Les millors platges del Cap de Creus

Aigües transparents, tranquilitat aclaparadora i un paisatge (interior i exterior) per caure d’esquena. Cala Tamariua,-s’anomena així perquè està envoltada de tamarius-, és una de les platges més interessants del Cap de Creus i una de les poques de sorra. Gruixuda, això sí. Està flanquejada per dues grans parets rocalloses i té una longitud d’uns vuitanta metres aproximadament. Tot i que no disposa de cap servei,- és completament salvatge-, a l’estiu sovint s’hi sol instal·lar un petit ‘xiringuito’. També és habitual la pràctica de nudisme. I, gràcies al seu fons rocallós i aigües cristal·lines, punt de trobada d’amants de l’snorkel. Cala Tamariua està situada a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi pot arribar des de dues rutes diferents: Pel camí de Ronda asfaltat que comença al darrere del port i la més interior, que comença aproximadament al carrer Mirador,- al centre del poble-. Aquesta última és força interessant perquè ens permet veure la punta de Cala Cativa i el Cap Mitjà.        

Entre Cala Tamariua i Cala Fornells trobem Cala Cativa, una (molt) petita platja verge propera al Cap de Creus i, força desconeguda per la majoria. La millor manera d’accedir-hi és a través del camí de Ronda que va cap a Cala Tamariua o, si en teniu, amb caiac. No espereu trobar, això sí, una platja on instal·lar la tovallola perquè si aneu amb família pràcticament no hi cabreu. Curiosament, Cala Cativa amaga una història al·lucinant: Les despulles d'un vaixell del segle I aC i que transportava 100 àmfores de vi entre l'Hospitalet de Llobregat i Narbona.

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.

Cala Portaló és una de les platges més al·lucinants de la Costa Brava. Les (nostres) raons: És una cala completament verge situada en un entorn immillorable: a prop del far del Cap de Creus. Continuem: el camí per accedir-hi no és, precisament, bufar i fer ampolles, fet que la converteix, per tant, en una platja força íntima. De fet, fins i tot a ple agost s’hi veu poca gent. I, a diferència d’altres cales de l’entorn, la superfície és de sorra i no de pedra. Necessiteu més raons? Està envoltada de penya-segats i parets roscalloses. Per arribar-hi: Cal seguir el camí que va des de Cadaqués fins al far i desviar-se a l’esquerra quan s’uneix amb el sender que ve de Port de la Selva, abans d’arribar a l’antic Club Med. Calçat còmode, protector solar i a gaudir! 

Cala Culleró és especial. No és una cala qualsevol, és gairebé un escenari d’una bellesa corprenedora i una geologia brutal. Roques de formes zoomòrfiques esculpides per  l’aigua salada i la tramuntana. La més coneguda, de fet, va donar lloc a un dels quadres més coneguts de Salvador Dalí: El Gran Masturbador. Si us canseu d’admirar les roques i jugar a buscar formes animals amb la mainada, podeu prendre el sol a la petita zona de sorra,-en la qual es practica el nudisme-. Però insistim: la gràcia de Cala Culleró és banyar-se a les aigües cristal·lines, al·lucinar amb l’entorn i deixar-se endur. I, de pas, fer algunes fotos per penjar (i triomfar) a Instagram. 

Hi ha molts motius per visitar Sa Sabolla: D'entrada, el camí de Ronda des del qual s'hi accedeix és una autèntica delícia pels sentits. Una experiència un xic llarga, però que s'ha de veure i viure. I sí, ho heu llegit bé: només s'hi pot accedir a peu o en barca. La cala, d'aigües gairebé cristal·lines i superfície de còdols, està completament envoltada de roques de pissarra i és, amb diferència, una de les platges més solitàries de la Costa Brava.

Cala Guillola, situada a la badia del mateix nom i ben a prop del Parc Natural del Cap de Creus, és espectacular. Sense més. Petita, envoltada de pins i amb un fons marí que fa les delícies dels amants de l’snorkel. A més, està aixoplugada de la tramuntana i, per tant, és el refugi ideal de les embarcacions a l’hivern. Es tracta, però, d’una platja de còdols. O sigui que si sou dels que arribeu, us empastifeu de protector solar i us estireu a prendre el sol durant hores, millor que us feu a la idea que haureu de passar més hores a l’aigua. Que, per altra banda, és un autèntic plaer ja que les aigües són totalment cristal·lines. La mala notícia és que tot i estar força allunyada del nucli urbà, a l’estiu està força concorreguda ja que si no voleu fer el camí des de Cadaqués fins a S’Alqueria hi ha l’opció de fer aquest trajecte en cotxe i aparcar a uns 300 metres de la platja. Tot i així, paga la pena anar-hi com a mínim un cop a la vida. Encara que sigui a la primavera. 

Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge. Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.

I de 'bonus track' Cala Culip.

Una platja prohibida fins al 2004, que va tancar el Club Med. Abans, només s'hi podia accedir amb un 'passi de visitant' que expedia el club. Situada a pocs quilòmetres del Cap de Creus, és una de les poques cales on és possible fer immersió i, per això, és, també, un conegut fons de restes d'embarcacions de l'antiga Grècia i Roma. Disposa d'una petita platja, de sorra gruixuda, per prendre-hi el sol, però és pràcticament impossible estar-se més de trenta minuts amb els ulls tancats a Cala Culip. Les raons: El paisatge geològic és al·lucinant, sublim i l'aigua blava, gairebé transparent. Porteu el mòbil ben carregat, perquè el necessitareu. Per fer fotos, és clar. Oblideu-vos de la cobertura.