Hi ha vida i pobles al·lucinants més enllà de Pals, Besalú i Cadaqués
Besalú, Pals, Cadaqués, Girona, Peratallada... les comarques gironines estan plenes de pobles i ciutats espectaculars. Pobles i ciutats que mai ens cansem de visitar i fotografiar. En canvi, quan algun amic decideix pujar un cap de setmana i ens demana quins són els més imprescindibles, els més bonics, sempre triem els mateixos. Per això, en aquesta guia ens hem proposat reivindicar els pobles que no surten a les guies. Els pobles que, fins i tot i sense cap raó, hem titllat de lletjos. Si ens n'hem deixat algun, no dubteu en dir-ho als comentaris.
Siguem sincers: Tots, o gairebé tots, passem de llarg per Portbou. Com a molt, fem una parada estatrègica per esmorzar o berenar abans d'arribar a França. Si optem per allargar una mica l'àpat descobrirem un petit poble que amaga petites joies com la platja del Pi, l'església de Santa Maria de Portbou, el Pantà o el restaurant Passatges. Paga la pena!
Si oblidem els milers de joves amb braçalets que ocupen l'avinguda Just Marlès cada estiu i les notícies que sovint surten als mitjans de comunicació, descobrirem que Lloret de Mar té alguns dels bars més bonics, exclusius i elegants de la Costa Brava, unes platges al·lucinants i uns restaurants per llepar-se’n els dits. Potser ja comença a ser hora de valorar Lloret de Mar com cal. I sí, la foto que il·lustra aquest text és de Lloret. Sembla un paradís tropical, però el tenim ben a prop.
Si ens centrem únicament en l'urbanisme, potser hauríem de donar la raó als que critiquen Platja d'Aro. Però una vila és molt més que els seus edificis, oi? I Platja d'Aro té unes platges al·lucinants (com la cala del Pi o la Rovira), restaurants que cal conèixer (com la Calma o 5 by Víctor Trochi) i racons brutals com els del Camí de Ronda de Platja d'Aro a Sant Antoni. Un altre poble, per cert, un xic massa infravalorat.
La Selva, ho hem dit molts cops, és l'altre gran oblidada quan parlem de les comarques gironines. I, si pel que sigui, apareix en una llista dels territoris més bonics, només es destaca Tossa de Mar, Osor o, com a molt Amer. En canvi, sovint oblidem Hostalric. Nosaltres el volem reivindicar per diverses raons: El seu conjunt arquitectònic va ser declarat monument històric nacional. De fet, conserva un dels llegats més al·lucinants de l'època medieval catalana: la Torre dels Frares, la del Convent, el recinte murallat… Una de les millors fotos, per cert, les podreu fer des de dalt del castell.
Quants cops hem sentit dir la frase: "Sant Gregori només té la carretera principal"? Doncs no, amics. Sant Gregori és molt més que això: Per començar, està al bell mig de la naturalesa i, pels més escèptics, si camineu fins a la Font d'en Coromines per exemple, us trobareu envoltats d'un paisatge que no té res a veure amb el que esteu acostumats. Punt dos: Té muntanyes com la de Sant Grau a tocar. Punt tres: la zona més antiga, la que envolta l'església, té molt d'encant. Punt quatre: s'hi menja molt bé (Maràngels, El Racó d'en Pep...). I, de pas, abans de marxar, podeu aprofitar per comprar carn (sobretot de porc) a la carnisseria del Valvi. Està per llepar-se'n els dits!
Un altre lloc de pas que té (una mica) més d'encant del que sembla. D'entrada, el Castell de Requesens pertany a La Jonquera. O sigui que si esteu per allà i decidiu dormir en un lloc "poc habitual", el castell està disponible. També per sopar. Més coses: la Serra de l'Albera, els estanys, diversos monuments megalítics com el Dolmen dels Estanys o el del Canadal... La conclusió? Que La Jonquera és molt més que un lloc de pas on anar a comprar.
Discover Time Out original video
