Gorgues de Sadernes
© Ramon Roura Gorgues de Sadernes
© Ramon Roura

On banyar-se a Girona?

Vuit llocs ideals per refrescar-se a ple estiu sense patir la massificació turista

Publicitat

Girona és plena d'indrets de bany interior, llocs on el pícnic i les braçades no tenen aquell aire de desesperació "només-ho-podem-fer-una-setmana-l'any" que mena els turistes a instal·lar-se sota el sol més enllà de qualsevol límit recomanable. Però que aquests llocs continuïn essent tranquils depèn també de la nostra actitud: deixeu al cotxe els altaveus dels smartphones, si us plau. I, sobretot, no ho expliqueu a ningú.

  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Eixample
Platja fluvial del Ter
Platja fluvial del Ter

Bé, cal dir que no és un lloc destinat al bany... però és perfecte per a una bucòlica remullada de peus, prendre el sol o fer un pícnic. La platja fluvial oberta la primavera de 2016 va ser una actuació destinada a ampliar els espais d'oci d'un sector de la ciutat, Sant Ponç, molt dur i asfaltat malgrat estar a tocar del riu. A la llarga un camí connectarà aquest espai amb l'hospital Trueta perquè els seus usuaris també hi puguin passejar. En una ciutat acostumada a la polèmica –hi ha poques coses més conservadores que un gironí de tota la vida-, sorprenentment, la decisió d'esbrossar un tros de llera del Ter per fer-hi un lloc d'esbarjo no va suscitar ni una queixa i sí un cert entusiasme, que tampoc no arriba a ser prou massiu perquè la platja estigui sempre plena. Gaudiu-ne, perquè potser és un dels espais naturals més encantadors de la ciutat... i, si us hi banyeu, compte (però nosaltres també ho faríem).

  • Què fer

No hi podia faltar el lloc de bany interior per excel·lència de les comarques de Girona. L'estany de Banyoles –no en digueu mai llac: es diria que és el mateix, però no així per als banyolins- es converteix a l'estiu en un indret indispensable per als qui no els agrada la platja i volen gaudir d'una remullada com més mesurada, més civilitzada. L'espai no pot evitar evocar un centre de repòs centreeuropeu a peu de la muntanya, i la bogeria de les platges turístiques a l'agost no podria quedar més lluny. Des del juny fins al setembre, hi ha tres espais per al bany. Un del tot gratuït, a la Caseta de Fusta. Un altre d'accessible pel bar dels Banys Vells, on caldrà fer una consumició. El tercer, l'espai reservat a Club Natació Banyoles, és de pagament. Banyar-se fora d'aquests espais està prohibit, però és que a l'estany de Banyoles s'hi poden fer moltes altres coses a més de nedar. La més tòpica, però molt recomanable, és fer la volta sencera pel carril bici que l'encercla. És una passejada de 8 quilòmetres que a primera hora del matí o durant el capvespre té uns colors espectaculars.

Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
La petita riera de Xuncla ens regala racons amagats com aquest. Als peus d’un molí amb moltes centúries a l’esquena –sigueu cívics en les vostres excursions: hi viu gent i segurament agrairan que no hi munteu una rave- aquest petit salt d’aigua a pocs quilòmetres del barri gironí de Taialà i de Sarrià de Dalt, des d’on s’hi pot anar a peu per la carretera de Cartellà, té una franja de sorra prou ampla com per fer-hi un pícnic i una bona migdiada. Amb el cotxe, un cop deixat enrere el barri gironí i creuat el pont sobre l’autopista, hem d’anar fins al final de la carretera asfaltada, el carrer de Sant Medir. Un cop allà, ens queden uns 20 minuts a peu per camins de bosc. No desespereu: acabarem trobant indicadors que ens marquen la ruta per arribar-hi. És un lloc fresc i obac perfecte per a un assolellat dia de primavera. A l’estiu, la riera acostuma a assecar-se i ens podríem quedar amb un pam de nas.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Les quatre basses esgraonades que ens ofereix el riu Borró són els punts on aquest torrent, majoritàriament subterrani, aflora a la superfície. Els habitants de Sales i els municipis propers sempre hi han anat durant les calorades d’estiu de l’Alta Garrotxa i el nudisme hi està força institucionalitzat. Per arribar-hi, com a mínim a les més baixes, n’hi ha prou amb accedir a Sales i seguir les indicacions per la carretera. Per accedir a la superior i més fonda, anomenada el Gorg Blau, val la pena fer-se amb un mapa de senderisme especialitzat o preguntar als caçadors. També podeu consultar a algun vilatà, però no a tots els agrada que els forasters gaudeixin d’aquest paratge màgic i silenciós, advertits esteu. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades a “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment, regalar-nos un llibre imprescindible per a gaudir del territori.
Publicitat
  • Què fer

