7 platges de la Costa Brava que ens enamoren

El fons marí, totalment cristal·lí, la sorra semi gruixuida i les cases de pescadors són dos dels elements més característics de Cala S'Alguer, una platja completament verge que sembla aturada en el temps. Gairebé mai està massificada,- de fet és de les més tranquil·les de la Costa Brava fins i tot a ple estiu-, i, gràcies a les casetes de colors del voltant, forma un quadre d'una bellesa incomparable. Potser ens estem posant molt bucòlics, però quan hi aneu, ho entendreu. De fet, l'any 2004 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional.  Ara bé, si és tan tranquil·la és, principalment, perquè no s'hi pot accedir amb cotxe. De fet, per arribar a la cala haureu de travessar un bosc de pi blanc, d'uns 200 o 300 metres. A l'entrar, el primer que veureu, a més de la immensitat del mar, són les casetes. Cala s'Alguer era, de fet, un antic nucli de pescadors, originari del segle XVI, i totament integrat a l'entorn. La platja fa uns 60 metres de llargada i, evidentment, no disposa de dutxes, lavabos ni serveis. I tampoc cal. Ens encanta. 

Hi ha platges que s'han de veure, viure i gaudir. Un bon exemple és aquesta. Gola de Ter o la platja de la Fonollera és una de les platges més tranquil·les de la Costa Brava. I, alhora, una de les més singulars ja que és on desemboca el riu Ter de manera que podem trepitjar, alhora, aigua dolça i aigua salada. De fet, a mesura que ens apropem al mar, podem observar com el riu forma llacunes a la pròpia sorra. Ara a aquest paisatge idíl·lic sumeu-li la majestuosa presència de les Illes Medes al fons. Això sí, no espereu trobar dutxes ni ‘xiringuitos’, a la Gola de Ter l’única presència humana ens arriba a través d’unes quantes masies força llunyanes. En definitiva, una autèntica delícia que t'obliga a preguntar-te: "De debò cal agafar un avió per anar a una platja del Carib?"

A un racó de la platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, trobem un petit paradís: una petita cala on es banyaven les dones. Explica la llegenda (que podreu contrastar parlant amb els més grans de la vila) que els homes es banyaven a la Platja Gran i les dones a la Mar Menuda. Aquesta cala petita, íntima i d’aigües tranquil·les, s’ha convertit, amb el temps, en la preferida de moltes famílies. A més, esclar, de lloc de peregrinatge de molts addictes a l’snorkel, ja que entre les seves roques hi ha una pila de peixos. Un d’aquells racons de la Costa Brava que s’ha de visitar. I, de pas, fototografiar! 

Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. De fet, és una petita joia que conté l'essència de la Costa Brava: està envoltada de roques i pins i l'aigua és absolutament cristal·lina. Tot i que l'accés no és excessivament difícil -però complicat si tens vertigen-, és més fàcil trobar-hi embarcacions que gent prenent el sol o fent immersió. Feu-nos cas i aneu-hi. No us en penedireu!

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. I encara que hi hagi embaracions: Cala Tavallera paga la pena. 

D'es Cranc, el Peix i la dels Mussols són tres cales molt estretes, llargues i encaixonades a es quals només s'’hi pot accedir des del Camí de Ronda. La petita zona de bany és, de fet, el tram de costa rocosa i plana que s’estén entre la Cala Ametller i la mateixa Cala d’es Cranc. Això sí: són ideals per fer snorkel i, de pas, triomfar a Instagram. El paisatge és al·lucinant! Una curiositat: El nom de la cala del Peix prové del fet que l’any 1912 hi va quedar embarrancada una balena rorqual.