40 llocs de Girona que no et pots perdre

La Catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.

 Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès. 

Josep Pla ho tenia clar: “No crec que n'hi hagi cap, en aquest país ni en molts d'altres països, de semblant”. La Casa-Museu Dalí és una petita casa de pescadors, situada a Portlligat, on el pintor va viure i treballar habitualment des del 1930 fins a la mort de Gala, l’any 1982. Per dins, té una estructura laberíntica i un munt de petites sales, i, a més, la decoració està formada per objectes inconnexos que Dalí va anar col·leccionant. Per fora, destaca l’ou gegant a dalt del teulat ja que, segons l’artista, es tractava d’una casa “intrauterina”. Per cert, per la casa, convertida en museu des de la mort de Dalí, hi van passar personalitats de l’època com Walt Disney o la Duquesa de Windsor.

El convent de Sant Domènec de Girona, fundat l'any 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal, és un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i l’església, d’estil gòtic. A més, constitueix un dels models més rellevants d’orde mendicant a Catalunya. Després de l’exclaustració l’any 1822, el convent va ser destinat a caserna fins l’any 1945, que els militars van abandonar-la i es van iniciar la restauració. Des de principis del 2000 acull la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. 

La Basílica de Sant Fèlix, o Sant Feliu, va ser el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L’església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. És, de fet, una de les obres gòtiques més representatives, sobretot pel campanar. Destaca, també, els vuit sarcòfags romans i paleocristians, que van ser recollits al mateix lloc en construir-se l’església. A més, és clar, del sepulcre gòtic de Sant Narcís, patró de Girona.

 Els jardins de la francesa son un espai restaurat amb un jardí damunt l’antiga vivenda de la seva propietaria, Madame Matieu. Explica la llegenda que un dia l’arquebisbe al veure la jove francesa s’hi va encapritxar i la va convidar a sopar alguna cosa típica catalana,  així quan va arribar a casa  va encarregar a la seva criada que preparés una butifarra. La criada del clergue, gens conforme amb la trobada, va prepara butifarra però enlloc de sal li va afegir sucre. El capellà es va indignar amb l’equívoc en canvi la francesa va quedar fascinada pel deliciós i dolç plat. Avui encara es poden trobar a Girona butifarres dolces que tenen com el capellà i la francesa, seguidors i detractors!

Les ruïnes d’Empúries és un dels dos assentaments grecs que, fins a dia d'avui, coneixem a la península Ibèrica. Es tracta d'un conjunt històric que engloba diferents cultures: els grecs (segle VI aC.) i els romans (any 218 aC.), tot i que la majoria de les restes visibles actualment corresponen a l'època en què la ciutat grega i la romana estaven unides en un sol municipi. De la ciutat romana cal destacar els mosaics de les grans domus (cases), el fòrum o la porta principal de la muralla. I de la ciutat grega, destaquen el temple d'Asklepios i l'escullera hel·lenística. 

Aquest jardí particular allotja la magnòlia més gran d’Europa i centenars de curiositats botàniques dutes de tots els extrems del món per la família Garolera, una nigassa de propietaris rurals que van convertir el seu jardí privat en un microcosmos botànic màgic i misteriós. La família obre la finca dos cops l’any, per les festes de primavera i de tardor, però es pot concertar una visita trucant a l’Oficina de Turisme d’Arbúcies. Un cedre de l’Himàlaia que dóna com fruits pinyes d’un vermell brillant, camèlies japoneses pàl·lides i delicades com una noia en kimono o nenúfars de regions remotes són algunes de les espècies que ens hi donen la benvinguda. La casa, una mansió de finals del segle XIX que durant la Guerra Civil serví de refugi a centenars de criatures, no es pot visitar però recomanem una discreta ullada per les finestres per poder-hi apreciar un estil d’altres temps meravellosament conservat.

Si us tornen bojos els mercats d’artesania, ja teniu plans per al segon dissabte de cada mes. La plaça porxada de l’Assumpció acull una vegada al mes les parades dels artistes de La Volta, un projecte que impulsa l’art km 0 al barri de Sant Narcís. En aquest ‘hub’ artístic hi trobareu serigrafies personalitzades, mobles restaurats, decoració artesanal i molta creativitat ‘made in Girona’. Amb els reptes de recuperar oficis analògics i plantejar l’artesania des d’una nova mirada, La Volta farà caure la bava a tots els fans de les iniciatives locals, artístiques i diferents.  

Potser encara no hi heu estat, perquè està ben amagada entre els carrers del Barri Vell. Amb només 24 metres, la plaça del Raïm és la plaça més petita d’Europa. S’hi accedeix des de la plaça de les Voltes d’en Rosés i, encara que sembli mentida per les seves dimensions, temps enrere havia acollit un mercat de raïm. Si encara no l’heu trepitjat, aneu-hi i feu-hi fotografies: queden imatges molt boniques des de la plaça enfocant cap al cel.  

Un museu a l’aire lliure. El Bosc de Can Ginabreda (o ‘Bosc d’en Xicu’) és parc, bosc i exposició d’art a la vegada inspirat en les experiències de Bomarzo a Itàlia o les del parc Kroner-Müller d’Holanda. Es tracta d’un bosc típicament mediterrani d’uns 40.000 m2 amb roures, alzines, ginebres, pins, grèvols i… un grapat d’escultures de l’artista gironí Xicu Cabanyes que giren al voltant de temes com l’eròtica o la vida. Una experiència singular i innovadora. 

Si passeu per la Plaça Sant Fèlix i hi veieu algú fent un petó al cul d’una lleona de pedra no us espanteu! Expliquen que fa molts anys, al carrer Calderers hi havia “L’hostal de la Lleona”.  Aquest l’establiment tenia com a reclam  una columna encastada a la paret, amb una lleona que s’hi enfilava. Tothom que hi passava podia tocar-li el cul sense fer gaire esforç. Això es va convertir en un costum de tal manera que, fins i tot, quan un foraster visitava la ciutat se li recomanava que li toqués el cul perquè així mai marxaria de Girona i, si ho feia, hi tornaria. Amb el temps el costum va anar canviant i enlloc de tocar-li el cul se li fa un petó. Per si de cas recomenem seguir el costum, així segur que, si no sou de Girona, algun dia hi tornareu.

Sens dubte és el bar més bonic de tota la Costa Brava i un lloc ideal per executar-hi el tram final d’una seducció premeditada. Durant el dia podem gaudir de les vistes sobre un mar blavíssim i les roques de la Cala Banys sota els nostres peus. A la nit, l'indret esdevé íntim i romàntic i, malgrat estar a cinc minuts del centre de Lloret, només hi escoltarem el rumor de l'aigua i de les veus de les parelles enamorades. Les copes són d'altíssima qualitat. Un indret inoblidable i obligatori per descobrir l'altre Lloret.

El Teatre Municipal de Girona traspua història per les parets: construït per l’arquitecte Martí Sureda, es va inaugurar l’any 1860 amb el nom de Teatro de la Reina. Va ser, de fet, el primer teatre de la ciutat. Durant la Guerra Civil Espanyola, la CNT el va ocupar i socialitzar programant obres de caràcter social i anarquista. Després, el teatre va passar a mans de l’Ajuntament, anys més tard del Grup Proscenium i, finalment, ha retornat al consistori. El Municipal va tancar portes l’any 1999 per reformes i es va reinaugurar set anys després. Des de llavors, té una programació d’interès general i per a tots els públics.

Girona té el millor restaurant del món. Una frase tan fàcil de dir i, a la vegada, una realitat tan difícil d’aconseguir. Ho saben prou bé els tres germans Roca que, des del 1986, han picat pedra i aflorat enginy per arribar a fer possible un restaurant tan excepcional i excel·lent que qualsevol bon adjectiu qualificatiu corre el risc de quedar-se curt a l’hora de categoritzar-lo. Per als qui la cuina i les sensacions que pot transmetre el menjar en una taula són la seva màxima felicitat, llavors en Joan als fogons, en Josep a la sala i a la bodega, i en Jordi a la rebosteria, són els màxims creadors de felicitat. El seu objectiu diari és fer emocionar el client fent-lo viure una experiència màgica des que entra fins que surt. Per fer-ho possible, una setantena de professionals i els millors productes de proximitat i de tot el món estan al servei d’una cinquantena escassa de comensals. Però l’equació no es resoldria sense una tercera variable que engloba tradició culinària, avantguarda, investigació i la seva pròpia manera de ser i pensar. Sense perdre mai els seus orígens en la cuina catalana apresa de la seva mare i el restaurant familiar Can Roca, situat a pocs metres del Celler (i on cada dia hi van a dinar tot el personal), els tres germans han conquistat la gastronomia mundial fins i tot creant noves tècniques de cuina que han marcat tendència i que ara altres restaurants del món apliquen. T’atreveixes a viure-ho? Doncs des del 2013 hi ha un nou sistema de reserves p

