Els 21 llocs més bonics de la Costa Brava

A peu de platja, al carrer Santa Màxima núm. 3 de l’Escala, s’hi amaga un petit tresor: La botiga de l’anxova, on Joan Gardella sota la marca comercial Nituwood ven les seves creacions úniques de fusta (lletres de diferents tipografies, animals, taules de cuina, objectes decoratius…). Si voleu fer un regal original us proposem que li encarregueu el nom de l’homenatjat en fusta amb la tipografia que més us agradi, us assegurem que no quedareu decebuts. Els seus productes també els pots comprar a la plataforma digital Dawanda però et recomanem que t’escapis a la platja del cargol de l’escala, miris com ha quedat la nova zona peatonal i descobreixis què s’amaga dins la aquesta botiga, que també ven productes de la terra i alguns objectes vintage (mapes antics d'escola, molinets de cafè, màquines d'escriure, garrafes,...).

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten –havent-hi una àvia, no podria ser de cap altra manera- a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia. Però el nostre tema és el xiringuito: funciona des del 1981, entre els mesos de juny i setembre aproximadament, i és chic sense passar-se, té 'groove' sense ser un antre de modernillos i manté un punt de lloc de pícnic en família que li acaba de donar el toc. Els divendres i dissabtes d’estiu hi ha dj’s i música en viu. Cal conduir per un camí de cabres per arribar-hi i, sobretot, no feu servir GPS perquè us perdreu; però paga la pena. Molt.

A l’avinguda Just Marlés de Lloret de Mar s’hi enfilen discoteca rere discoteca i les nits d’estiu són un no parar de gent que entra a unes i surt d’altres, que es coneix, que riu i que converteix aquesta antiga riera coberta en una de les vies més animades de tota Europa. Això agrada a uns i no tant a d’altres, però no es pot dir que el carrer no ofereixi també petits llocs de recés per als qui esquiven els adolescents a la recerca de sexe i marxa. A la plaça Pere Torrent hi trobem un carrousel d’aparença antiga que ens porta per un moment fins a les Tulleries parisenques amb els seus tons rosats i música suau. Fer-se un selfie davant aquesta bonica atracció és una manera com una altra de dir que hi ha molts Llorets dins Lloret i que qui es queda només amb les copes barates i els hotels massificats és perquè així ho vol.

Una antiga casa pairal del segle XIX transformada en un hotel amb un encant per caure d'esquena. Això és l'Horta d'en Rahola, situada al bell mig de Cadaqués, a cinc minuts de la platja més propera. Un petit hotel de només set habitacions que combina tradició amb modernitat i tocs mediterranis. La majoria d'habitacions,-totes perfectament equipades i decorades amb elegància-, disposen de balcó o terrassa amb tumbones. L'hotel també disposa de restaurant, bar amb terrassa i un jardí al·lucinant. És impossible anar a l'Horta d'en Rahola i no ser romàntic. 

Hi ha platges que s'han de veure, viure i gaudir. Un bon exemple és aquesta. Gola de Ter o la platja de la Fonollera és una de les platges més tranquil·les de la Costa Brava. I, alhora, una de les més singulars ja que és on desemboca el riu Ter de manera que podem trepitjar, alhora, aigua dolça i aigua salada. De fet, a mesura que ens apropem al mar, podem observar com el riu forma llacunes a la pròpia sorra. Ara a aquest paisatge idíl·lic sumeu-li la majestuosa presència de les Illes Medes al fons. Això sí, no espereu trobar dutxes ni ‘xiringuitos’, a la Gola de Ter l’única presència humana ens arriba a través d’unes quantes masies força llunyanes. En definitiva, una autèntica delícia que t'obliga a preguntar-te: "De debò cal agafar un avió per anar a una platja del Carib?"

Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta.

El Jardí Botànic Marimurtra de Blanes consisteix en si mateix un bon motiu per acostar-se a passar un dia a aquesta vila marinera. Les seves cinc hectàrees es despengen des del turó de Sant Francesc fins els penya-segats de Sa Forcanera en un passeig per la flora de tot el món que acaba, com no podia ser d’una altra manera, en un jardí mediterrani davant del mar. És en aquesta banda, la del jardí mediterrani, que hi trobem un petit mirador en forma de temple d’inspiració clàssica dedicat a Carl von Linné, el botànic que va sistematitzar la nomenclatura de les espècies. A l'estiu s'hi fan sopars i concerts; també podem reservar el lloc per a celebracions privades. No volem menystenir cap dels meravellosos racons del jardí però considerem que un selfie aquí, potser en companyia de la persona estimada, és una gran manera de recordar per sempre més un dia d’amor... i també de motivar enveja a les xarxes.

