Girona
© kavalenkauGirona
© kavalenkau

40 llocs imprescindibles de Girona

Museus, places, jardins, monuments... llocs i espais que fan de Girona una ciutat (molt) especial

Publicitat

És molt, molt difícil fer una llista amb tots els monuments (museus, parcs, jardins, places, restes arqueològiques, edificis reconeguts...) que té la ciutat de Girona. Però ens hem animat i hem seleccionat els nostres 40 llocs imprescindibles, aquells que mereixen una visita. Siguis gironí o turista, hi ha llocs que s'han de conèixer!

  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Montjuïc
Els horaris d'obertura són un gran enigma i els amics de quatre potes no hi poden ni ficar el morro. A banda d'això, aquest petit jardí, ignot per a molts gironins i que resta amagat entre els carrerons del barri de Sant Pere de Galligants, és una autèntica meravella on és perfectament possible passar-hi una tarda llegint a l'ombra d'un taronger sense que ens hi molesti ningú. L'espai com a zona verda existeix des de l'edat mitjana i està envoltat d'història i llegendes relacionades amb la càbala i el passat judaic de la ciutat.
  • Què fer
  • Centre
L'espai que emmarca l'església de l'antic convent de Sant Martí és, en si mateix, una petita joia. Aquesta església, una de les més velles de la ciutat i dedicada a Sant Martí i pertanyent a l'antic convent i col·legi dels jesuïtes, es va edificar fora muralles al final del segle XVI en un pendís anomenat sa Costa.  El relleu de la façana, també dedicat a Sant Martí és obra de l'escultor Onofre Fuster i el picapedrer Llàtzer Cisterna.
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.
  • Què fer
  • Centre
Museu d'Història de Girona
Museu d'Història de Girona
El Museu d’Història de Girona és una cita imprescindible per dos motius: el contingut i el continent. L’edifici, un antic convent de Sant Antoni del segle XVIII, ha estat testimoni d’una trajectòria singular: primer va ser un casal gòtic, després es va convertir en el convent de frares caputxins que tots coneixem, a finals del XIX va esdevenir un Institut i, des del 1981 acull el Museu d’Història. Dins, també podeu fer un recorregut per la història de la ciutat: des de la seva fundació a l’època romana fins el franquisme. A més, ofereix una programació variada d’activitats i exposicions temporals. 
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Potser encara no hi heu estat, perquè està ben amagada entre els carrers del Barri Vell. Amb només 24 metres, la plaça del Raïm és la plaça més petita d’Europa. S’hi accedeix des de la plaça de les Voltes d’en Rosés i, encara que sembli mentida per les seves dimensions, temps enrere havia acollit un mercat de raïm. Si encara no l’heu trepitjat, aneu-hi i feu-hi fotografies: queden imatges molt boniques des de la plaça enfocant cap al cel.  
  • Teatres públics
  • Centre
Teatre Municipal
Teatre Municipal
El Teatre Municipal de Girona traspua història per les parets: construït per l’arquitecte Martí Sureda, es va inaugurar l’any 1860 amb el nom de Teatro de la Reina. Va ser, de fet, el primer teatre de la ciutat. Durant la Guerra Civil Espanyola, la CNT el va ocupar i socialitzar programant obres de caràcter social i anarquista. Després, el teatre va passar a mans de l’Ajuntament, anys més tard del Grup Proscenium i, finalment, ha retornat al consistori. El Municipal va tancar portes l’any 1999 per reformes i es va reinaugurar set anys després. Des de llavors, té una programació d’interès general i per a tots els públics.
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Si passeu per la Plaça Sant Fèlix i hi veieu algú fent un petó al cul d’una lleona de pedra no us espanteu! Expliquen que fa molts anys, al carrer Calderers hi havia “L’hostal de la Lleona”.  Aquest l’establiment tenia com a reclam  una columna encastada a la paret, amb una lleona que s’hi enfilava. Tothom que hi passava podia tocar-li el cul sense fer gaire esforç. Això es va convertir en un costum de tal manera que, fins i tot, quan un foraster visitava la ciutat se li recomanava que li toqués el cul perquè així mai marxaria de Girona i, si ho feia, hi tornaria. Amb el temps el costum va anar canviant i enlloc de tocar-li el cul se li fa un petó. Per si de cas recomenem seguir el costum, així segur que, si no sou de Girona, algun dia hi tornareu.
  • Què fer
  • Centre
 Les muralles gironines han estat testimonis de lluites sagnants, històries, mites i setges ferotges. Construides  al segle I a.C, durant la segona meitat del segle XIX van perdre la seva importància defensiva i van esdevenir un obstacle per al creixement urbà. Durant el primer terç del segle XX es van enderrocar els panys de muralla que impedien aquesta expansió urbanística, i només quedaren en peu els que no destorbàven les noves construccions d'habitatges. Actualment les muralles ofereixen unes panoràmiques excepcionals de la ciutat.   
Publicitat
  • Què fer
  • Centre