El Pelut de la Pilastra, El fill de la muntanya, la nimfa Mifegínia o El fill del tro són els noms dels personatges principals de la llegenda més popular del poble, que habiten a les Deveses de Salt, un paratge agronatural a través del qual hi transcorre part del curs del Ter abans de comparèixer a la ciutat. Els personatges, a més, donen nom a les rutes que proposen els responsables del parc, algunes adaptades íntegrament per a cadira de rodes, d'altres parcialment, pensades per a descobrir la riquesa i diversitat naturals de l'espai. Són 310 hectàrees on hi operen diverses associacions de defensa de la natura que organitzen activitats, amb circuits d'orientació senzills aptes per a tots els públics, rutes per córrer seguint les Vies Verdes o el Camí de Sant Jaume, però aquest espai també acull d'altres activitats com rutes amb carro, en bicicleta, a cavall o amb poni, jornades d'anellament d'ocells i piragüisme (caiac).

Si alguna cosa defineix Girona és el riu Onyar i els ponts que uneixen el Barri Vell amb el barri del Mercadal, atravessar aquests ponts permet observar les cases que, a banda i banda, “miren” al riu i que canvien de color amb la posta de sol. Un dels ponts emblemàtics és el Pont d’Isabel II o Pont de Pedra: construït durant el regnat d’Isabel II. Per a aixecar-lo es va enderrocar el pont medieval de Sant Francesc o de Framenors. El pont, realitzat amb pedra de Girona, se sustenta damunt tres arcades rebaixades que es recolzen sobre dos pilars. Una inscripció en el centre recorda que va ser inaugurat l’any 1856. Per travessar la ciutat com si fòssim reis!

La Rambla de la Llibertat és un dels llocs més mítics de Girona. Un espai urbà destinat al passeig públic i delimitat per un conjunt d’edificis d’interès cultural, com la Casa Norat. Urbanitzada al segle XIII per a la celebració d’un mercat, deu el seu nom a l’Arbre de la Llibertat plantat l’any 1869 durant el Sexenni Democràtic. Originalment estava formada per una plaça ampla i llarga que anava des de l’Argenteria fins al carrer Abeuradors i continua per un carreró estret fins al Pont de Pedra. La Rambla continua essent un lloc de passeig i trobada dels gironins.

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.

Un dels espais més emblemàtics de Girona és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen, encara, l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’Europa i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a la ciutat. El Call es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. El Call, per cert, es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui és Barri Vell. Hi van arribar a viure una mitjana de 800 persones. Entre ells, per cert, el metge, poeta, filòsof i exegeta Mosse ben Nahman, més conegut com Bonastruc ça Porta.

És entrar a La Terra i que us agafin ganes de treure la ‘Moleskine’ i començar a acolorir esbossos, escriure versos, o encaminar uns acords d’aquella cançó que esteu component… Les històries afloren a bars com aquest del carrer de Ballesteries, una terra plena de creativitat i encant. Asseieu-vos sobre els coixins, a l’ampit de la finestra, i observeu les cases de l’Onyar: a veure si no us encalça la malenconia humida de la Girona monumental! I si no teniu el dia, agafeu-vos-ho amb calma, preneu-vos el vostre temps amb un te, un suc natural (consulteu el del dia, sempre us poden sorprendre amb noves combinacions), una cervesa artesana o una hamburguesa casolana. Només per trepitjar el mosaic i fer una ullada a la decoració, ja val la pena passar-hi una estona!

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

És l’aparador més emblemàtic de la ciutat i, per tant, un dels més fotografiats. El Colmado Moriscot és una petita botiga d’estil modernista creada l’any 1860 i agafada, per la família dels actuals propietaris, fa més de cinquanta anys. Tot i que el primer (o segon) que ens ve al cap quan pensem en el mític colmado són els licors, hi podem trobar mil i una curiositats per a tots els gustos i butxaques: Des de vins, infusions britàniques, espècies, productes de la terra, cerveses artesanes, embotits de l’Empordà… El Colmado és, també, una de les botigues més maques de la ciutat. Un establiment que ens transporta automàticament al segle passat. 

L’antic Hotel París, de Figueres, acull des de 1982 el Museu del Joguet de Catalunya on podem fer una ruta per la història i els avenços científics i tècnics de les joguines: des de les dels nostres avis i àvies fins a les de l’actualitat. Al Museu del Joguet hi trobem més de 4.000 peces entre zòotrops, animals i cavalls de cartró, baldufes, trens, nines i titelles, patinets, robots o màquines de vapor. I, evidentment, pràcticament totes elles acompanyades d’una fotografia de l’època, per saber com s’hi jugava. Una curiositat: alguns joguets havien pertangut a personatges il·lustres com Joan Brossa, Salvador Dalí, Federico García Lorca o Joan Miró. L’any 1999 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular i, el 2007, la Creu de Sant Jordi.

El paradís dels cinèfils. El Museu del Cinema ens convida a conèixer els ginys que van deixar bocabadats els nostres rebesavis i, alhora, a fer un tour per la història del setè art: del teatre d’ombres a la llanterna màgica, de la fotografia al cinematògraf dels germans Lumière, de Mèliés a la televisió, passant per Griffith i l’incomparable Charles Chaplin. Inaugurat l’any 1998 a l’antiga Casa de les Aigües, el Museu del Cinema disposa d’un ampli ventall de cursos, activitats i exposicions: projeccions de pel·lícules, cursos especialitzats, tallers infantils… I, evidentment, sempre podem perdre’ns per la col·lecció Tomàs Mallol. 

El Museu Dalí no necessita presentació. Inaugurat l’any 1974 i construit sobre les restes de l’antic Teatre Municipal de Figueres, és considerat l’última gran obra de Salvador Dalí. De fet, va ser concebut i dissenyat per l’artista amb l’objectiu d’oferir al visitant una autèntica experiència i endinsar-lo en el seu particular i genial univers. Dins, la col·lecció permet copsar la trajectòria artística de Dalí, des de les primeres experiències artístiques més centrades en l’impressionisme i el cubisme, el surrealisme, la mística nuclear i la passió per la ciència, fins arribar a les últimes obres que va pintar. A més, també hi trobem obres d’Antoni Pitxot, El Grego i Duchamp entre d’altres. Dues curiositats: Dalí va ser batejat a l’església del davant i, com sabem, està enterrat en el mateix teatre.

Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­vos les esportives o agafeu les bicis i, amb els nens, ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants . Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós amb una gratificació final en ambdós casos: unes vistes espectaculars que compensen les exigències del camí. Masos amb torres fortificades i el monestir benedictí del segle XI fundat per Ermessenda són punts de molt interès que trobareu en el recorregut. Una excursió fantàstica.

Tossa de Mar acull un dels castells de Girona més emblemàtics. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.

La Fontana d’Or, palau gòtic i romànic creat a principis del segle XII i declarat monument històric nacional l’any 1921, és la seu, actualment, del CaixaForum de Girona. L’edifici, d’arquitectura civil, s’estructura en quatre plantes: soterrani, planta baixa i dos pisos. Des del carrer Ciutadans, l’Obra Social LaCaixa ofereix una àmplia oferta social, cultural i educativa: tallers, concerts de música clàssica, tertúlies, exposicions, teatre i fins i tot cursos de temes tan diversos com l’art, la música, el pensament, la ciència i les arts escèniques. Tot això sense oblidar les activitats familiars i per a tota la família.

Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets. 

“Le château de Gala, la Gala du château” així definia Dalí el Castell de Púbol. Una fortificació gòtica-renaixentista del segle XI que esdevingué centre de la baronia de Púbol i, als anys 70, residència i refugi de Gala. Un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri. De fet, Dalí no hi podia entrar si abans no ho demanava per escrit. Tot i que, evidentment, va ser ell l’encarregat de la decoració: quan el va comprar, el Castell estava molt deteriorat, amb els sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. El geni va optar per no amagar l’aspecte ruïnós i utilitzar les parets i sostres semiderruïts per crear espais insospitats i dimensions contrastades. Si hi aneu, fixeu-vos, sobretot en les representacions pictòriques als murs, les falses arquitectures, el barroquisme tèxtil o la simbologia de caire romàntic. No té desperdici. I, per acabar, una curiositat: sabeu que Gala va ser enterrada aquí? Dalí va dissenyar el mausoleu pels dos, però, finalment, ell va decidir romandre per sempre més al Teatre-Museu de Figueres.

Si us perd el romànic i el gòtic, feu via cap al Museu d’Art. El centre, fundat l’any 1976 a l’antic Palau Episcopal de Girona, té la tercera col·lecció d’art d’aquests dos períodes més important de Catalunya. A més, es pot contemplar l’art gironí a través de les èpoques: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. No en teniu prou? Al Museu d’Art també trobareu sales dedicades a la ceràmica, al vidre, l’art propi de la litúrgia catòlica i exposicions temporals. I, evidentment, no us podeu perdre la ruta pels espais singulars del Palau: el Saló del Tron, la Presó Episcopal, la Capella del Bisbe i el Mirador, que ofereix una de les millors vistes sobre Girona.