Les gorgues de la Font de la Torre s’han convertit, ja fa molt de temps, en un parc temàtic del bany interior. Són a pocs quilòmetres de Girona –tan pocs que gairebé és obligatori anar-hi en bicicleta, tot xiulant la melodia de Verano Azul-, l’ajuntament del petit municipi de Canet d’Adri hi ha fet una bona feina per garantir-hi confort i seguretat, i són precioses. Des de Girona agafem la carretera de les Planes d’Hostoles i el trencant de Canet; al poble girarem a l’esquerra abans del bar La Sala. Si el que busqueu és pau i tranquil·litat és poc recomanable anar-hi durant un cap de setmana d’estiu, però una escapada de bon matí en dia laborable pot ser una autèntica meravella. Al paratge hi ha marcades multitud de rutes a peu i en bicicleta per descobrir aquesta falda volcànica del Rocacorba. Ah, i si en busqueu informació a la xarxa, descobrireu que molts amants de l’excursionisme recorden que per al municipi de Canet ha de significar un gran esforç la neteja diària d’aquest paratge, i fan una crida a col·laborar-hi per mantenir-lo lliure de brossa. Per cert, els gossos hi són benvinguts. 

  • Què fer
  • Rutes i passejades
Aquest paratge natural a l’Alta Garrotxa corria risc de morir d’èxit: l’afluència de venedors ambulants i l’arribada massiva de vehicles amenaçaven en convertir-lo en un vulgar merendero. Des de fa algunes temporades, a l’estiu els cotxes han d’aparcar a un parell d’hores de camí de les gorgues del curs mig del riu, que queden a l’alçada de l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, i el fet s’ha deixat notar: des dels serveis de turisme de la comarca avisen que a l’estiu és una ruta dura, amb poca ombra i només apta per a caminants avesats. S’hi accedeix desde Sales de Llierca, Sant Aniol d’Aguja o Montagut, seguint els indicadors de rutes. En els dies assolellats, l’aigua és un mirall i l’abundància de patrimoni romànic a les rodalies fa venir moltes ganes de perllongar l’excursió durant un parell de dies i pernoctar en els hotels rurals de la zona o, de manera més modesta, en els diversos càmpings que hi trobareu. Cal tenir en compte, però, que a l’agost l’afluència d’excursionistes és similar a la de les rambles de Barcelona i que cal evitar de totes totes el paratge en cas de risc de pluja forta, doncs els tranquils rierols poden convertir-se en una trampa perillosa en qüestió de pocs minuts. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades al llibre “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment,
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Alt Empordà
Vet aquí la millor opció si en realitat us agrada la platja però les aigües obertes us fan pànic des que vau veure Tiburón. El pantà de Darnius-Boadella (la nomenclatura oficial després d’anys de reclamacions per part de Darnius: en realitat, el pantà no ocupa ni un pam quadrat del terme de Boadella, més al sud) es podria molt bé conèixer com la platja de la frontera amb França. Als terrenys de Mas Corbet hi trobem el Club Nàutic Darnius, que presta serveis en una autèntica platja d’aigua dolça. A més d’un ampli aparcament, bar i restaurant, hi trobarem instal·lacions que ofereixen activitats com esquí aquàtic, piragüisme o navegació a vela. L’activitat, un tímid intent de treure partit a una instal·lació que es va carregar la indústria i la pagesia de Darnius, és injustament poc coneguda, i la majoria dels visitants són estrangers.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Baix Empordà
Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Ara, ara ho expliquem: una gorga és un tram de riu on l’aigua s’embassa i permet el bany; una gorja és una obertura estreta entre cingleres per on hi circula l’aigua... i si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa, una activitat que des de fa uns anys s’ha reprès a petita escala tot dotant el municipi de Llagostera d’una nova indústria respectuosa amb el medi i molt encarada a les taules gourmet. La ruta és fresca i practicable amb nens si anem resseguint els caminets que ens evitaran haver de grimpar per una via ferrada per superar el Pas de la Mosca.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat