Catedral de Girona
© BAHDANOVICH ALENACatedral de Girona
© BAHDANOVICH ALENA

Ruta històrica per Girona

Els racons imprescindibles d'una ciutat que respira història pels quatre costats!

Publicitat

Girona enamora qui la viu i qui la visita. Potser és per la riquesa artística i històrica dels seus carrers, els seus monuments o els seus racons més amagats. Potser per les places que conviden a passejar-s'hi, les seves muralles o les seves vistes que fan recórrer més de 2.000 anys de vida. No ho sabríem dir del cert. El que sí sabem és que fer camí per aquesta ruta històrica hi deu tenir molt a veure!

  • Què fer
  • Centre
La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és un dels símbols més representatiu de la ciutat. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de la Gerunda romana, del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça. La catedral, com sabem, és fruit de diverses èpoques i estils, principalment romànica i gòtica. Tot i que durant l’ocupació musulmana, entre el 715 i 785 dC, va ser transformada en mesquita. La seva gran particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, una mica més petita que la de la de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en fa vint-i-cinc. I, per acabar, una curiositat: a la Catedral hi trobem, precisament, l’única gàrgola amb figura humana: la Bruixa de Pedra.
  • Què fer
  • Centre
Els Banys àrabs de Girona són uns banys públics de l’època romànica que imiten les termes romanes, els banys musulmans i les mikwàs jueves, una tradició que es va recuperar a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L’edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XII, etc… La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast va cedir les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del setge de 1285 van ser enderrocats i, poc després, Jaume II va fer una donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís. Probablement van deixar de funcionar cap al segle XVI. 
Publicitat
  • Què fer
El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més importants de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de la ciutat, a la riba esquerra del riu Galligants. Tot i que no es coneix la data de fundació del monestir, hi ha documentació des de finals segle X. De fet, se sap que l’any 1131 Ramon Berenguer el Gran va fer un important donatiu per sufragar les obres. Es tracta d’un monestir de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d'esfera. La disposició de l’absis del costat nord i la porta arcaica,-força anòmales-, fa pensar en l’existència d’un edifici anterior. Des del 1857 és la seu del Museu d’Arqueologia. 
  • Què fer
  • Centre

La Basílica de Sant Fèlix, o Sant Feliu, va ser el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L’església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. És, de fet, una de les obres gòtiques més representatives, sobretot pel campanar. Destaca, també, els vuit sarcòfags romans i paleocristians, que van ser recollits al mateix lloc en construir-se l’església. A més, és clar, del sepulcre gòtic de Sant Narcís, patró de Girona. 

Publicitat
  • Què fer
  • Centre
L'espai que emmarca l'església de l'antic convent de Sant Martí és, en si mateix, una petita joia. Aquesta església, una de les més velles de la ciutat i dedicada a Sant Martí i pertanyent a l'antic convent i col·legi dels jesuïtes, es va edificar fora muralles al final del segle XVI en un pendís anomenat sa Costa.  El relleu de la façana, també dedicat a Sant Martí és obra de l'escultor Onofre Fuster i el picapedrer Llàtzer Cisterna.
  • Què fer
Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­vos les esportives o agafeu les bicis i, amb els nens, ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants . Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós amb una gratificació final en ambdós casos: unes vistes espectaculars que compensen les exigències del camí. Masos amb torres fortificades i el monestir benedictí del segle XI fundat per Ermessenda són punts de molt interès que trobareu en el recorregut. Una excursió fantàstica.
Publicitat
  • Què fer
  • Centre
Són la típica foto de Girona. Les Cases de l’Onyar, també anomenades cases penjades o del riu, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu en el tram de la Rambla i Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat, de diversos volums i alçades i façanes de colors vius. Hi predomina el buit sobre el pre i les obertures horitzontals. Una de les més destacades és la Casa Masó. L’any 2010 es van rehabilitar i millors els serveis higiènics de les gaçanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Centre

La Rambla de la Llibertat és un dels llocs més mítics de Girona. Un espai urbà destinat al passeig públic i delimitat per un conjunt d’edificis d’interès cultural, com la Casa Norat. Urbanitzada al segle XIII per a la celebració d’un mercat, deu el seu nom a l’Arbre de la Llibertat plantat l’any 1869 durant el Sexenni Democràtic. Originalment estava formada per una plaça ampla i llarga que anava des de l’Argenteria fins al carrer Abeuradors i continua per un carreró estret fins al Pont de Pedra. La Rambla continua essent un lloc de passeig i trobada dels gironins.

Publicitat
  • Què fer
  • Centre
 Les muralles gironines han estat testimonis de lluites sagnants, històries, mites i setges ferotges. Construides  al segle I a.C, durant la segona meitat del segle XIX van perdre la seva importància defensiva i van esdevenir un obstacle per al creixement urbà. Durant el primer terç del segle XX es van enderrocar els panys de muralla que impedien aquesta expansió urbanística, i només quedaren en peu els que no destorbàven les noves construccions d'habitatges. Actualment les muralles ofereixen unes panoràmiques excepcionals de la ciutat.   
  • Llocs d'interès
  • Centre

Espai molt concorregut, delimitat per porxades, per l'anomenat Palau del General, un edifici goticorenaixentista que va ser la seu de l'administració de la Generalitat a les terres de Girona els segles XVI i XVII i per l'Ajuntament i el Teatre Municipal. 

Publicitat
  • Què fer
  • Centre

Un dels espais més emblemàtics de Girona és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen, encara, l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’Europa i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a la ciutat. El Call es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. El Call, per cert, es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui és Barri Vell. Hi van arribar a viure una mitjana de 800 persones. Entre ells, per cert, el metge, poeta, filòsof i exegeta Mosse ben Nahman, més conegut com Bonastruc ça Porta.

  • Què fer
  • Centre
Convent de Sant Domènec
Convent de Sant Domènec
El convent de Sant Domènec de Girona, fundat l'any 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal, és un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i l’església, d’estil gòtic. A més, constitueix un dels models més rellevants d’orde mendicant a Catalunya. Després de l’exclaustració l’any 1822, el convent va ser destinat a caserna fins l’any 1945, que els militars van abandonar-la i es van iniciar la restauració. Des de principis del 2000 acull la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. 
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat