Els millors restaurants gallecs de Girona

Aquí tot és autèntic! Des del pop que, si hi aneu aviat, podreu veure reposant en safates sobre la barra perquè perdi l’aigua de bullir, com el lacón. Res de precuinats! Tot fet a casa com a autèntics gallecs que són. No sigueu llepafils i feu el favor de demanar l’orella de porc, tallada a talls petits, tendra i amb cartíleg cruixent, com ha de ser, vaja! Si us la porten amb patates bullides ben fines esteu de sort: avui és el vostre dia! Truqueu abans si hi aneu el cap de setmana i no us voleu perdre aquesta delícia, esteu avisats!

Una fotografia d’un hórreo enganxada al finestral indica que La Gallega manté la seva essència. Fa poc que els antics propietaris l’han traspassat a la Haja i ella ha volgut conservar alguns plats de l’antiga carta del bar. El pop que es desfà a la boca, n’és un, així com el lacón o els pebrots del Padrón.

Trobar kokotxes a les cartes dels restaurants no sempre és una tasca fàcil. A l’Esconxuro no fallen! Són de bacallà i les fan confitades amb all i julivert que es desfan a la boca. En aquest local cèntric també podreu degustar anemones i altres especialitats gallegues com el lacón, el pop o un bon xuletón de vaca madurada.

El germà de l’Esconxuro, situat a la plaça de la Independència. Té una carta molt similar a la de l’altre restaurant i, a més, ofereixen un menú de migdia molt complet en què hi incorporen alguna especialitat gallega.

Tot i que a primera vista pot passar per un restaurant més de menú, de cuina casolana i de mercat, Can Vidal no pot amagar el seu caràcter gallec. Vidal no és el cognom de la família sinó el nom del propietari i autèntic esperit del local, nascut a Galícia. És un pecat si no hi proveu el pop o el lacón, ambdós casos melosos i amb generositat de pebre vermell. Acaben de definir aquesta identitat tapes com morcilla amb ceba o xoriçets a la sidra, les empanades, les tapes de marisc (navalles, gambes,...) i el clàssic pastís de Santiago de postre.

El Xantar és un bar rocker que no pot dissimular els orígens gallecs de qui el regenta. Sobretot ho notareu a la carta de tapes. No hi falta el pop a la gallega i el lacón, servits amb el típic plat de fusta i amb una bona dosi de patates (més aviat masses) i pebre vermell (com ha de ser). També hi trobareu cecina gallega i la tapa més rockera, xoriços a l’infern d’orujo.