Mirador de l'Aeroport

Veure de molt a la vora l'enorme panxa blanca d'un avió, el soroll eixordador que fa en enlairar­se, l'astorament en veure que una massa de ferro d'aquell calibre és capaç d'aixecar­se amb una aparent facilitat és un espectacle fascinant per a qualsevol marrec que ho pugui observar a pocs metres de distància. A l'aeroport de Girona­Costa Brava, malgrat la reducció de vols de Ryanair, s'enlaira i aterra un nombre gens menyspreable d'avions, amb una certa regularitat. Fa anys els marrecs havíem d'esperar fins a 2 hores entre avió i avió, i les famílies instal·laven les seves taules de pícnic a la banda nord de la pista de l'aeròdrom. Això ha canviat, la freqüència d'arribada i sortida de vols no deixa tants temps morts, la gent no hi acostuma a anar a fer berenades, però sí que ha augmentat el nombre de famílies que s'acosten al paratge per sentir­se retrunyir fins i tot la melsa quan els avions passen per damunt dels seus caps, i per observar les cares de fascinació dels nens mentre dura una experiència gairebé iniciàtica.