Llocs insòlits de Catalunya

El cap Norfeu, situat al sud-est de la península del cap de Creus, entre les badies de Jóncols, al nord, i de Montjoi, al sud, forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals. Unes coves que, per cert, també paga la pena visitar. Al sud-est hi trobem les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat. I sí, tal com sabeu, es diuen així perquè la forma s'assembla molt a la d'aquests animals.

El catàleg del museu ho formen cinc mil peces entre flascons antics i moderns, miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic. La col·lecció es divideix en dues parts. La primera secció mostra tota classe d'ampolles d'ungüents i flascons d'essències en ordre cronològic. Veureu coses com un tub de maquillatge per als ulls egipci o polvoritzadors eduardians i una borsa de flascons que va pertànyer a Maria Antonieta. La segona secció no està ordenada cronològicament si no per marques, amb flascons de Dior o Guerlain, així com edicions especials que van dissenyar artistes com Dalí.

Amants del submarinisme! Aquesta recomanació és per vosaltres. A la costa de Sant Feliu de Guíxols, a l’alçada de port Salvi (fora de la badia) s’hi amaga un petit tresor esperant per ser descobert. En una profunditat d’uns 20 metres, hi ha submergida la figura d’un dofí que fa anys que viu sota l’aigua i que saluda amable a aquells qui s’acosten a la primera cova. Es tracta d’una joia reservada als amants del món subaquàtic, us atreviu a buscar-lo? La resta ens haurem de conformar en veure’l en fotografies.

Voleu entrar a les entranyes de la terra? Per a qui els agradi visitar coves amb estalactites i estalagmites de formes màgiques i impossibles, llaurades gota a gota i després de milers d'any, us recomanem entrar en les dues que hi ha obertes al públic a Benifallet, la Maravelles, amb un recorregut de poc més de mig quilòmetre, i la dues, de 253 metres, descobertes ambdues en la segona meitat del segle XX. Un espectacle per si soles on, a més, estareu fresquets. 

Aquest petit llogarret pertanyent a Calella de Palafrugell són ben bé quatre cases mal comptades, amb menys d’una cinquantena d’habitants censats; el formen antigues masies i cases pairals reconvertides amb els anys en segones residències, i es troba situat en una planúria emergint entre boscos. Diuen els llibres d’història que l'origen d'Ermedàs és anterior a la mateixa vila de Palafrugell, i parlen del seu passat els escuts  d’armes a les parets de pedra antiga, esglesioles medievals i torres de vigilància amb espitlleres per a protegir-se dels enemics.

Aquesta col·lecció de carrosses funeràries va crear-se l'any 1970 i està formada per 19 peces originals: 13 carrosses funeràries, 6 cotxes d'acompanyants i tres cotxes a motor. És l'única col·lecció d'aquest tipus que hi ha a Europa, de manera que, a més de despertar la morbositat d'alguns, és un patrimoni artístic, cultural i antropològic molt valuós.

Més que equipaments, els castells són monuments; aquest, un dels 13 del Museu d’Història de Catalunya. Mil·lenari amb escreix, el castell de Claramunt és una de les icones de la comarca, una de les fortificacions més espectaculars del país i la principal de la recomanable Ruta dels Castells de Frontera de la comarca. S’hi accedeix a peu: la caminada de 25 minuts fins al capdamunt del turó té recompensa. L’itinerari el completen les fortaleses d’Òdena, la Tossa, Miralles i Vilademàger.

Al costat del cementiri on reposen les restes mortals de l’assagista i filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin, l’escultor israelià Dani Karavan hi va erigir el seu particularíssim homenatge anomenat “Memorial Passatges” l’any 1994, en el cinquantè aniversari de la seva tràgica mort per suïcidi. Format per tres elements que s’integren orgànicament en la natura, l’artista volia que cadascú visqués la seva pròpia experiència en baixar pel túnel amb una escala que permet veure el mar al fons, una olivera vella que va fer plantar al costat,  i una plataforma de meditació que s’obre cap a l’horitzó. Sentir el vent xiulant a les orelles, la immensitat del mar als peus, la història pren cos en aquest espai que sembla talment fora del temps.

En una miniporteta com tantes altres del Call, un lloc on a primera vista sembla que visqui una simpàtica família de follets, s’hi troba la sinagoga major. Construïda en el segle VI i reconstruïda en el segle XIV, és una de les sinagogues més antigues d’Europa i un lloc que val la pena visitar, ja que manté intacte el seu aspecte original i ens convida a entendre una mica més la ciutat. Oberta al públic per a visites, acull també cerimònies privades.

La singularitat d’aquesta cala estreta prop del poble de Cadaqués està en la seva particular geologia: roquissars pedregosos baixen com tallats amb cisell fins a besar les aigües cristal·lines. Molt apreciada pels submarinistes per la transparència de les seves aigües i la bellesa del seu fons marí, amb un bosc de posidònies que es poden veure a ull nu amb ulleres d’snorkel, és una cala verge, sense serveis, i s’hi permet la pràctica del nudisme.