La Basílica de Sant Fèlix, o Sant Feliu, va ser el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L’església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. És, de fet, una de les obres gòtiques més representatives, sobretot pel campanar. Destaca, també, els vuit sarcòfags romans i paleocristians, que van ser recollits al mateix lloc en construir-se l’església. A més, és clar, del sepulcre gòtic de Sant Narcís, patró de Girona. 

  • Què fer
  • Centre
Convent de Sant Domènec
Convent de Sant Domènec
El convent de Sant Domènec de Girona, fundat l'any 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal, és un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i l’església, d’estil gòtic. A més, constitueix un dels models més rellevants d’orde mendicant a Catalunya. Després de l’exclaustració l’any 1822, el convent va ser destinat a caserna fins l’any 1945, que els militars van abandonar-la i es van iniciar la restauració. Des de principis del 2000 acull la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. 
Publicitat
  • Què fer
  • Eixample
La Farinera Teixidor
La Farinera Teixidor

La Farinera és una de les obres més representatives del modernisme a Girona. Un edifici que l’industrial Alfons Teixidor va encarregar a l’arquitecte Rafael Masó i que incloïa l’habitatge de la família, el cos d’oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. Pot semblar estrany trobar una fàbrica al bell mig de la ciutat, però l’any 1910, quan es va construir, pertanyia al municipi de Santa Eugènia de Ter. La funció de l’edifici queda revelada des de l’exterior gràcies a la teulada i la cúpula blanques: “¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines” va dir el mateix Masó. L’edifici, per cert, té influències de Gaudí, Charles Rennie Mackintosh i de la Sezession vienesa i, actualment, és la seu del diari El Punt Avui.  

