Les millors platges salvatges de la Costa Brava

Paisatge salvatge, rocós i amb penya-segats. Cala Jóncols és el racó perfecte pels amants de les cales verges i tranquil·les i, sobretot, pels addictes al submarinisme i l’snorkel. De fet, hi trobareu un centre de submarinisme. No és, per tant, la platja ideal per prendre el sol i banyar-se ja que la superfície és rocosa però creieu-nos: paga la pena. No és fàcil accedir-hi i, per tant, fins i tot a ple estiu l’ocupació és relativament baixa. Tot i així, trobareu lavabos, dutxes i lloguer d’hamaques. Com s’hi accedeix? Pel camí de Ronda des de Cala Montjoi o, des de Roses mateix, agafant el bus turístic Roses Express.  

Fins al 2004, que va tancar el Club Med, era una platja prohibida, ja que només s'hi podia accedir amb un 'passi de visitant' que expedia el club. Situada a pocs quilòmetres del Cap de Creus, és una de les poques cales on és possible fer immersió i això l'ha convertit en un conegut fons de restes d'embarcacions de l'antiga Grècia i Roma. Disposa d'una petita platja, de sorra gruixuda, per prendre-hi el sol, però és pràcticament impossible estar-se més de trenta minuts amb els ulls tancats a Cala Culip. Les raons: El paisatge geològic és al·lucinant, sublim i l'aigua blava, gairebé transparent. Porteu el mòbil ben carregat, perquè el necessitareu. Per fer fotos, és clar. Oblideu-vos de la cobertura.

Hi ha molts motius per visitar Sa Sabolla: D'entrada, el camí de Ronda des del qual s'hi accedeix és una autèntica delícia pels sentits. Una experiència un xic llarga, però que s'ha de veure i viure. I sí, ho heu llegit bé: només s'hi pot accedir a peu o en barca. La cala, d'aigües gairebé cristal·lines i superfície de còdols, està completament envoltada de roques de pissarra i és, amb diferència, una de les platges més solitàries de la Costa Brava

Aquesta cala, presidida per un penya-segat i per una imponent mola rocosa, és l’única platja nudista a la Costa Brava centre. Ens agrada perquè els colors intensament vermellosos de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i viva, perquè la forma semicircular en fa una platja molt acollidora, perquè roman relativament poc freqüentada per colles o criatures, doncs cal caminar força per arribar-hi des del Camí de Ronda, i perquè en realitat les platges que molen són les que no tenen ni quiosc de gelats i et permeten creure per una estona que la resta de la vida no existeix. L’únic inconvenient és que les altes parets dels penya-segats que l’envolten hi aboquen ombra a partir de mitja tarda, així que aprofiteu-hi bé el matí.

Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. De fet, és una petita joia que conté l'essència de la Costa Brava: està envoltada de roques i pins i l'aigua és absolutament cristal·lina. Tot i que l'accés no és excessivament difícil -però complicat si tens vertigen-, és més fàcil trobar-hi embarcacions que gent prenent el sol o fent immersió. Feu-nos cas i aneu-hi. No us en penedireu!

Platja Fonda és una de les cales més curioses de la Costa Brava: està als peus d’un penya-segat que li dóna ombra, envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix. I, de fet, per accedir-hi haureu de baixar unes quantes escales. Tot i que durant els mesos d’estiu a vegades hi veiem un ‘xiringuito’, és ben bé un amagatall salvatge. L’aigua presenta tonalitats fosques, degut al color de la sorra (fosca i gruixuida) i l’ombra de la gran roca. S'ha de veure. 

Aigües transparents, tranquilitat aclaparadora i un paisatge (interior i exterior) per caure d’esquena. Cala Tamariua,-s’anomena així perquè està envoltada de tamarius-, és una de les platges més interessants del Cap de Creus i una de les poques de sorra. Gruixuda, això sí. Està flanquejada per dues grans parets rocalloses i té una longitud d’uns vuitanta metres aproximadament. Tot i que no disposa de cap servei,- és completament salvatge-, a l’estiu sovint s’hi sol instal·lar un petit ‘xiringuito’. També és habitual la pràctica de nudisme. I, gràcies al seu fons rocallós i aigües cristal·lines, punt de trobada d’amants de l’snorkel. Cala Tamariua està situada a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi pot arribar des de dues rutes diferents: Pel camí de Ronda asfaltat que comença al darrere del port i la més interior, que comença aproximadament al carrer Mirador,- al centre del poble-. Aquesta última és força interessant perquè ens permet veure la punta de Cala Cativa i el Cap Mitjà.        

Els paisatges d’aquest tram de la Costa Brava central són brutals, però la història que els envolta encara és més extravagant. Aquest petit entrant a recés dels penya-segats sota el castell de Cap Roig, situat entre Mont-ras i Calella de Palafrugell, s’anomena així perquè la mestressa del paratge, la senyora Woevodsky, hi baixava en burro per banyar-s’hi nua. Que la dona no fos russa sinó britànica no ens espatllarà ni la llegenda ni l’excursió pels senders que davallen des del jardí botànic de la finca fins aquest entrant de roca vermellosa, d’aigües sempre tranquil·les i immensa soledat, oficialment registrat com cala Massoni. A pocs metres en direcció sud hi trobarem la cala del Crit, que pren aquest nom d’una llegenda de pirates i, poc després, la de la Fontmorisca, que com el seu nom indica conté una font i hi havia més pirates. Encara més al sud hi ha la cala del Vedell, que fins fa poques dècades allotjava una colònia d’aquests mamífers marins, ara ja desapareguts al Mediterrani. Les tres cales pertanyen a Mont-ras, un poblet uns quants quilòmetres terra endins que va comprar un tros de costa a Palafrugell perquè els seus joves poguessin fer la mili a la Marina Reial. Els serrells d’aquesta compravenda es van arrossegar fins fa poc: Palamós, Mont-ras i Palafrugell s’esbatussaren durant anys per la titularitat de les Illes Formigues, un arxipèlag de pocs metres quadrats que ha costat al vida a molts mariners.

Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge. Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.