Ruta pel Pla de l'Estany

Comencem el dia amb un bon esmorzar. On? A Can Pericus, a Banyoles. Un ‘gastrobar’ que us entrarà pels ulls i us conquistarà per l’estómac. Per començar, el disseny del local, decorat amb estil i detallisme minuciós. Seguiu amb la vitrina dels pastissos, on us envairà un mar de textures, sabors, colors i mides (que no, que no us hi podreu resistir!). Un cop asseguts, exploreu la carta i ja veureu quines propostes!

Ja heu esmorzat? Agafem el cotxe i comencem el recorregut. Primera parada: Un museu a l’aire lliure. El Bosc de Can Ginabreda (o ‘Bosc d’en Xicu’) és parc, bosc i exposició d’art a la vegada inspirat en les experiències de Bomarzo a Itàlia o les del parc Kroner-Müller d’Holanda. Es tracta d’un bosc típicament mediterrani d’uns 40.000 m2 amb roures, alzines, ginebres, pins, grèvols i… un grapat d’escultures de l’artista gironí Xicu Cabanyes que giren al voltant de temes com l’eròtica o la vida. Una experiència singular i innovadora.

I de Can Ginabreda cap al bosc de les Estunes. Un dels racons més màgics del Pla de l’Estany. Ben a prop de l’Estany de Banyoles, on tampoc no hi escassegen les llegendes, ens trobem aquesta arbreda solcada de passadissos entre roques que formen una mena de laberint natural i on, asseguren els més ancians dels voltants, hi viuen les Goges: unes fades de les entranyes de la terra poc habituades a la llum solar i d’una bellesa inaudita que, si no ens espavilem, ens faran quedar per sempre més als seus passadissos. Si donem, però, la veu a la ciència, és la presència de travertí el que ha possibilitat aquestes esquerdes, una autèntica curiositat natural força rara de veure però relativament freqüent entre el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, on ho tornarem a trobar a l’estany d’Espolla. Els arbres centenaris i la obaga calma que s’hi respira converteixen aquesta excursió, relativament poc coneguda, en un passeig màgic i silenciós a través de la pedra i les eres geològiques.

Propera parada: l'únic, l'inimitable Estany de Banyoles. No hi ha banyolí que no presumeixi, i amb raó, de l’Estany. És el llac natural més gran de Catalunya i el principal signe d’identitat de Banyoles. Les aigües procedeixen de deus subterrànies de l'Alta Garrotxa que s'infiltren al terreny calcari i en arribar a Banyoles,  es troben amb un canvi de materials, que passen de ser permeables a impermeables, i les obliguen a pujar. Que per què s’ha de visitar? Perquè és senzillament al·lucinant. Per més cops que l’hagis vist o encara que visquis a cinc minuts, és impossible no quedar-se bocabadat amb les vistes. I, de pas, fer unes quantes fotos. Una curiositat: el primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre del nivell actual.

Ja teniu gana? Tenim dues opcions per dinar: La primera és anar a una zona de pícnic: la del Parc de la Draga, situada a prop de l’estany de Banyoles i, després, visitar el parc del mateix nom. Que és, per cert, l'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la península Ibèrica. La zona de pícnic està vorejant l’estany, direcció Serinyà. Hi trobareu una vintena de taules, totes d’ús lliure menys les tres que estan més juntes, a prop del bar. Que, per cert, obre els caps de setmana a partir de les 11 del matí. A més, té una zona amb gronxadors pels nens, el jaciment de la Draga, l’estany i, per rematar-ho, la zona de bany. Algú pot demanar més?

L'altra opció per dinar és posar fil a l’agulla i fer via cap a Can Pons. Aquesta antiga merceria fundada el 1891 a la plaça Major de Banyoles, ha passat de generació en generació fins a transformar-se l’any 2011 en bar-cafeteria i bistrot, un dels més populars de la ciutat. Encara us rebran amb el cartell d’‘Almacenes Figueras’ i pistes visuals d’altres temps: aixequeu el cap i deixeu-vos endur per la nostàlgia dels didals, les betes i els gafets. Ah, també podeu quedar-vos a la terrassa, mirant fil per randa els que passegen de vint-i-un botons per la plaça o xerrant pels descosits. I ara que lliguem caps, no deixeu de tastar les croquetes de gorgonzola amb nous, les braves, les agulles i els botons, tenen tela marinera!

Ben a prop de l’Estany trobareu la Font Pudosa: un dels espais amb més història de Banyoles i la nostra propera parada. La primera referència que es té de la Font Pudosa data del 1419 i es troba en un document que explica que un monjo del Monestir havia tingut en propietat un camp veí d'una font anomenada Font Puda. Poc després, abans del segle XVI, es té coneixement de què existia un Rec de la Font Pudosa però no va ser fins el segle XVIII que es va començar a popularitzar que les seves aigües tenien el poder de curar la gent. Finalment, cap a mitjans del segle XIX es va construir el balneari que, en poc temps, va esdevenir el punt de màxima atracció turística de Banyoles.

Propera parada: Les coves de Serinyà. Un dels millors jaciments d’Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern, un paratge únic per apropar-nos a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret, descobert a finals del segle XIX com a lloc d'assentaments estacionals humans i d’enterraments, està format per tres coves: les de Reclau, les de Mollet i les d’Arbrau. Us agradi o no la història, paga la pena fer-hi una visita!

No us ve de gust acabar el dia amb un bon gelat? Concretament un del Janeret, una gelateria artesana regentada per en Jaume Sitjà i la Dolors Portell. Fa aproximadament cinc anys que van passar d’encarregar-se de les postres de l’Hotel Mirallac a obrir el Janeret, però ja és tota uns institució. Gelats artesans i creatius fets amb ingredients de qualitat i km 0, com la llet fresca de la Granja Mas Colomer d'Esponellà. Si sou intolerants a la lactosa, no teniu excusa: al Janeret també trobareu gelats per a vosaltres!