Llocs al·lucinants que fan única Girona

Us imagineu fer una birra dalt d'una muntanya contemplant l'Empordà? No esteu somiant. El Santuari de la Mare de Déu del Mont, a més de ser la talaia de Catalunya, compta amb servei de restaurant i hostatgeria. Per si us les voleu donar de culturetes durant l'excursió: El santuari es va construr durant el segle XIV i està, com tots sabem,  al capdamunt d'una escarpada muntanya entre l'Alta Garroxa i l'Empordà. A més, el poeta Mossèn Jacint Verdaguer hi va passar l'estiu de 1884. S'ha de veure. I si és amb una cervesa ben fresca després d'una bona excursió, millor oi?

l torrents de la Caula i de Fontanilles conformen unes gorgues d'aigües caldes on, fins fa poc, els vilatans s'hi podien banyar pràcticament tot l'any. Unes gorgues, per cert, força espectaculars. Malauradament, a dia d'avui i per culpa d'un despreniment de roca, el bany encara està prohibit. Tot i així, paga la pena passejar per la zona i continuar la ruta per a l'ermita, els salts d'aigua o les cingles. O, fins i tot, (re)descobrir Les Escaules o sopar al restaurant a prop de les gorgues. Sí, com ho heu llegit. A mig camí de Boadella i Les Escaules i ben a prop de les gorgues, hi trobem un bar ideal per fer una birra ben fresca amb una banda sonora al·lucinant de fons: la fressa de 30 metres de cascada precipitant-se al sòl. Brutal. 

Bateria del mòbil carregada? Assegureu-vos d’estar al 100% abans d’entrar als Banys Vells perquè una necessitat irremeiable de penjar fotos a Instagram us portarà del cent al zero en pocs minuts. En aquesta terrassa al damunt de l’estany, la immensitat del paisatge us aclapararà de tal manera mentre feu el toc, que voldreu empadronar-vos a Banyoles! Amb taules a tocar de l’aigua, parelles d’ànecs que et vénen a saludar i qui sap si també la Ramona (va, busqueu ‘Carpa Ramona’ a la viquipèdia!), veure caure la tarda o fer una copa de nit és extraordinari. Ah, i no us oblideu ni el banyador ni la tovallola, que durant la temporada de bany podeu fer una capbussada entre glop i glop!

Les Cols és la masia d’Olot on va néixer la xef Fina Puigdevall i alhora on, des del 1990, cou la seva particular i reconeguda gastronomia. Tota una declaració d’intencions, perquè plasmar el paisatge i l’essència del territori de la Garrotxa és la punta de llança de la seva cuina exploradora. Els plats es creen, evolucionen i canvien constantment en funció de l’estacionalitat i la imaginació, però sempre conserven els mateixos productes de proximitat que mai no desapareixen de la carta. De fet, de vegades el producte és tan local que surt del propi hort del jardí del restaurant, on es recupera l’horta tradicional de la comarca. Aliments tan vinculats a aquesta terra com el fajol, el nap, el fesol de Santa Pau o la tòfona, són omnipresents. Vinculat i sumat al localisme dels productes, un altre punt clau de la seva cuina és el fet de buscar l’essència en cada idea de plat, despullar-lo per dir molt amb molt poc. I també hi ha lloc per a jocs particulars, incorporats sempre als menús. Per exemple, sempre hi ha un ou que canvia segons l’estació: amb tòfona a l’hivern, amb farro a la tardor o amb tonyina a l’estiu. A la Fina també li agrada jugar amb productes que, a priori, són poc idonis per a un determinat tipus de plat, com seria fer servir una verdura per a un postre. I en honor al nom de la casa, no hi pot faltar mai un plat que porti col.