  • Què fer
Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­vos les esportives o agafeu les bicis i, amb els nens, ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants . Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós amb una gratificació final en ambdós casos: unes vistes espectaculars que compensen les exigències del camí. Masos amb torres fortificades i el monestir benedictí del segle XI fundat per Ermessenda són punts de molt interès que trobareu en el recorregut. Una excursió fantàstica.
Publicitat
  • Què fer
  • Sud
A l'entrada (o la sortida) sud de Girona hi ha un lloc que segur que la majoria el desconeixeu. I mira que està a la vora de dos grans superfícies la mar de freqüentades com són el Decathlon i el Media Markt. Es tracta d'un dels espais lúdics més ben equipats i situats de la ciutat. Un parc urbà sense pol·lució. Miracle! Podríem dir que l'espai es divideix en cinc parts: una de jocs infantils, una altra d'aparells per a infants a partir de 5 o 6 anys i fins als 10 o 11, una pista poliesportiva equipada amb cistelles de bàsquet i porteries, una zona diàfana al voltant de la pista per practicar altra mena de jocs o esports (fresbee, per exemple) i una zona amb bancs i parterres apta per seure a l'ombra dels arbres i abandonar­-se a la lectura. A dues passes, a l'altra banda del carrer, el Bosc de la Pabordia, un bosc antic, dels pocs que hi ha al país, designat terapèutic i saludable.
  • Què fer
  • Est
La Torre Gironella és una antiga fortificació de Girona i el punt més alt de la muralla romana. Es té constància de la seva existència des de l’any 994, tot i que algunes restes trobades senyales que podria haver estat el primer assentament ibèric. Actualment la Torre Gironella és una barreja d’èpoques: bases romanes, llenços medievals i posteriors reforços i ampliacions. Segons la llegenda, va ser fundada per Gerió.
Publicitat
  • Què fer
El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més importants de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de la ciutat, a la riba esquerra del riu Galligants. Tot i que no es coneix la data de fundació del monestir, hi ha documentació des de finals segle X. De fet, se sap que l’any 1131 Ramon Berenguer el Gran va fer un important donatiu per sufragar les obres. Es tracta d’un monestir de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d'esfera. La disposició de l’absis del costat nord i la porta arcaica,-força anòmales-, fa pensar en l’existència d’un edifici anterior. Des del 1857 és la seu del Museu d’Arqueologia. 
  • Què fer
  • Rutes i passejades
El Castell de Sant Miquel és un conjunt arquitectònic al cim del Puig, entre Celrà i Girona i una de les rutes verdes més habituals de les comarques gironines. Les restes més antigues són de l’època medieval i corresponen a una possible torre de guaita, a un tram de muralla i a una ermita amb absis poligonal i fortificat. De la torre, no se’n conserva cap referència escrita; l’ermita, en canvi, estava dedicada a Sant Miquel i va ser aixecada en estil gòtic a mitjan segle XV. Una curiositat: Durant la Guerra dels Matiners s'instal·là sobre les ruïnes de l'absis de l'ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. La situació del castell és estratègica: domina visualment les valls de Sant Daniel i Celrà.
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • La Selva
Bosc de Castanyet
Bosc de Castanyet
L’interior de la comarca de la Selva es coneix com La Comarca de l’Aigua i d’això, a Santa Coloma de Farners, no en falta. Només en visitar les fonts del Parc de Sant Salvador ja ens hi tiraríem el dia, però és als boscos de Castanyet on les déus i els hi ha dibuixat un bosc encantat on hi ha tants verds, tanta energia i tanta pau que fins i tot s’hi ha instal·lat un santuari budista on s’hi fan retirs de tres anys. La nostra proposta, tranquils, es pot fer en un sol dia. Amb una parada prèvia per a un esmorzar o un vermut a l’Hostal de Castanyet, una casa antiga amb taules parades amb estovalles de quadres i gossos simpàtics que us donaran la poteta a canvi d’un tros d’entrepà, ens podrem perdre després pel bosc o arribar fins a l’antic nucli de Castanyet, on encara s’alça una església romànica i alguns masos habitats ininterrompudament des de fa segles.
  • Què fer
  • Exposicions
  • Centre
Casa Masó
Casa Masó
La Casa Masó és la casa natal de l’arquitecte gironí Rafael Masó (1880-1935) i una de les obres més importants de la seva arquitectura. A més, és l'única que està oberta al públic de les famoses cases del riu de Girona. La casa s'ha conservat amb el mobiliari i la decoració de l'època noucentista, i també ofereix unes vistes inèdites de la ciutat. 
Publicitat
  • Què fer
El Pelut de la Pilastra, El fill de la muntanya, la nimfa Mifegínia o El fill del tro són els noms dels personatges principals de la llegenda més popular del poble, que habiten a les Deveses de Salt, un paratge agronatural a través del qual hi transcorre part del curs del Ter abans de comparèixer a la ciutat. Els personatges, a més, donen nom a les rutes que proposen els responsables del parc, algunes adaptades íntegrament per a cadira de rodes, d'altres parcialment, pensades per a descobrir la riquesa i diversitat naturals de l'espai. Són 310 hectàrees on hi operen diverses associacions de defensa de la natura que organitzen activitats, amb circuits d'orientació senzills aptes per a tots els públics, rutes per córrer seguint les Vies Verdes o el Camí de Sant Jaume, però aquest espai també acull d'altres activitats com rutes amb carro, en bicicleta, a cavall o amb poni, jornades d'anellament d'ocells i piragüisme (caiac).
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Eixample

El Parc de les Ribes del Ter ressegueix el traçat del riu, des de Fontajau fins davant les Deveses del Pont Major. L'atractiu de la zona, a part de la bellesa de l'indret, és la seva riquesa i varietat zoològica; els observatoris ornitològics ofereixen una bona oportunitat per contemplar les aus que hi niuen.

 També s’hi poden observar insectes, amfibis i peixos. Els dissabtes al matí l’Asociació de Guíes de Turisme de Girona organitza  visites guiades naturalistes  per a tothom, accesible per perones amb movilitat reduida i servei d’intèrpret en llengua de signes.

