L’antiga fonda Fontsabeu fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però el rètol ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.
