Els 15 monuments de Catalunya que has de conèixer

Sou sobre l’últim pam de Principat que va sucumbir als Borbons el 1714. El refugi de vescomtes, comtes i ducs de Cardona durant set segles, “reis sense corona” per l’or blanc –la sal–, és una mola imponent amb dos grans tresors: la divina col·legiata romànica de Sant Vicenç i la torre de la Minyona. S’hi afegeixen un claustre gòtic, els baluards del XVII... Alberga un parador, museïtzat fa poc, i constitueix, tot ell, un monument del Museu d’Història de Catalunya. Amb tot el que suposa.

A més, va ser considerat com el millor monument al concurs impulsat per Descobrir i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural per votació popular. 

El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós- segurament sobre un de l'època visigòtica-, va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval. Pocs decennis més tard, Ripoll es convertirà en un dels símbols nacionals de la Renaixença, i veurà en la restauració del monestir, promoguda pel bisbe Josep Morgades, l’exemple més viu de la descoberta i recuperació del primer estil artístic nacional: el romànic. Ho tenim clar: Visitar Santa Maria de Ripoll és acostar-se a un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art i la història. 

Imponent en el cim d'una llarga escalinata, presidint la ciutat de Girona, si per fora és lluminosa, en creuar la seva porta també ens quedarem amb la boca oberta, ja que la Catedral té la nau gòtica més ampla del món, amb gairebé 23 metres (i de tots els estils, només la supera la de la Basílica de Sant Pere del Vaticà). El claustre, els vitralls, les capelles, el Retaule Major, la torre de Carlemany o el Museu, tot en aquesta construcció és digne de ser esmentat i admirat. 

A diferència del monestir de Poblet, el de Santes Creus fa dècades es troba deshabitat, però això té els seus avantatges, com ara poder entrar a totes les estances, o que algunes sales hagin estat museïtzades. Més enllà d'això, ens trobem davant un bell monestir amb un claustre que és perfecte exemple del pas del romànic al gòtic i amb uns capitells plens de detalls. L'església, amb la sepultura d'alguns monarques de la Corona d'Aragó, és un altre dels espais àlgids de la visita.

Les ruïnes d’Empúries és un dels dos assentaments grecs que, fins a dia d'avui, coneixem a la península Ibèrica. Es tracta d'un conjunt històric que engloba diferents cultures: els grecs (segle VI aC.) i els romans (any 218 aC.), tot i que la majoria de les restes visibles actualment corresponen a l'època en què la ciutat grega i la romana estaven unides en un sol municipi. De la ciutat romana cal destacar els mosaics de les grans domus (cases), el fòrum o la porta principal de la muralla. I de la ciutat grega, destaquen el temple d'Asklepios i l'escullera hel·lenística. 

El monestir de Sant Pere de Rodes, situat a Port de la Selva, va ser un monestir benedictí de l’antic comtat d’Empúries. Es tracta d'un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l’església,-d'estil romànic i influït per l'arquitectura tardoromana-,el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a un simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que passa a ser considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. El veritable origen, però,encara es desconeix.

Què podem dir sobre la Sagrada Família de Gaudí que no s'hagi dit ja? Anar a Barcelona i no apropar-se a aquest temple és com viatjar a París i no veure la Torre Eiffel. El final de les obres es veu cada vegada més proper, i ni les grues ni les llargues cues poden eclipsar la majestuositat de la principal obra de Gaudí, i mereix ser coneguda per dins i per fora. 

En un paratge únic trobem la primera cartoixa de tota la Península Ibèrica, la d'Escaladei (s.XII), una visita obligada si us acosteu al Priorat. D'acord, gran part de la construcció són avui ruïnes, però us en podreu fer a la idea de l'envergadura d'aquest lloc, amb les restes dels seus tres claustres, un de completament restaurat, l'església, el refectori, un cela reconstruïda amb tot detall... I aprofiteu abans o després per a descobrir també els seus entorns.

El recinte de la colònia Güell, nascuda el 1890, quan l'industrial tèxtil Eusebi Güell decidia traslladar la fàbrica de teixits de cotó El Vapor Vell del barri de Sants a Santa Coloma de Cervelló, està integrat per la pròpia colònia, el Centre d'interpretació i la Cripta Gaudí. Podeu realitzar la visita amb audioguies o, si ho preferiu, els diumenges i festius, a les dotze del migdia, podeu fer una visita guiada per tot el conjunta històric, en el que els dissabtes al  matí també trobareu un Mercat de pagès amb productes locals.

Sant Jordi, la princesa i el drac inspiren els carrers d'aquesta ciutat que compta amb una muralla de 1.500 metres de perímetre i una trentena de torres construïda per ordre de Pere III el Cerimoniós. Avui dia es pot visitar part de l'exterior del recinte, el baluard de Santa Anna, la muralla de Sant Jordi i la muralla de Sant Francesc.

L'hospital, obra de Domènech i Montaner, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, i està format per 20 pavellons amb adorns colorits bizantins, gòtics i moriscs que caracteritzen l'estil de l'arquitecte, i està enmig d'uns jardins que ocupen nou illes de la part nord-est de l'Eixample. Es troba en un angle de 45º respecte a la resta del sistema quadriculat d’Ildefons Cerdà, de manera que li toca més el sol. Domènech i Montaner va construir l'hospital tenint en ment als seus pacients, convençut que l'harmonia estètica i l'ambient agradable eren bons per a la salut.

Es tracta de l'única catedral romànica catalana i, malgrat la grandesa de l'edifici i de la seva situació, a la capital de la comarca, diuen els experts que les seves característiques d'influència clarament italiana no "van contagiar"en absolut altres construccions de l'època. Per tant, estem davant d'un temple singular a Catalunya. El claustre i els seus capitells, el retaule de Sant Ermengol o les pintures murals són només alguns elements en els quals fixar-se quan s'accedeix a l'interior d'aquesta catedral dels Pirineus.  

Una autèntica joia. Després d'anys de treballs de restauració, les tres esglésies que formen el conjunt (Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel) presenten un meravellós aspecte i ofereixen al públic tota una lliçó d'història arquitectònica, ja que hi ha elements del romànic, majoritàriament, però també de l'època visigoda –dels pocs vestigis que queden al nostre país d'aquesta etapa–, així com del Renaixement, del Barroc, i fins i tot de les darreries de l'Imperi Romà, sense oblidar dos destacables retaules gòtics. Com sempre, us recomanem fer la visita usant el servei de guia, per conèixer allò més interessant de l'apassionant història i art del lloc.

L'Arc de Berà crida poderosament l'atenció al passar per la carretera i és difícil apartar-ne la vista, amb la majestuositat que segueix mantenint després de dos mil·lenis. No en va, està declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.Situat sobre l’antiga Via Augusta, va ser construït als voltants de l’any 10 a.C., en època de l’emperador August. Té una alçada de més de 12 metres i, antigament, era més alt, ja que tenia grans pedres a la part superior. 

Si parlem de recintes medievals, aquest és un dels més importants que es conserven. Al peu del Montseny i de les Guilleries, es troba aquest paratge que domina tota la vall de la Tordera, el Maresme i part de la Costa Brava. 

En el seu moment va ser una gran fortificació militar i un palau gòtic, on van viure els vescomtes de Cabrera al segle XIV fins que van marxar a Blanes, fent que el castell quedés relegat a un ús merament defensiu. Un monument imponent al que només s'hi pot accedir a peu.