Publicitat
  • Què fer
  • Centres culturals
  • Centre
Centre Cultural La Mercè
Centre Cultural La Mercè
És el punt d’acollida per a totes les persones interessades en l’art i les lletres. El Centre Cultural La Mercè, creat l’any 1984, ofereix una pila d’activitats: exposicions, conferències sobre literatura, poesia o cinema, concerts, teatre… La Mercè mai no para. De fet, el seu objectiu és proveir la ciutar de Girona d’un espai obert a l’activitat cultural. I ho fa, a més, en un marc incomparable: un antic convent del segle XIV que, durant els segles XIX i part del XX, va ser utilitzat com a hospital militar. Això sí, de l’antiga arquitectura, només se’n conserva l’estructura de planta quadrada i l’església annexa al campanar, que ha esdevingut l'Auditori de la Mercè.
  • Què fer
  • Centres culturals
  • Santa Eugènia

Al Centre Cívic Santa Eugènia tenen una cosa clara: l’acció cultural és i pot ser un bon vehicle de cohesió social del barri. Per aquest motiu, les activitats, cursos, exposicions i conferències no paren: Dansa creativa, dibuix, fotografia, chi-kung o les múltiples varietats de ioga. L’edifici, a més, té la seva particular història: es tracta d’una antiga masia del segle XV, el Mas del Marquès de Camps. La casa es va anar remodelant al llarg dels segles i, a començaments del XX, hi vivien tres famílies es espais diferents: Can Abres, Can Dositeu i Can Ninetes, que és tal com coneixem actualment l’espai. 

Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.
  • Què fer
  • Centre
El Museu d’Arqueologia de Girona, ubicat al Monestir de Sant Pere Galligants, acull els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments gironins, des de la prehistòria fins a l’edat mitjana: restes d’Empúries, làpides i escultures de la Gerunda romana, epigrafia medieval… Tot i que el mateix edifici és un motiu de visita: el Monestir de Sant Pere Galligants és una de les mostres més notables del romànic català del segle XII. Una curiositat? Fins l’any 1976 en què es crea el Museu d’Art, el MAC també aplegava col·leccions d’art com a Museu de Belles Arts.  
Publicitat
  • Què fer
  • Eixample
La casa Teixidor, coneguda per tots com la  'Casa de la Punxa, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La Punxa va ser, també, construida per Rafael Masó entre 1918 i 1922.  La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una clara reminiscència modernista, tot i que, curiosament, la resta de l'edifici es caracteritza per la simplificació formal en el tractament de la façana. L'any 1979 el Col·legi d'Aparelladors va adquirir l'edifici i el va restaurar. 
  • Què fer
  • Centre
Aquesta és una de les poques incursions que farem al Barri Vell. EL carrer del Portal Nou és un carrero estret que, en ocasions, no permet admirar com cal algunes de les meravelles arquitectòniques que alberga. Com ara les cases Dalmau i Rigau, obra de l'arquitecte Joan Roca Pinet en la seva etapa de racionalisme formal. La millor manera d'observar aquestes dues cases, molt properes, és enfilats a la muralla de Girona
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Tots hi hem passat i tots tenim fotos d'aquesta joia. La casa Agullana, coneguda erròniament com a Palau del Vescomtat i també com a casa Fontcuberta, és un edifici format per dos cossos (la més vella ja existia al segle XIV!), situats a banda i banda de l'escalinata de Sant Domènec, que van ser units l'any 1631 per un pont cobert, d'arc rebaixat. L'interior de l'edifici, de planta irregular a causa dels desnivells del terreny, ha sofert al llarg dels anys una pila de modificacions. 
  • Què fer
  • Centres culturals
  • Centre
Casa de Cultura
Casa de Cultura
La Casa de Cultura, situada al bellmig de la ciutat, és una fundació pública de caràcter cultural promoguda per la Diputació de Girona amb l’objectiu de fer més àgil la gestió del centre i les iniciatives culturals que desenvolupa arreu de la demarcació. Hi podem trobar exposicions culturals itinerants, cursos de temes tan diversos com humanitats, psicologia o idiomes, cicles i fins i tot concerts de música.  
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Els Banys àrabs de Girona són uns banys públics de l’època romànica que imiten les termes romanes, els banys musulmans i les mikwàs jueves, una tradició que es va recuperar a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L’edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XII, etc… La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast va cedir les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del setge de 1285 van ser enderrocats i, poc després, Jaume II va fer una donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís. Probablement van deixar de funcionar cap al segle XVI. 
  • Què fer
  • Centre
Casa Salieti
Casa Salieti
La Casa Salieti és La Casa Salieti és un casal del segle XIV que Rafael Masó va reformar entre 1910 i 1911 per encàrrec de Joan Salieti, un empresari de la indústria del paper molt influent en la societat gironina de l'època i client habitual de Masó. La intervenció del popular arquitecte es va centrar en l'escala d'accés a la planta noble, on va utilitzar els arcs i capitells de les arcades gòtiques preexistents. En els interiors, predomina l'estètica neomedievalista on, fins i tot, Masó va dissenyar una làmpada de sostre, una làmpada de peu i un penja-robes de ferro forjat. A més, en una de les sales de la planta noble es conserva un fris pintat per Joan B. Coromina que representa el poema Canigó de Jacint Verdaguer. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. , un empresari de la indústria del paper molt influent en la societat gironina de l'època i client habitual de Masó. La intervenció del popular arquitecte es va centrar en l'escala d'accés a la planta noble, on va utilitzar els arcs i capitells de les arcades gòtiques preexistents. En els interiors, predomina l'estètica neomedievalista on, fins i tot, Masó va dissenyar una làmpada de sostre, una làmpada de peu i un penja-robes de ferro forjat. A més, en una de les sales de la planta noble es conserva un fris pintat per Joan B. Coromina que representa el poema Canigó de Jacint Verdaguer. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Al Coll dels Belitres, el pas fronterer entre Portbou i Cerbère, que encara avui fa olor a punt i final, hi trobem un dels Espais de Memòria Transfronterers del Museu de l’Exili. Bateries de canons i plafons explicatius ens parlen de la retirada dels republicans al final de la Guerra Civil, però uns centenars de metres en direcció al mar hi trobem testimonis d’una altra guerra. Una petita construcció, coneguda com la Caseta dels Alemanys, indica el punt més al sud d’Europa on hi van arribar les forces del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial tot vigilant el pas de vaixells cap a França. El paisatge és al·lucinant i les històries de nazis tenen molta tirada, així que un selfie ens farà quedar com uns autèntics culturetes. Si a més triem un dia de tramuntana –compte, però, en acostar-se als penya-segats- el dramatisme de la foto està assegurat.  
  • Què fer
  • Eixample
Les tètriques casernes militars que ocupaven un lloc privilegiat a Girona, en l'espai que hi ha al rectangle de formen la carretera de Barcelona, Oriol Martorell, Migdia i Pau Vila, afortunadament van desaparèixer, per deixar un espai enorme, víctima en part de l'especulació immobiliària però, paradoxalment, el que no han esdevingut edificis s'ha convertit en un meravellós parc ideal per a la mainada, on poden patinar, jugar a fresbee, observar els ànecs coll­verds de la bassa artificial ­botits com rènecs de tant de pa i ganxitos­ o gaudir dels dos parcs infantils que hi ha instal·lats a banda i banda de parc, mentre els pares fan el vermut tranquil·lament a la terrassa del bar del parc ja que, malgrat la seva extensió, aquest compta amb una tanca perimetral que dóna una certa sensació de seguretat i recolliment. Els caps de setmana, quan hi fa bon temps, no és estrany topar amb concerts improvisats, contacontes, titelles o festes diverses.
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Refugi Antiaeri del Jardí de la Infància
Refugi Antiaeri del Jardí de la Infància
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va representar un punt d'inflexió dins la història sobre nuclis de població de la reraguarda. Per això moltes ciutats i pobles de la reraguarda van articular la projecció i la construcció d'un tipus específic d'arquitectura bèl·lica: els refugis antiaeris. Es calcula que a les comarques catalanes se'n van construir més de 2.000 (uns 1.400 només a Barcelona) i Girona no va ser pas una excepció. L'únic refugi gironí obert a dia d'avui és el del Jardí de la Infància. Aquest refugi, construït l'any 1938, ocupa sota terra quasi el mateix espai físic que el jardí de la superfície i permetia donar protecció a més de 600 persones. Per conferir-li més seguretat en cas d'un impacte directe, tota la superfície exterior es va cobrir amb un túmul de terra de forma vagament piramidal d'uns dos metres d'alçada.
  • Museus i institucions
  • Història
  • Centre
Als gironins ens grada explicar històries de manera que un recorregut pel Passeig Arqueològic, o Passeig de la Reina Joana, pot ser apassionant. Mai en un espai tan breu pel que fa a longitud s'hi havien congriat tantes llegendes, entre la realitat i la ficció, com la del fantasma de la jueva Torana, la de la Majordoma, els forats a la muralla de la Guerra del Francès, la muntanya de Montjuïc des d'on ens bombardejaven els francesos, i els seus orígens, la Torre Gironella, el Jardí de la Francesa i, com a cirereta del pastís, la bruixa de pedra de la Catedral. Terror, amor, aventures, càstigs divins... hi teniu tots els ingredients possibles. Un a mica d'informació prèvia, una altra mica de traça explicant rondalles, uns entrepans, unes mantes i podeu passar un matí o una tarda sencers explicant contes apassionants cada 25 metres. El mobiliari urbà i les extensions de gespa hi ajuden molt.
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Centre
Si volteu pels camins entre la Torre Gironella i la Font del Bisbe trobareu un petit prat amagat amb un banc, algunes restes arqueològiques i poca cosa més. Tampoc hi ha cap plafó ni referència a la jueva en qüestió, injustament desconeguda malgrat haver donat nom a aquest racó modest i romàntic. A l'estiu s'hi està fresc i l'espessa vegetació hi crea una intimitat que segur que era molt del gust de la damisel·la. Potser ho feia servir per a encontres galants o potser per estudiar matemàtiques, que les jueves eren molt seves.
  • Llocs d'interès
  • Parcs i jardins
  • Eixample
El Parc de la Devesa és el parc urbà més gran de Catalunya i un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat, sembla donar la benvinguda al visitant que arriba per l’oest a la ciutat de Girona. El Parc està format per més de 2500 plàtans plantats l’any 1850. Actualment, tot i la carretera, el creixement de la ciutat ha fet desaprèixer l'antiga sensació de llunyania i ha contribuït a la seva integració a la metròpoli. Tot i així, és un bon indret per marxar de l’entorn urbà i gaudir d’activitats com les Barraques durant les Festes de Sant Narcís les exposicions i mostres a la Fira de Girona o el mercat setmanal del dissabte.
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Jardins de la Francesa
Jardins de la Francesa
 Els jardins de la francesa son un espai restaurat amb un jardí damunt l’antiga vivenda de la seva propietaria, Madame Matieu. Explica la llegenda que un dia l’arquebisbe al veure la jove francesa s’hi va encapritxar i la va convidar a sopar alguna cosa típica catalana,  així quan va arribar a casa  va encarregar a la seva criada que preparés una butifarra. La criada del clergue, gens conforme amb la trobada, va prepara butifarra però enlloc de sal li va afegir sucre. El capellà es va indignar amb l’equívoc en canvi la francesa va quedar fascinada pel deliciós i dolç plat. Avui encara es poden trobar a Girona butifarres dolces que tenen com el capellà i la francesa, seguidors i detractors!
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Oest
Entre la Devesa de Girona i la saltenca s'estén la plana de l'horta de Santa Eugènia. Els pagesos de tota la vida que han vist com la ciutat se'ls anava acostant conviuen amb els horticultors urbans que conreen els espais cedits per l'ajuntament, i tots els amb els passejants i ciclistes del carril bici. És un indret bonic, on hi podem escoltar la fressa de l'aigua de la séquia mentre hi fem un passeig tranquil. Hi trobarem gallines picant a terra i potser ens oferiran unes tomates acabades de collir. Com rebutjar aquests plaers rurals a cinc minuts del centre?
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
 Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès. 
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Oest
El parc del Domeny és de les zones verdes més joves de Girona i, possiblement, també de les més desconegudes. Ubicat entre la carretera de Sant Gregori i el carrer de Bolaño, aquest espai ho té tot per passar-hi un matí amb la família sense que l’avorriment faci acte de presència. Dues tirolines, un rocòdrom, una zona de jocs infantils i taules de ping-pong no deixaran que els nens i nenes es quedin sense idees a l’hora de jugar. A més, el parc també té una àrea destinada a la petanca i un espai per a fer skateboard. I, per agafar forces després de gastar energia, podeu fer un pícnic a les taules habilitades per a aquesta funció.  
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat