Vall del Llémena
Vall del Llémena

8 raons per anar a Sant Martí de Llémena

El paisatge, la gastronomia, la història... motius per perdre's per la Vall del Llémena

Publicitat

Sant Martí de Llémena és un secret a veus. Un petit poble idíl·lic perdut enmig de la naturalesa on la contaminació no existeix i amb prou feines hi passen més de cent cotxes al dia. Carregueu el mòbil, agafeu les claus del cotxe i calceu-vos unes bones sabates, que us donem vuit raons per anar a Llorà i Sant Martí de Llémena. Vuit raons per perdre's per la vall i enamorar-se'n per sempre més. No ens creieu? La Vall del Llémena és addictiva! 

  • Què fer
  • Rutes i passejades
Per descobrir què s'amaga darrere de Can Fontsabeu
Per descobrir què s'amaga darrere de Can Fontsabeu
L’antiga fonda Fontsabeu fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però el rètol ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.
  • Cafeteries
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Voleu fer un vermut com els d'abans o dinar un bon plat tradicional fet amb les receptes de l'àvia? Poseu rumb a Cal Ganso. Voleu menjar una escudella i carn d'olla feta durant  a foc lent durant més de tres hores? Poseu rumb a Cal Ganso. Espai idíl·lic, cassoles fumejant i tracte familiar. I, si hi aneu durant els mesos d'hivern molt probablament trobeu la llar de foc encesa. Abans de marxar no us oblideu de demanar una ratafia amb gel, és casolana i deliciosa!
Publicitat

Visitar les gorgues de Llorà

Les gorgues de Llorà (també anomenades el Gorg del Diable) són, juntament amb les de Canet, la principal zona de bany de la Vall del Llémena. Es tracta d'una gorga molt gran, situada relativament a prop de l'ermita de Sant Medir, i de difícil accés per infants i persones grans ja que per banyar-s’hi, cal llançar-se directament a l’aigua i després pujar per una corda. A més, per arribar-hi cal fer una bona excursió de baixada pronunciada. Però paga la pena! 

Comprar i tastar els formatges de la Balda

Enmig de la Vall del Llémena, concretament a Sant Martí i al peu de la cinglera de Sant Roc, va néixer l’any 2012 la petita formatgeria artesana La Balda de la mà d'en Pablo García. Actualment elaboren dos formatges amb llet crua i ecològica de vaca procedent d’explotacions properes, concretament de la Can Frigola, a la Garrotxa i can Garriga al Ripollés. Si hi aneu, no podeu marxar sense comprar el Fermío: un formatge d’aspecte rústic que recorda el Saint Marcellin francès. Pasta tova, gust intens i textura cremosa. És ideal per farcir tartaletes però resulta absolutament irresistible acompanyat d’una bona torrada. Una curiositat: L’any 2015, després de recollir el premi Príncep d’Astúries, Francis Ford Coppola va anar a sopar a El Passadís d’en Pep on va tastar un bon fermió. Devia ser una oferta que no va poder rebutjar...

Publicitat

Visitar la Capella de Sant Medir

Senzilla, romànica i un pél abandonada. Així és la capella de Sant Medir, situada al mig del Pla de Sant Joan i Llorà, a prop del riu.  Es tracta d’una nau i absis semicircular que conserva, amb poques alteracions, la seva estructura del segle XI. Encara s'hi conserven restes de pintures murals, amb predomini de colors blaus i vermells. A l'exterior hi veiem el seu campanar de cadireta d'un sol ull, sense campana, i també restes del porxo que la protegia. Potser no triomfarà a Instagram, però té un encant al·lucinant. 

Anar al volcà de la Banya del Boc

Exacte. Per veure volcans no cal anar a la Garrotxa. El Volcà de la Banya del Boc (250 ha és un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català existent fora de la zona volcànica més coneguda de les comarques gironines. El cràter mesura 1300 per 860 m i té una fondària de 100 m. Aquest espai és d’una gran singularitat geològica, constituït per un con volcànic obert sobre la vall de Llémena i una àmplia colada de lava basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan. Va entrar en erupció en tres etapes diferents, la darrera fa 123.000 anys. La pujada al volcà no és gaire difícil si bé cal portar calçat còmode, una ampolla d’aigua i, sobretot, el mòbil ben carregat. Les vistes són al·lucinants. 

Publicitat

Per fer senderisme i unes fotos brutals

Una cosa és caminar o córrer per Girona i una altra fer-ho enmig de la muntanya. Sense sorolls artificials als quals ja ens hem acostumat, cotxes, gent i, evidentment, 3G. A Llorà i a Sant Martí trobareu mil i una rutes possibles i 100% satisfactòries, però nosaltres us en recomanem dues: la que va des de l'Ajuntament de Sant Martí fins a les coves i la que va des de la parada d'autobús de Llorà fins a Santa Afra. Bon calçat, una ampolleta d'aigua i, si voleu, càmera o mòbil ben carregada. Perquè potser no tindreu 3G però podreu fer unes fotos per caure d'esquena.

Perquè Josep Pla deia que...

"La vall és d’una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país” Així definia, l’any 1974, Josep Pla la Vall del Llémena. i continuava: "No hi ha res cultivat que no hàgiu vist mil vegades. Ara, aquests conreus, amb el contrast probablement de les muntanyes immediates, d’una densitat de verd fosc immòbil i aturat, arriba a tenir una coloració, un relleu cristal·lí, gairebé irreal”. Necessiteu més motius per agafar el cotxe i pujar a la Vall? 

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat