Escapades de somni a prop de Girona

És el tòpic, ho sabem. També sabem que una de les primeres escapades que fem els gironins quan ens traiem el carnet és a Rupit però, precisament per això, no hi podia faltar. I, sigueu sincers: ens fascinen els pobles medievals. I, Rupit, sobretot el nucli antic, encara conserva la màgia d'aquella època. Els vells casals de pedra dels segles XVI i XVIII que conserven la data i nom dels fundadors, els portals, finestres i balconades. Tot és digne de ser vist, revisitat i fotografiat mil vegades.

Tres imprescindibles: l’església de Sant Miquel Arcàngel, d’estil barroc amb elements neoclàssics, els ponts (sobretot el de Can Badaire) i la ruta del Salt de Sallent. 

Diuen que és el poble més bonic de França i, probablement ho és. O com a mínim està en el top ten. Un (altre) poble medieval, sí, però que et trasllada directament a un conte en plena Edat Mitjana. Haureu de conduir més o menys quatre hores però paga la pena. El castell de les Humières, la Porte du Barry, la Chapelle Saint-Roch... Tot és senzillament al·lucinant. Us sentireu com en un escenari de pel·lícula on no podreu deixar de mirar per tot arreu: el terra, els carrers, les portes, les balconades... Pell de gallina i bateria al zero. 

Transportar-se en l'espai-temps és possible, i més si t'acostes a La Couvertoirade. Envoltat totalment de muralles, és un poble molt petit que va ser fundat a principis del segle XII a partir dun castell dels templers. Actualment hi resideixen uns 25 habitants dins l'antiga porta fortificada, on s'obren carrerons, passadissos coberts i cases del segle XV. Si pugeu pel camí de ronda de les muralles, us sentireu els amos del món. Veureu una natura excepcionalment ben conservada, botigues i d'artesans i souvenirs, petits restaurants i racons per reposar. Potser no és tan espectacular com Carcassona, però paga la pena passar-hi un cap de setmana amb algú especial.

Céret? Sí. És cert que, sobretot si venim de Conques, la decepció pot ser enorme però Céret té una màgia especial i una carta amagada: el Museu d'Art Modern on hi ha una col·lecció força important de quadres de Picasso, Matisse i Chagall. Sobretot del primer, que va viure allà un parell d'anys. Altres imprescindibles: la Font Freda, el Pont del Diable i l'Ermita de Sant Ferriol. I si us voleu sentir bohemis, poseu rumb a Le Grand Café, el lloc on es reunien una pila d'artistes durant la primera meitat del segle XX.

És l'altre gran tòpic però també imprescindible. Calçar-se unes bones vambes, agafar l'ampolla d'aigua i posar-se a caminar cap al santuari de Núria és una d'aquelles coses que s'han de fer una vegada a la vida. A més, aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a 'Estatut de Núria'. En tot cas, ho sabem tots, la gràcia del recorregut (que podeu començar més lluny o més a prop) és el paisatge pirinenc. 

Un poble de conte desconegut al costat de Carcassona. Sortint d'aquesta vila, i a través de valls i vinyes precioses, s'arriba a aquest petit poble banyat pel riu Orbieu. L'església de Saint Michel del segle XIV i d'estil gòtic, està perfectament situada entre carrers empedrats del poble. L'edifici característic per excel·lència és l'abadia de Sainte-Marie. Va ser fundada al segle VIII sota la protecció de Carlemany i va créixer ràpidament gràcies a diferents donatius per arribar a ser el que és ara. Una molt bona opció per desconnectar del bullici de Carcassona. 

També és (i amb raó) un dels pobles més bonics de França. Ens agrada perquè encara conserva tot l'encant medieval: la ciutadella, els carrers, la muralla, les coves de Canalettes... I, tot i que amb algunes coses (com les botigues) comença a semblar-se massa a Carcassone encara no ha arribat a aquell punt de turisme exagerat.