vampir conegut. A Llers, concretament al castell, hi va viure el Comte vampir Arnald d'Estruc, que va morir assassinat el 1173 i, diuen, va tornar a la vida convertit en un noble jove i seductor. Una mena de Tom Cruise a Entrevista con el vampiro, vaja. Això sí, l'Arnald, a més de xuclar la sang a la gent (d'alguna cosa s'havia d'alimentar, esclar) seduïa noies i les deixava embarassades. Les criatures morien només néixer. 

I del vampir a les bruixes. Explica la llegenda que moltes de les dones de Llers eren bruites i que la nit de Sant Silvestre es reunien per fer aquelarres amb el diables. La llegenda la va recollir, anys més tard, Carles Fages de Climent a 'Les bruixes de Llers'. El poeta, però, explicava que es va haver d'inspirar en les llegendes que feia dècades que circulaven per la zona, perquè els veïns no li van voler parlar de les bruixes!

Gairebé sempre que algú parla d'aquest antic poble de masies disseminades al mig de les Gavarres, en diu els Metges. La raó? Perquè a l'església es veneraven els sants metges Cosme i Damià.