El Far de Sant Sebastià és el lloc on es diu que van a estimar-se tots els enamorats de Palafrugell i rodalies i no n’hi ha per menys. Enmig del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i declarat bé cultural d’interès nacional, aquest far del segle XIX és una de les insígnies del municipi. Al seus peus, hi ha un mirador que és parada obligatòria des d’on hi veureu tot el litoral de la Costa Brava Centre i les siluetes muntanyoses que l’envolten. I si el far us ha deixat corpresos, no us perdeu la torre de guaita, una construcció del segle XV hereva de l’època en què la Costa Brava es veia assaltada pels pirates. Des del cim de la torre,  hi trobareu una inigualable vista panoràmica de l’Empordà, un paisatge que és un regal per qualsevol instagramer. Quan baixeu de la torre atureu-vos als pisos entremitjos, que funcionen com a galeria d’art i sovint acullen exposicions. 

Més coneguda com Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de closa de mar que es recargola encerclant el mar i formant, ara sí, una petita piscina natural. No només és un racó idíl·líc i força tranquil, també ofereix unes vistes al·lucinants de Llança, el Port de la Selva i, fins i tot, el Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia. Per arribar-hi el millor és anar-hi amb barca o caiac a través d'una obertura que l'enllaça amb el mar, però si us atreviu també podeu accedir-hi a peu. Amb bon calçat, això sí.

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

Dues basses de postal enmig dels arrossars de Pals. Així són les Basses d’en Coll, un espai d’aiguamolls al costat del mar integrat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que es pot visitar en família tant caminant com en bicicleta. Durant el recorregut es poden observar diverses espècies d’aus i de fet, trobareu observatoris des d’on espiar els ocells i fer les millors fotografies. Si voleu gaudir de la màgia de l’entorn en tot el seu esplendor, aneu-hi quan comença a caure el sol. La llum del final de la tarda us regalarà una imatge de pel·lícula.

Si poguéssim buscar al diccionari la definició de ‘vermuteria amb encant’ estem convençuts que al costat hi sortiria la foto del Pati de l’Estrella. Una antiga vermuteria dels anys 50 reconstruïda amb molt bon gust. Els propietaris han convertit l’espai en un pati bohemi i acollidor amb una carta repleta de vermuts, cerveses, tapes i combinats. Necessiteu més motius per anar-hi? Triomfareu a instagram i, a més, podreu penjar la foto des d’allà perquè tenen wifi.

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.

Josep Pla ho tenia clar: “No crec que n'hi hagi cap, en aquest país ni en molts d'altres països, de semblant”. La Casa-Museu Dalí és una petita casa de pescadors, situada a Portlligat, on el pintor va viure i treballar habitualment des del 1930 fins a la mort de Gala, l’any 1982. Per dins, té una estructura laberíntica i un munt de petites sales, i, a més, la decoració està formada per objectes inconnexos que Dalí va anar col·leccionant. Per fora, destaca l’ou gegant a dalt del teulat ja que, segons l’artista, es tractava d’una casa “intrauterina”. Per cert, per la casa, convertida en museu des de la mort de Dalí, hi van passar personalitats de l’època com Walt Disney o la Duquesa de Windsor.

Sens dubte és el bar més bonic de tota la Costa Brava i un lloc ideal per executar-hi el tram final d’una seducció premeditada. Durant el dia podem gaudir de les vistes sobre un mar blavíssim i les roques de la Cala Banys sota els nostres peus. A la nit, l'indret esdevé íntim i romàntic i, malgrat estar a cinc minuts del centre de Lloret, només hi escoltarem el rumor de l'aigua i de les veus de les parelles enamorades. Les copes són d'altíssima qualitat. Un indret inoblidable i obligatori per descobrir l'altre Lloret.

Confort, elegància, estil... Només són algunes de les etiquetes que defineixen el Lounge Bar de l’hotel Aiguaclara de Begur, ubicat en un palauet colonial del 1866. Aquí, les caloroses nits d’estiu de la Costa Brava es refresquen amb ‘mojitos’, gintònics, tes a la menta i tapes per a tots els gustos. Tant si esteu de vacances com d’escapada de cap de setmana, amb la parella o els amics, agafeu la copa i deixeu-vos portar per la música ambiental i la decoració ‘vintage’ –sofàs de palets, taules de marbre, ampolles de sifó, espelmes i punts de llum que difuminen l’ambient–. Tot plegat, un antídot infal·lible antirutina, antimaldecaps i antiestrès.

Situat al bell mig de Begur, el C-roack és un dels bars de copes amb més encant i història de la vila i on es prenen la música amb la serietat que es mereix. Terrassa, gintònics, vinils, cocktails, DJ's i molt més és el que podreu trobar en aquest bar.

El castell de Peralada, construit al segle IX amb el nom de Castell Toló, va ser el centre del comtat de Peralada i, actualment, està declarat bé cultural d’interès nacional. L’actual palau es va bastir després d’un incendi durant la invasió francesa de l’Empordà, a la croada contra Catalunya de Felip l’Ardit, l’any 1285. Cap al segle XIV es va començar a construir el palau gòtic, tot i que se’n conserven pocs vestigis de la construcció original ja que ha estat restaurat en diverses ocasions. El palau va ser adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla. Actualment la propietat segueix en mans de la família Mateu i, durant els mesos de juliol i agost, els jardins romanen oberts amb motiu del Festival Castell de Peralada.

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui el més exitosa possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus de que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.