És el punt d’acollida per a totes les persones interessades en l’art i les lletres. El Centre Cultural La Mercè, creat l’any 1984, ofereix una pila d’activitats: exposicions, conferències sobre literatura, poesia o cinema, concerts, teatre… La Mercè mai no para. De fet, el seu objectiu és proveir la ciutar de Girona d’un espai obert a l’activitat cultural. I ho fa, a més, en un marc incomparable: un antic convent del segle XIV que, durant els segles XIX i part del XX, va ser utilitzat com a hospital militar. Això sí, de l’antiga arquitectura, només se’n conserva l’estructura de planta quadrada i l’església annexa al campanar, que ha esdevingut l'Auditori de la Mercè.

El Museu d’Història de Girona és una cita imprescindible per dos motius: el contingut i el continent. L’edifici, un antic convent de Sant Antoni del segle XVIII, ha estat testimoni d’una trajectòria singular: primer va ser un casal gòtic, després es va convertir en el convent de frares caputxins que tots coneixem, a finals del XIX va esdevenir un Institut i, des del 1981 acull el Museu d’Història. Dins, també podeu fer un recorregut per la història de la ciutat: des de la seva fundació a l’època romana fins el franquisme. A més, ofereix una programació variada d’activitats i exposicions temporals.

Considerat un dels jardins botànics més macos de Catalunya, on les espècies vegetals més característiques de la zona es barregen amb arbres i plantes procedents dels cinc continents, i s’integren, a la vora del mar, amb el bellíssim paisatge natural de la Costa Brava. Situats entre els municipis de Palafrugell (10 hectàrees) i Mont-ras (7 hectàries), en la comarca del Baix Empordà (Girona), els jardins són, per la seva singularitat, un espai únic. Naturalesa, art, cultura i història s’uneixen en aquest enclavament de 17 hectàrees que reuneix més de mil espècies botàniques procedents de tot el món, així com escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals.

Si us apassiona la història, aquest és el vostre museu. El Museu Memorial de l’Exili (MUME), inaugurat l’any 2007, és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. Situat a La Jonquera, el mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.  De fet, un dels objectius del museu és promoure l’estudi de l’exili com a constant històrica. Fita que s’aconsegueix, en part, gràcies a la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili, que, des del 2012, actua com a espai permanent d'estudi, reflexió, investigació i difusió de temes relacionats amb Walter Benjamin, la memòria i l’exili.

És típic sí, però al·lucinant. Aquesta zona de pícnic està situada a prop de l’estany de Banyoles i el Parc de la Draga. L'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la península Ibèrica. La zona de pícnic està vorejant l’estany, direcció Serinyà. Hi trobareu una vintena de taules, totes d’ús lliure menys les tres que estan més juntes, a prop del bar. Que, per cert, obre els caps de setmana a partir de les 11 del matí. I per què és al·lucinant? Perquè a menys d’un minut trobareu una zona amb gronxadors pels nens, el jaciment de la Draga, l’estany i, per rematar-ho, la zona de bany. Algú pot demanar més? 

El castell de Peralada, construit al segle IX amb el nom de Castell Toló, va ser el centre del comtat de Peralada i, actualment, està declarat bé cultural d’interès nacional. L’actual palau es va bastir després d’un incendi durant la invasió francesa de l’Empordà, a la croada contra Catalunya de Felip l’Ardit, l’any 1285. Cap al segle XIV es va començar a construir el palau gòtic, tot i que se’n conserven pocs vestigis de la construcció original ja que ha estat restaurat en diverses ocasions. El palau va ser adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla. Actualment la propietat segueix en mans de la família Mateu i, durant els mesos de juliol i agost, els jardins romanen oberts amb motiu del Festival Castell de Peralada.

El Parc de la Devesa és el parc urbà més gran de Catalunya i un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat, sembla donar la benvinguda al visitant que arriba per l’oest a la ciutat de Girona. El Parc està format per més de 2500 plàtans plantats l’any 1850. Actualment, tot i la carretera, el creixement de la ciutat ha fet desaprèixer l'antiga sensació de llunyania i ha contribuït a la seva integració a la metròpoli. Tot i així, és un bon indret per marxar de l’entorn urbà i gaudir d’activitats com les Barraques durant les Festes de Sant Narcís les exposicions i mostres a la Fira de Girona o el mercat setmanal del dissabte.