Girona enamora qui la viu i qui la visita. Potser és per la riquesa artística i històrica dels seus carrers, els seus monuments o els seus racons més amagats. Potser per les places que conviden a passejar-s'hi, les seves muralles o les seves vistes que fan recórrer més de 2.000 anys de vida. No ho sabríem dir del cert. El que sí sabem és que fer camí per aquesta ruta històrica hi deu tenir molt a veure!
La Basílica de Sant Fèlix, o Sant Feliu, va ser el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L’església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. És, de fet, una de les obres gòtiques més representatives, sobretot pel campanar. Destaca, també, els vuit sarcòfags romans i paleocristians, que van ser recollits al mateix lloc en construir-se l’església. A més, és clar, del sepulcre gòtic de Sant Narcís, patró de Girona.
La Rambla de la Llibertat és un dels llocs més mítics de Girona. Un espai urbà destinat al passeig públic i delimitat per un conjunt d’edificis d’interès cultural, com la Casa Norat. Urbanitzada al segle XIII per a la celebració d’un mercat, deu el seu nom a l’Arbre de la Llibertat plantat l’any 1869 durant el Sexenni Democràtic. Originalment estava formada per una plaça ampla i llarga que anava des de l’Argenteria fins al carrer Abeuradors i continua per un carreró estret fins al Pont de Pedra. La Rambla continua essent un lloc de passeig i trobada dels gironins.
Espai molt concorregut, delimitat per porxades, per l'anomenat Palau del General, un edifici goticorenaixentista que va ser la seu de l'administració de la Generalitat a les terres de Girona els segles XVI i XVII i per l'Ajuntament i el Teatre Municipal.
Un dels espais més emblemàtics de Girona és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen, encara, l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’Europa i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a la ciutat. El Call es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. El Call, per cert, es trobava al mig de diversos sectors ben diferenciats del que avui és Barri Vell. Hi van arribar a viure una mitjana de 800 persones. Entre ells, per cert, el metge, poeta, filòsof i exegeta Mosse ben Nahman, més conegut com Bonastruc ça Porta.
Discover Time Out original video